Quin secret amaga el nou tatuatge de Cesc?

Sergi Busquets no és l'únic jugador de la primera plantilla del FC Barcelona que porta un tatuatge en àrab en el seu avantbraç. Cesc Fàbregas en llueix un a la dreta. Llegeixo al Periódico que vol dir La meva vida D per sempre. Què vol dir aquesta D? Fa un parell de mesos, els diaris anglesos publicaven que el d'Arenys (que ja ha deixat el Juan Carlos I per instal·lar-se a casa de sa mare mentre busca residència) estava dinant en un restaurant japonès de Londres quan se li va acostar una dona 12 anys més gran que ell. Es deia Daniela Semaan (recordes la D?) que li va demanar una foto al genial migcampista. Que si patatim, que si patatam, que si has provat el sushi, que si...

Es veu que el jugador i la rica libanesa han encetat una relació passional. Ella té una nena d'11 anys i un nen de 9 i està separada d'un magnat libanès del sector immobiliari que operava en el luxós barri de Chelsea. Sembla que des del darrer mes de maig la relació s'ha intensificat i que la libanesa manté unes excel·lents relacions amb la millor amiga del blaugrana que resulta que és la seva germana Carlota. Curiosament, el twitter de la presumpta xicota de Cesc porta el número 4... Jo ja en parlava el 21 de juny.

L'Espanyol té 21 problemes...

Vagi per endavant que aquest post no està pas fet amb ànim de destruir, sinó com a reflexió per a la família perica.

Penso que l'Espanyol té 21 problemes de cara a la propera temporada que ja tenim a la cantonada. Amb Jose Callejón al Reial Madrid i amb Dani Osvaldo més fora que dins, la gran assignatura pendent del club català segueix sent, per variar, el gol. Resulta que el nou jugador del Reial Madrid va fer sis golets la temporada passada amb la samarreta de l'Espanyol i Dani Osvado, 14. 20 gols que han volat de Cornellà-el Prat. A la xifra no hi sumo ni les dianes que podria haver signat l'italo-argentí en els més de tres mesos que va estar lesionat ni la infinitat d'assistències (aprofitades o no) que sorgien dels peus de Callejón. L'un aportava presència i intimidació. L'altre va ser el jugador que més faltes va rebre la temporada passada (124). I ara què?

Aquesta és la pregunta que s'han de fer els pericos. Sense dubte, a aquestes alçades de temporada, és un cop molt dur prescindir d'Osvaldo. Que es van pagar cinc milions al Bolonya i se'l vendrà per 17-19M? D'acord. Els blanc-i-blaus sempre han estat venedors però... qui marca els 20 gols, tirant curt, que no seran al vestidor?

Joan Verdú, que sempre salpebra els partits, apareixerà però no s'ha d'esperar una quantitat brutal de gols del català. Tinc moltes esperances en el badaloní Álvaro Vázquez i sempre poden caure algunes dianes dels homes del darrera. Cal posar tota la pressió en el jove Thievy que ha signat una molt bona pretemporada? No confio ni en Sergio García ni en Luis García que, per a mi, fa temps que han acabat. El de Bon Pastor va enganyar amb el seu contracte (recordo que es van pagar 6M al Betis) i l'asturià marcarà tres o quatre gols des del punt de penal. Però res més. I és que als blanc-i-blaus no els xiularan massa penals a favor. Campanya en contra? No. No crec. No necessariament. Un equip amb poca presència a l'àrea contrària acostuma a veure com el xiulen poques penes màximes.

Però parlava de 21 problemes. Ja n'hem vist 20. On és el darrer problema? Un mal endèmic a l'Espanyol. La manca de previsió. Ja va passar amb Albert Riera o amb Javier Zabaleta; per citar exemples recents. Jugadors que marxen i no hi ha res per suplir-los. I torna a passar. Com no es pot tenir una bala a la recambra sabent que Osvaldo volaria (jo ho vaig escriure en aquest fòrum fa molts mesos) i que Callejón tenia les hores comptades a Cornellà-el Prat?

Has vist Mou intentant trepitjar Cesc?

El de Setubal volia acabar la feina que no va completar Marcelo amb una acció criminal i a destemps sobre el maresmenc del Barça

Sensacional portada d'El 9

Per cert, ja són a la venda les samarretes amb la cara del paio de bigoti que apareix a les imatges de l'agressió de Mou a Pito Vilanova...

La manipulació de TVE a l'agressió de Mou

Sense paraules. Millor dit, sempre és un bon moment per recordar l'himne del caballero del honor. Diu "enemigo en la contienda, cuando pierde da la mano sin envidias ni rencores, como bueno y fiel hermano".

És clar que eviten emetre això que, per cert, va primer...

I un angle d'un seguidor que no s'havia vist, encara...

Xavi: "Només a Puyol a mi ens toquen els ous amb Espanya i Catalunya"

El diari El Mundo obté un plaer enorme i malsà quan aconsegueix furgar en els esportistes catalans de renom, posant-los entre l'espasa i la paret, fent-los preguntetes punyents sobre Espanya i Catalunya. A qui t'estimes més al papa o a la mama? Absurd, 0i?

És un èxit assegurat perquè saben que qualsevol esportista amb dos dits de raó (menys algunes excepcions) sempre parlarà amb molt respecte de la selecció estatal. Els esportistes no tenen perquè opinar sobre Espanya i Catalunya, sobre si se senten més catalans o espanyols o sobre les seleccions catalanes. No és just. El panorama polític és el que hi ha i a ells no els correspon decidir. No és just que se'ls interrogui en busca d'un titular fàcil. Ells juguen on els diguin i si els polítics no es posen d'acord, no és el seu problema, oi?

Els lectors del Mundo es va escórrer de gust quan van aconseguir arrencar-li a Pau Gasol declaracions de suport a la selecció espanyola i expressions del tipus "Catalunya és un bocinet d'Espanya". Pensi el que pensi el jugador dels Lakers (que mai ha sigut un radical de l'estel·lada, val a dir-ho), el de Sant Boi no és tonto i sap que, ara per ara, és un debat estèril. Per tant, les seves opinons sempre seran del gust espanyolista. I la caverna no presenta com una gran victòria. Veieu, catalans?

I Xavi sempre ha estat l'objecte del desig d'aquesta mena de premsa. No li perdonen ni que sigui català (of course), ni que sigui el millor del món en la seva posició, ni que ell i Puyol passegessin una senyera a Sud-àfrica. Què s'ha pensat? deuen dir. Com que no poden retreure-li res esportivament parlant, doncs tirem sal a les ferides catalanes. Que si manca de compromís, que si poca implicació....

Resultat: el de Terrassa esclata: "M'indigno amb el tema polític. Sovint em demanen que escolleixi entre la selecció catalana i l'espanyola. A mí m'ho pregunten! A Pedrosa li han preguntat? A Gasol? Només a Puyol i a mi ens toquen els ous amb això, M'acusen de manca de compromís quan he anat al Mundial amb un trencament de cavall". Penós.