El tromboembolisme pulmonar de Pete Mickeal

Segurament, no serà un post políticament correcte, però algú ho havia de dir!

L'aler del FC Barcelona, Pete Mickeal, s'ha acomiadat de la temporada. El d'Illinois haurà d'estar quatre mesos de baixa per un trombolisme pulmonar detectat mentre s'entrenava per preparar el matx d'Eurolliga contra la Lottomatica de Roma. Afortunadament, al genial jugador no li quedaran seqüeles un cop s'elimi l'objecte que obstrueix l'artèria (o artèries) del seu pulmó i que procedeix del seu torrent sanguini. Sembla que podria se la conseqüència de l'operació que es va sotmetre als Estats Units per solucionar la condropatia rotuliana que tenia al genoll. Una operació que mai he entès.

És que a Barcelona, una capital mundial de referència esportiva, no hi ha metges especialitzats en genoll? Per què quan mig món ve a tractar-se a la capital catalana (el darrer, el gran Pippo Inzaghi), el FC Barcelona tolera que Pete Mickeal marxi a Miami per ser operat per un doctor per més metge de Michael Jordan que sigui? I ara què? Barcelona no és Tripoli, Teheran o Quito. D'acord que els pacients tenen dret a una segona opinió (només faltaria) i a triar metge (en el límit de les seves possibilitats) però els esportistes d'elit es deuen a l'equip que els paga. Com que la salut de Pete Mickeal no perilla, cal preguntar-se... Cal permetre aquesta mena d'intervencions per més que un membre dels serveis mèdics blaugrana pogués accedir al quiròfan de Miami? On és el límit? Si hi hagut negligència mèdica, què? Evidentment, podria haver passat aquí (ningú és infalible amb un bisturí, per desgràcia) però ha passat a Miami. Avís extensible al Pipita Higuaín i a Osvaldo. Com si Barcelona o Madrid fossin el tercer món! Ara sí, des del Barça d'afanyaran a parlar de problemes genètics, d'alimentació... què han de dir? Cal una reflexió urgent sobre aquesta mena de permisos!