El diari El Mundo obté un plaer enorme i malsà quan aconsegueix furgar en els esportistes catalans de renom, posant-los entre l'espasa i la paret, fent-los preguntetes punyents sobre Espanya i Catalunya. A qui t'estimes més al papa o a la mama? Absurd, 0i?
És un èxit assegurat perquè saben que qualsevol esportista amb dos dits de raó (menys algunes excepcions) sempre parlarà amb molt respecte de la selecció estatal. Els esportistes no tenen perquè opinar sobre Espanya i Catalunya, sobre si se senten més catalans o espanyols o sobre les seleccions catalanes. No és just. El panorama polític és el que hi ha i a ells no els correspon decidir. No és just que se'ls interrogui en busca d'un titular fàcil. Ells juguen on els diguin i si els polítics no es posen d'acord, no és el seu problema, oi?
Els lectors del Mundo es va escórrer de gust quan van aconseguir arrencar-li a Pau Gasol declaracions de suport a la selecció espanyola i expressions del tipus "Catalunya és un bocinet d'Espanya". Pensi el que pensi el jugador dels Lakers (que mai ha sigut un radical de l'estel·lada, val a dir-ho), el de Sant Boi no és tonto i sap que, ara per ara, és un debat estèril. Per tant, les seves opinons sempre seran del gust espanyolista. I la caverna no presenta com una gran victòria. Veieu, catalans?
I Xavi sempre ha estat l'objecte del desig d'aquesta mena de premsa. No li perdonen ni que sigui català (of course), ni que sigui el millor del món en la seva posició, ni que ell i Puyol passegessin una senyera a Sud-àfrica. Què s'ha pensat? deuen dir. Com que no poden retreure-li res esportivament parlant, doncs tirem sal a les ferides catalanes. Que si manca de compromís, que si poca implicació....
Resultat: el de Terrassa esclata: "M'indigno amb el tema polític. Sovint em demanen que escolleixi entre la selecció catalana i l'espanyola. A mí m'ho pregunten! A Pedrosa li han preguntat? A Gasol? Només a Puyol i a mi ens toquen els ous amb això, M'acusen de manca de compromís quan he anat al Mundial amb un trencament de cavall". Penós.
