Aquest dijous arrenca la Copa de bàsquet que, al meu gust i al marge de la Champions, és la millor competició que se celebra a Europa. Per format, per emoció, per nivell, per qualitat i per interès. L'estatunidenc Pete Mickeal torna a la disciplina blaugrana després de ser operat, a Miami, pel metge personal de Michael Jordan. Pete Who? és un dels millors estrangers que ha passat per l'ACB amb un passat digne d'una novela. El repassem?
Mickeal és un paio curiós a la pista. Barreja la potència, la força i la qualitat amb una tranquil·litat que fa esborronar els seus rivals. El jugador blaugrana, però, ha hagut de patir molt i la seva infantesa segur que l'ha marcat. Sa mare es va morir de càncer i, de ben petit, va viure amb un cosí, que li va fer de pare, fins que es va suïcidar amb només 21 anys. Dos cops duríssims d'encaixar per a un Pete Mickeal que sempre ha declarat que no oblida la seva complicada infantesa i joventut. Per a ell, tots els dies de la seva vida, per dolents que siguin, mai es podran comparar en el que va patir de petit.
El de Rock Island va passar per moments molts durs. Sense relació amb el pare, orfe de mare, amb el germà gran a la presó... El xicot es va perdre. Va estar sis mesos sense aparèixer per l'escola i el seu futur semblava lligat a la delinqüència, a la droga o a les bandes juvenils.
Però a la vida del jugador del FC Barcelona va aparèixer David Watts, persona que avui és el seu entrenador personal. Watts va quedar parat amb les habilitats del jove Pete amb la pilota de bàsquet i es va apropar al noi introvertit per arrencar-lo, de mica en mica, de la terrible depressió que patia. Watts es va convertir en un referent per al d'Illinois. L'obliga a entrenar, a millorar, a afeitar-se, a rentar-se, a lluitar, a tornar a classe... Avui, Pete Mickeal recorda la inestimable ajuda que va rebre dels pares de Watts i, agraït, els ha comprat una casa i un cotxe per cadascú a la millor zona de Chicago.
