A Sepang feia temps que la tragèdia rondava. De fet, en els entrenaments de divendres, Marc Márquez va caure per culpa que els comissaris no havien pas advertit que hi havia zones del traçat de Malàisia en les quals plovia i l'asfalt relliscava. El de Cervera es va fer greus lesions per culpa d'un fort cop que no el va deixar prendre part en la cursa de diumenge. El català, però, no ha estat qui s'ha endut la pitjor part.
El Mundial de Motos hauria de mirar-se si cal anar a córrer en aquests indrets exòtics. A canvi d'ingressar bons dinerons a la caixa, els responsables de la competició haurien de valorar si és necessari anar a rodar a l'altra punta de món, amb grades buides i amb comissaris i instal·lacions que no estan a l'alçada.
Encara esgarrifat per la mort de Marco Simoncelli, caldria preguntar-se si l'actuació dels comissaris de pista va ser la correcta. Quatre paios vestits de taronja (sense cap mena de preparació mèdica) s'acosten al cos del pilot, no l'immobilitzen, no es presenta cap metge en els primers moments, no li prenen les constants vitals, no li practiquen els primers auxilis i l'entaforen a l'ambulància com un sac de patates. La trompada va ser molt violenta, no és moment d'atiar polèmiques i la mort hauria estat, desgraciadament, inevitable... però no crec que Simoncelli hagués estat tractat com marquen els protocols.
