"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dimarts, 13 de juliol del 2010

Puyol i Piqué posen Zeks en un jardí


1.- Pepe Reina, haig de dir que amb el mal de cap que tenia ha estat sensiblement millor que en els parlaments de l'Eurocopa, presentava Cesc Fàbregas com "el futur del Barça" durant el bany de masses per la celebració del Mundial aconseguit per la selecció estatal, de manera brillant, a Sud-àfrica. Mentre el d'Arenys aguantava que el porter del Liverpool el titllés (amistosament) "d'empanao", Puyol i Piqué han aparegut amb alevosia i nocturnitat per darrera del capità de l'Arsenal per plantificar-li (aquest és el verb) una samarreta del FC Barcelona. Buf! Quin jardí! Quin problema pel català que, sense comerlo ni beberlo serà portada demà als diaris anglesos. El pobre Cesc no sabia com reaccionar. Hem d'entendre que els seus companys saben ja alguna cosa que nosaltres no acabem de confirmar?
2.- Xavi, tot un senyor. El de Terrassa, el millor jugador del Mundial digui el que digui la FIFA, ha estat el protector d'Àlvaro, el fill amb síndrome de Down del gran Del Bosque. No l'ha deixat en cap moment de banda i l'ha fet sentir un més. Afortunadament, no ha repetit el Viva España de 2008.

3.- M'ha emocionat Ruben de la Red. L'exjugador del Reial Madrid, campió d'Europa amb Luis Aragonés fa només dos anys, s'ho ha hagut de mirar "com un aficionat més", tal i com ell mateix ha dit. Ha de ser molt dur haver d'adoptar aquest rol per un rar problema cardíac. Diuen que podria tornar i que el Getafe li ha obert les portes. Cal que vigili. M'encantaria que pogués tornar a sentir-se futbolista. Ho porta a les venes.
4.- Sara 'Guadiana' Carbonero. No sé si t'hi hauràs fixat però el cas és que ha estat molt curiós el paper de la subdirectora d'esports de Telecinco. La de Toledo va començar compartint plànol amb els jugadors que anava entrevistant. Derrota contra Suïssa. Portada del Time. Sara Carbonero va desaparèixer de les imatges i només es veia el seu micro i s'escoltava la seva veu. Amb el passi a semis, la Saríssima va tornar a sortir per pantalla. Curiós.
5.- Una mica més i em desgracien Manolo Escobar. El cantant no està per massa alegries per diferents problemes de salut. Els jugadors me l'han mantejat sense contemplacions i l'home que buscava el carro que li havien manllevat no ha pogut acabar l'actuació. No sabia ni com se deia, ni on estava. No fem bromes.
6.- Penós ZP. Més Mr Bean que mai ha fet uns pèssims i lamentables saltirons amb la 'copita' (com diu Iniesta) a les mans. Ridícul. Tal i com està la situació a l'Estat, ZP ha preferit jugar a casa i davant dels seus empleats ha evitat torejar en places més complicades i fer-se portar la selecció, com una pizza, a la Zarzuela.
7.- Reina patina. El portar ha violat la intimitat d'un vestidor (per culpa de la seva simpatia) al voler fer una broma en el moment de presentar Sergio Ramos. Ha revelat que Del Bosque sempre avisa al de Camas que "es posa massa nerviós abans de centrar". Lleig, Pepe.
8.- Atenció a la trompada! Arbeloa està assegut i sort que cau enrere!

dilluns, 12 de juliol del 2010

Dani Jarque


La mort de Dani Jarque em va tocar especialment. I més quan, un dia abans de la seva desgraciada mort, estava a punt de fer un post en el meu anterior blog en el qual em preguntava "per què el Barça volia anar per Txigrinski quan hi havia un noi català que estava meravellant a la posició de central al RCD Espanyol". Jarque va ser protagonista al Soccer City, aquest diumenge a la nit. Lo puto crack li va dedicar el gol del triomf gairebé un any després dels maleïts fets d'aquella trista habitació de Florència. Sabia que Iniesta i Jarque eren bons amics...
Recorda

El de Fuentealbilla va demostrar, davant de milions de persones de tot el món, que és un gegant. Una persona d'aquelles que no n'hi ha i que no ho ha tingut fàcil a la vida. Fa anys que el vaig conèixer i sé del que parlo.
Avui, la plantilla de l'Espanyol ha començat la pretemporada i ha tingut paraules d'agraïment pel 8 del Barça. El capità David García ha assenyalat que "vaig viure un moment de molta emoció. Sabia que eren grans amics i m'esperava un detall. Iniesta, al marge de ser un gran futbolista, és una gran persona". Ferran Corominas, en canvi, no s'ho pensava pas. "Em va emocionar. Vaig plorar per la victòria, per Jarque i per Iniesta", ha dit un dels millors amics del desaparegut central. "Sempre durà Jarque al cor", ha destacat Moisés Hurtado que no ha tingut problemes en qualificar Iniesta "d'excel·lent persona i enorme jugador".

"Mi portero se folla la Carbonero"

Aquest serà el crit estrella de la celebració d'avui a la tarda. Ja s'ha començat a escoltar a les 15:30h :)

Una entrada que hauria d'anar per la via penal

No és que sigui vermella l'entrada de l'holandès De Jong al basc Xabi Alonso, és una puntada pròpia de jutjat de Primera Instància i Instrucció. I això que l'àrbitre, Howard Webb, va ser sergent de la policia abans d'abraçar, professionalment, l'arbitratge. El col·legiat hauria d'haver emmanillat el migcentre oranje. De Jong va rebre la groga, el mateix càstic amb què Webb va premiar la celebració de lo puto crack. La FIFA s'ho hauria de fer mirar!

diumenge, 11 de juliol del 2010

Gran pretemporada del Barça B: vuit blaugrana i quatre amics, campions del món


1) El futbol ha estat just i ha guanyat el Mundial la selecció que millor joc ha practicat i menys targetes ha rebut
2) La Copa del Món hauria d'anar, directament, al Museu del FC Barcelona
3) Pedro i Busquets, en dos anys, han passat de jugar a Tercera a guanyar-ho absolutament tot
4) Del Bosque s'ho mereix. No sempre és fàcil copiar
5) Iniesta i Xavi són d'un altre món. Els dos blaugrana són tot un exemple. El de Terrassa demana a crits un lloc a la història del futbol mundial. La FIFA embogeix i dóna l'MVP a... Diego Forlán!
6) Péssima retransmissió de Telecinco
7) Morreo Casillas-Carbonero, en directe, davant la càmara
8) Puyol i Xavi embolcallats amb una senyera. Portada del Mundo Deportivo i de l'Sport de dilluns?
9) Haurem d'aguantar les simpàtiques bromes de Pepe Reina quan la selecció estatal arribi a Madrid?
10) Emocionant Iniesta. El manxec s'especialitza en gols definitius (Stamford Bridge) i té temps per recordar Dani Jarque, jugador tristament desaparegut a començaments de la temporada passada a Florència, al que s'havia enfrontat mil vegades a les categories inferiors en els duels Barça-Espanyol
11) Set dels vuit blaugrana, titulars: Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro i Villa
12) Tots els gols duen segell blaugrana: Villa (5), Iniesta (2) i Puyol (1)
13) Quan ho celebris, recorda la teva hipoteca, el teu sou i pensa que ells s'embutxacaran, per cap, 600.000 euros!

Llicència 'roja' per sortir de l'armari

Em declaro moralment exclòs de la Constitució espanyola.

Guerra incruenta de banderes als balcons de la nostra Catalunya. Mentre més 1,5 milions de persones es manifestaven, aquest dissabte, per les principals artèries del centre de Barcelona en contra de la intolerable i feixista retallada de l'Estatut, banderes espanyoles tacaven i embrutaven les façanes de les nostres cases. No ho havia vist mai abans.

En el mateix moment en el qual negres, blancs, pakistanesos, argentins, brasilers, peruans, uruguaians, avis, nens, sindicats, empresaris, pagesos, personatges de la cultura, diferents sensibilitats polítiques amb un denominador comú i milers i milers de persones anònimes desfilaven cridant 'Som una nació i tenim el dret de decidir' (aquesta és la Catalunya integradora que vull), els pitjors efectes de la selecció estatal es feien notar. Passi el que passi avui a Sud-àfrica. El mal ja està fet. Hi ha molts zombis (llops amb pell de corder) que han estat obligats a romandre en la letàrgia, en l'anonimat, autèntiques cèl·lules dormides del nazionalisme ranci i caspós espanyol que, amb l'excusa del futbol, han penjat draps rojigualdes als seus balcons. La prova és que la majoria de les banderotes són noves de trinca. Comprades a cuita-corrents als xinesos. Per primer cop, els espanyols que viuen a Catalunya, se senten legitimats. Provoquen les bones persones de la nostra terra, sabedors que, amb l'excusa del futbol, la societat catalana serà indulgent amb el seu atreviment. Com sempre. Fins quan?

La 'Roja' els ha donat una llicència moral per sortir de l'armari. Per creure's que tenen un espai i que tenen dret. Que comencin per respectar els drets del país que els ha acollit i al qual violen robant-nos, cada dia, 60 milions d'euros que marxen a Madrid. Déu, saps el que es podria fer a casa nostra amb aquests diners? Que no t'enganyin amb el futbol. T'estan dient que són aquí, que vigilen, que fiscalitzen, que no s'han integrat ni tenen ganes de fer-ho, que s'omplen el pit gràcies al talent futbolísitc que xuclen dels jugadors catalans que mantenen el Barça B de Del Bosque, que no ens deixen ser, que ens volen tornar a engolir, que desitgen amputar-nos qualsevol dret com a poble, com a nació. No els agradem. Ens odien. Només volen els nostres diners. I nosaltres, seguim acotant el cap!

Els seus drapots no tenen el pollastre feixista però alerten que són aquí, que no han marxat, que seguiran menystenint els catalans que els han permès conèixer Europa i una vida millor. El caràcter català sempre ha estat integrador... No passarà res. No ha de passar res! Com sempre, fer el cor fort i mirar cap a una altra banda. Una nova baixada de pantalons catalana... i ja en van...

Què pensaria Madrid si milers de senyeres esquitxessin els seus balcons celebran els èxits de la quadribarrada en una competició esportiva internacional oficial?

PS1: Madrid ja té les imatges que volia. Un imbècil increpant Montilla. (Diran "intentant agredir"). No era el moment.
PS2: Els feixistes espanyols no van estar a l'alçada. Concentrats en el partit contra Holanda, no van atinar a disfressar-se d'independentistes catalans per cometre actes vandàlics i destrossar la manifestació pacífica, festiva i reivindicativa com acostumen a fer.