Insisteixo que el Reial Madrit, el millor club del segle XX, no es mereix un entrenador com Mourinho. Ara bé, a mi em va fantàstic. No reia tant amb els blancs des dels temps de Benito Floro (qui no recorda aquella mítica xerrada del manxec als vestidors del Camp d'Esports del Lleida, durant la mitja part, en la qual esperonava els seus amb un "que somos el Madriz, coño. Nos los follamos con el pito. Con el pito nos los follamos".
La realitat és que un club d'aquesta envergadura no pot tenir com a tècnic un expert en eliminatòries que fa uns plantejaments penosos. I el millor és que ara, merengue amb el que parlis, et surt amb la cantarella "si Kaká estava escalfant i era a punt de sortir..." Ah! Amb la boca petita et reconeixen que en Mou els avergoneix. Ai, que em descollono. A més, en un acte de por mis cojones resulta que en Mou castiga l'enorme Cristiano Ronaldo a no jugar contra el Saragossa per haver-lo criticat. Un que li funciona i el margina per "decisió personal". Després no m'estranya que el crack de Madeira digui al vestidor que "si no fuera por mi estarías a 20 puntos del Barça", juas, juas... Pobre CR7. L'únic dia de la seva vida que defensa, se sacrifica i pressiona... i el deixen sol.
Ara bé el millor: en Mou diu que pensar seguir al Madrit (l'home que li fa fàstic el futbol cobrant 12 milions per temporada), que en té "més ganes de mai" perquè "va de blanc i el blanc significa alguna cosa". No marxis, Mou. Queda't. Et necessitem. Quin entrenador tindria els pebrots de fer jugar de migcentre en Pepe quan té un Ésser Superior que s'ha gastat prop de 500 milions en dues temporades, juas, juas.
I el més gran és que ell no va acusar ningú, segons la roda de premsa d'aquest divendres al migdia. Que només va preguntar "el perquè?". Mou és com l'acudit del conductor suïcida. "No, si el que anava bé era jo; els altres anaven en contra direcció".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada