Brutal caiguda de Samuel Dumoulin al Tour

Mira què feia el gran Michael Jordan a classe de química

Escrivia tendres cartes d'amor a una tal Larquette. "Tothom diu que ets molt guapa i jo hi estic d'acord" i "em preocupo per tu", les frases estrella de la declaració. És el que té escriure les coses, les paraules se les endú el vent...

PS: M'encanta el full de la llibreta...

Jonathan es disculpa i farà treballs socials

El mexicà Jonathan dos Santos, s'ha disculpat davant els mitjans oficials del club blaugrana pel seu afer amb les prostitutes d'Equador quan estava convocat amb la Tri per jugar la Copa Amèrica. El blaugrana va ser expulsat per l'acte d'indisciplina i es queda sense jugar la competició. El problema d'aquest noi no és haver-se'n anat de putes (tots ho fan) sinó ser tan pardalet que tot ha quedat gravat. M'encanta quan, "per iniciativa pròpia" diu que farà treballs socials a la Fundació del Barça i que també vol fer alguna cosa al seu país... Me l'imagino fent xerrades amb "les noies de vida galante". Els dirà... "Quan jo o altres futbolistes us convoquin a les habitacions d'un hotel, a més de no robar, heu d'evitar les entrades principals..."

Quina família, tu. El petit, putero. I del gran... millor no parlar-ne.

L'Hèrcules no el fitxa per ser fill d'un etarra!

Creus que és una decisió justa? De tal palo, tal astilla? Són els fills culpables dels pecats del pare? El determinisme social fa dècades que està enterrat!

L'Hèrcules ha anunciat que no fitxarà el porter de la Reial Societat Eñaut Zubikarai perquè son pare, Cándido, és al presó per haver matat dos guàrdies civils, per haver col·laborat en l'escamot Eibar i per haver matat el propietari d'un bar que, segons Cándido, era un traficant de drogues. El pare del futbolista és a la presó alacantina de Fontcalent (casualitat?) on compleix condemna des de 1989 i sortirà en llibertat el proper mes d'octubre. El porter que el conjunt alacantí no fitxarà per jugar a Segona va signar, fa uns mesos, un manifest a favor de l'acostament dels presos d'ETA al País Basc juntament amb vuit jugadors més de la Reial...

Eñaut, que va veure com son pare era detingut quan només tenia cinc anys, ha pres part en algun acte de suport als presos d'ETA. De fet, va assistir a un concert, ara fa dos anys, amb una foto el seu pare. Sa mare, Make Goñi, formava part de l'escamot Eibar.

Mira el penal (no xiulat) més clar de la història del futbol

Ha passat, aquest diumenge, en el Mundial femení d'Alemanya. Atenció al defensa de Guinea amb el dorsal 2. Creu que la jugada atacant d'Austràlia ha estat anul·lada per fora de joc i agafa tranquil·lament la pilota amb les mans dins de la seva àrea. L'àrbitre hongaresa Gyoengyi Gaal no va xiular la pena màxima després que la jugadora, que es diu Bruna, tingués el cuir a les mans durant un parell de segons. Al final, Austràlia es va imposar 3-2 a Guinea en partit disputat a Bochum.

Quin és l'equip més rendible de la història de l'esport professional?

Manchester United? FC Barcelona? Reial Madrit? Boston Celtics? Los Ángeles Lakers? Bears de Chicago? Cowboys de Dallas?

No. L'equip més rendible de la història són els desapareguts Spirits de Sant Louis que, des de 1976, no jugen un partit de bàsquet, però que segueixen ingressant una barbaritat de diners: uns 16 milions de dòlars l'any. Però nets. Tots és benefici. Al no haver-hi equip, no hi ha despeses.

Em trec el barret davant el periodista de La Vanguardia, Javier Dele, que, en aquest magnífic reportatge, ens despulla el perquè. Resulta que els Spirits de Sant Louis van plegar l'any 1976 quan l'ABA va ser fagocitada per l'actual NBA. Des d'aleshores i fins avui, els germans Silna (propietaris dels Spirits) han ingressat més de 200 milions de dòlars. Per què?

L'NBA va acceptar, provinents de l'ABA, quatre dels sis equips: els Spurs de San Antonio, els Pacers d'Indiana, els Nuggets de Denver i els Nets de Nova York que, després emigrarien a la veïna Nova Jersey. Però què passava amb els altres dos? Els Colonels de Kentucky van cobrar 3,3 milions a canvi de dissoldre's i l'Spirit va proposar, en canvi, cobrar 2,2 milions a més d'una compensació, indefinida i de per vida, d'una setena part dels ingressos televisius dels quatre supervivents. En un temps en el qual la TV no tenia la importància d'avui, les altres quatre franquícies van acceptar. Amb els ulls clucs.

Van passar els anys, l'NBA va explotar, els contractes televisius són gegantins i els germans Silna (Ozzie i Daniel) només han d'anar parant la mà. En més d'una ocasió els han ofert diners (molt diners) per renunciar a allò que van demanar el 1976 i que, aleshores, semblava inofensiu però els propietaris dels Spirits de Sant Louis no en volen ni sentir a parlar.