Déu. Pensava que mai trobaria a faltar José Ángel de la Casa. Aquell estil, aquella sabiduria, aquells comentaris de Michel, aquell 12-1 a Malta, aquella final de Heisel, aquell espanyolisme ranci, aquell madridisme, aquella curiosa manera de definir les dures i violentes entrades del conjunt blanc com accions "de fuerza y nobleza ya que el futbol es un deporte de hombres" i de demanar la pena capital per qualsevol jugador del Barça que trigués més d'un segon a treure de banda. El 28 de març de 2007, després de 34 anys donant pel sac a TVE i cobrint set JJOO i sis Mundials, De la Casa es retirava per "aprendre àrab i tocar la guitarra". Que torni. De veritat. Ja és moment de dir que els comentaristes de Gol TV i de Digital Pus s'haurien, directament, d'acomiadar de manera procedent. De la Casa ho feia des dels micròfons d'un ens públic, però a aquesta colla de dropos que vomiten, jo els pago el sou. Prou!
