El fill de Gaddafi (ex del Peruggia) afronta la crisi líbia

Quina por que fan els dictadors, en general, i els fills dels dictadors en particular. Ja vam veure com les gastaven els fills de Saddan Hussein al capdavant de l'esport iraquià. A Libia, el coronel Gaddafi ha delegat en el seu fill l'encàrrec de negociar amb l'oposició democràtica que vol finiquitar 42 anys de dictadura i secretisme en un dels països més rics del nord de l'Àfrica. Al Saadi Gaddafi és un tipus curiós. Al marge de ser el president de la Federació de Futbol i ser considerat com el successor de son pare, el noi va voler practicar, tant sí com no, aquest esport a l'elit. Amb unes qualitats esportives i humanes més que dubtoses, l'any 2002 va intentar fer mans i mànigues per jugar a la Juventus aprofitant que papà Gaddafi volia comprar la Vecchia Signora. Afortunadament, no ho va aconseguir i va haver de conformar-se amb un lloc en el consell d'administració de l'entitat piamontesa, ja que la família Gaddafi va comprar el 7,5% de les accions de l'esquadra torinesa.

Però, és clar, quan ets un gran futbolista i no et fan cas al conjunt de Torí, Al Saadi va fer les maletes fitxant pel Peruggia. Ai las! Vam haver de deixar els despatxos de la Juve ja que el calcio no permet que un dirigent d'un equip jugui en un altre. El pas del fill de Gaddafi pel Peruggia va ser gloriós. Va ser capaç de donar positiu en un control antidopatge... des de la banqueta i sense arribar ni a debutar. La seva taxa de nandrolona en sang era excessiva. I és que Al Saadi es veu que tenia tentes ganes de triomfar que anava ben carregadet tot i que tenia les mateixes possibilitats que tenia jo per debutar en el Peruggia. Els jugadors de la Reggina, que eren els rivals del Peruggia en aquell matx de la Seria A, van donar gràcies per no haver de patir en les seves carns les habilitats futbolístiques de Gaddafi junior. Juas, juas.