Messifinal sentenciada!

Eufòria de Messi després d'un doblet històric

Al llunyà mes de desembre, Leo Messi va ser proclamat Pilota d'Or. Allau d'opinions, la majoria en contra, que defensaven les opcions de Xavi i Iniesta sota un vernís hispànic que feia feredat. La UEFA, però, no entén de qüestions sentimentals i els números feien justícia coronant l'argentí com a rei del món. Avui, al Bernabéu, Leo Messi ha sentenciat la semifinal anada de la Lliga de Campions amb dos gols que valen un bitllet a Wembley. El segon, per cert, d'anunci desfent-se de fins a cinc homes per superar Casillas amb la dreta. El primer, de murri aprofitant una centrada fabulosa d'Afellay que es veu que el van fitxar únicament i exclusiva pel partit d'avui al coliseu blanc. Mou, el simpàtic Mou, podrà dir amb raó que, per quarta vegada consecutiva, el Madrid acaba amb 10 davant dels blaugrana. Un Barça que es permet el luxe d'acabar el partit amb un juvenil, Sergi Roberto, al terreny de joc.

La tonteria de Pinto

Saps que sempre he estat un admirador de Pinto, però avui el gadità hauria de quedar-se sense sopar. Com pot, des de la banqueta i a la mitja part, donar una bufetadeta a Arbeloa per més que el lateral blanc el provoqui? Cert és que Chendo també es fica al bell mig de la picabaralla, però l'expulsió del blaugrana ha estat més que justa. No ha tingut conseqüències, però... I si valdés s'hagués lesionat? I si Valdés hagués estat expulsat? Quedava tota la segona part i el partit de tornada per endavant.

I si justa ha estat l'expulsió de Pinto, també ho ha estat la de Mou. El puto amo ha aplaudit irònicament l'àrbitre quan ha ensenyat una merescuda vermella directa a Pepe i The Special Five ha anat a parar a la grada. Pepe ha fet una entrada criminal de les seves sobre Dani Alves i ha rebut el que es mereixia per "donar o voler donar". Marxava el nou símbol blanc. L'home que havia fet creure els espanyols que amb fanfarroneria i males arts es podria derrotar la humilitat, el sacrific i el treball. "Vinc amb 12 nanos de la casa a competir", deia Guardiola. I per Déu si ho han fet. El matx del Camp Nou se'l perdran, a més de Pinto i Mou, Sergio Ramos, que ha vist la groga i haurà de complir un partit de sanció.

No entenc Mou

Mourinho, l'entrenador de títols, en sap molt més que no pas jo de futbol. Però no entenc el portuguès. Com pot regalar la primera mitja hora al Barça? Com pot el Madrit xutar un cop entre els tres pals de Valdés en tota la primera part per obra i gràcia de CR7? Com pot, un equip que juga a casa, no pressionar en cap moment la sortida de pilota del Barça? Com pot, un equip que aspira a guanyar la Champions celebrar com un gol una targeta groga a Dani Alves? Com pot Cristiano Ronaldo ser l'únic jugador blanc que volia posar alguna cosa més i ha arribat a esbroncar els seus companys demanant una col·laboració que no arribava mai?

Un peu i mig a la final?

Quants cops escoltarem aquest tòpic en les properes hores? Per què un peu i no un colze? O una mà? Recordo que si alguna cosa defineix el Madrit és lluitar fins el darrer segons. Avís a navegants.

I, per acabar, un record a la Mona d'Eduardo Inda

En el dia de la Mona, el dilluns de Pasqua, el marquista va deixar que la mona que deu tenir a la gàbia de casa seu fes la portada. Aquesta va ser l'obra del primat... Juas, Juas....