Un servidor, que fa molt que s'arrossega, no havia vist res mai tan lamentable en un camp de futbol com l'aparició del plusmarquista dels 100 i 200 metres Usain Bolt a la gespa de Wembley. Què hi pintava el jamaicà? Va ser absolutament penosa la seva intervenció, fent l'Arquer, i elaborant unes suposadament divertides ballaruques.
Aquest noi ha anat de més a menys. Va irrompre en el món de l'atletisme guanyant-se les simpaties de tothom per la seva naturalitat, frescor, condicions físiques, anarquia sobre la pista i destacant per fulminar els rivals amb un estil matosser i gens acadèmic. Però al jamaicà se li ha pujat perillosament la fama al cap. La gent que el porta (ell és una multinacional) deuria pensar collons, hem trobat la gallina dels ous d'or. I han volgut potenciar el producte Bolt sense pensar que estan fent malbé l'Usain. No sé qui es pensa que és. Es vol fer el divertit, l'espontani i em provoca una greu vergonya aliena. La sensació era, com la cançó de Mecano, En una fiesta me colé, coca-cola para todos y algo de comer...
És tremendament complicat ser el més penós en les, per definició, penoses cerimònies d'obertura i clausura. A Bolt aviat el veurem rodant pel·lícules o fent de model. I et vaticino que serà el successor de Dennis Rodman. Al temps.
