Suposo que ja has vist les imatges. La selecció estatal Sub'19 de Ginés Meléndez guanya de manera brillant el campionat d'Europa de la categoria davant la República Texa i el pobre Juan Muñiz, jugador de l'Sporting, s'atreveix a lluir una bandera asturiana que el seleccionador d'Albacete s'afanya a requisar. La veritat és que no sé on és el problema. Per què hi ha qui s'escandalitza? El problema de Meléndez ha estat la forma i no pas el fons. El seleccionador ha fet el que sempre s'ha ordenat i ha tingut la mala llet que l'han enxampat. Què hauria passat si la bandera confiscada hagués estat una senyera que haguessin tret la gran quantitat de catalans que hi havia a la selecció Sub'19?
De fet, Xavi i Puyol, jugadors amb una jerarquia brutal a l'estatal, es van atrevir a lluir la senyera que l'egarenc s'emporta de casa seva quan es va guanyar el Mundial de Sud-àfrica. Però el pobre Muñiz no és, ni de bon tros, ni Xavi ni Puyol.
El problema, però, va molt més enllà i també afecta el FC barcelona. Al marge de les discretes presències de la quadribarrada en les celebracions, la senyera s'acostuma a amagar. Com si fes vergonya. Xavi i Puyol s'ho acostumen a passar pel folre i també ho va fer el colomenc Javi Rodríguez quan el Barça de futbol sala va guanyar la Lliga. Al Camp Nou, els jugadors poden treure banderes de Tenerife, berbers, brasileres, de Fuentealbilla.... I no passa res. Només faltaria! Ara bé, les senyeres, millor a casa. I sort que no hi ha cap basc al Barça. Val el mateix ensenyar una senyera o una ikurriña que la bandera de Tenerife? O l'asturiana?
