No m'agrada aquesta imatge. Plega, als 35 anys, un gran jugador de futbol que les lesions han maltractat. Sempre he estat molt crític amb De la Peña. Sempre he dit que ha estat un jugador fantàstic, increïble, amb l'ADN Barça gravat a les venes, amb el joc ofensiu palpitant al cor... però mai l'hagués volgut al meu equip. Ara bé, veure'l jugar, amb una altra samarreta, ha estat un espectacle. Les coses com siguim.
El seu cap (un cap que llegeix el futbol d'atac com ningú) vol seguir. Les seves cames, de cotó fluix, diuen prou. Barça, Lazio, OM i Espanyol han tingut Lo Pelat a les seves files i han pogut gaudir de passades de somni i d'una visió de joc alienígena. No m'agrada aquesta imatge perquè el càntabre, allà on ha estat, ho ha donat sempre tot.
Dissabte s'acomiadarà contra el Sevilla jugant uns minuts. I ès que, aquesta temporada, només ha pogut disputar mitja hora en tota la lliga. Va ser a la segona jornada (10 de setembre) al camp del Vila-real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada