El dia de la Primera Guerra del Golf, un servidor encetava les seves classes d'Història. Una deficició del concepte d'Art pel bateig universitari. "Art és tot allò que tu defineixis com a art".
De la mà del periodista David Llorens, ens arriba una història esfereïdora que convida a la reflexió i als límits de la l'ètica i de la dignitat humana. Parlem d'Alexander Sizonenko, un pivot soviètic amb poca fortuna en el món del bàsquet ja que era el típic cas "de jugo (o em fan jugar) perquè sóc alt". Nascut a Ucraïna i víctima del gegantisme va arribar als 2,44. Lent, pesat i matossser aviat va deixar la pràctica de l'esport i, avui, es troba en la indigència més absoluta.
Sense poder caminar, als seus 51 anys, viu amb una pensió de 23 euros mensuals. Però l'exjugador de la URSS, arrossegant-se amb unes enormes crosses, ha negat vendre el seu cos per tal que el Dr Mort el pogués exposar pels puestus un cop mort i després de sotmetre'l al corresponent procediment de platificació de cadàvers que ha patentat. A canvi, l'anatomista i químic alemany Gunther von Hagens li ofereix 150 euros mensuals fins que expiri. Sizonenko, però, ha rebutjat l'oferta del polèmic artista. Un taxidermista que passeja el seu regiment de cadàvers i que, fins i tot, va arribar a proposar una sèrie de morts exposats en actituds pornogràfiques.
El Dr Mort sap que els que pateixen gegantisme, i no s'operen, no viuen massa temps i, per tant, el negoci era rodó. Von Hagens, però, s'ha quedat amb un pam de nas i el cadàver de Sizonenko no serà al seu polèmic Plastination City, una mena de morbós parc temàtic.
