"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dissabte, 25 de setembre del 2010

El Valladolid fitxa un ós!

No. No tens ressaca. Tranquil@. Divendres night mogudet? Doncs mira a Pucela. Han fitxat un ós. Segur que, si juga, serà més persona que Ujfalusi.

Ferrari crea un supercotxe només per a 29 multimilionaris


Sí. Ja sé que et preguntes... Com puc ser jo el 30è afortunat? És el que em passa a mí. Em sobren 1.400.000 euros i no sé com collons gastar-los. Sort que a Ferrari han pensat en nosaltres dos, oi? L'Scuderia ha creat el Ferrari 599 XX només per a 29 persones del món entre les quals hi ha, és clar, xeics àrabs, magnats del petroli, fortunes russes del gas i empresaris estatunidencs podrits de pasta. Marc Gené, el provador oficial dels cotxes vermells, és l'encarregat de presentar aquesta autèntica joia a Singapur.

Que no saps on desar-lo? No t'amoïnis. El cotxe és teu però no podràs anar amb els coleguilles a prendre una copa per fardar de carro, ni podràs anar a la porta de qualsevol discoteca exclusiva esperant captar l'atenció d'alguna rossa oxigenada i siliconada. Ferrari no deixa treure el cotxe de Maranello. I és que el F599 XX no és homologat per sortir al carrer, només pot córrer en circuits i no pot fer cap mena de competició. A més, si Ferrari necessita el cotxe per alguna exhibició té tot el dret, per contracte, de prendre-te'l i ensenyar-lo on els doni la gana. On hi hagi calés, vull dir. Aleshores, és el teu moment d'asseure't al volant d'una peça sensacional (diuen que és el millor treball de Ferrari). El biplaça, de 700 cavalls, ja ha fet tilín a quatre persones més. No sé si hauran llegit aquest post, però els joiers de Ferrari ja estan treballat en quatre unitats més. Afanya't!

Xavi Pascual, 8 - Ettore Messina, 1


Humiliar, aixafar, maltractar, apallissar... Qualsevol d'aquests verbs ens pot anar bé per definir el què va passar, aquest divendres, en la semifinal de la Supercopa de bàsquet que enfrontava el FC Barcelona i el Reial Madrid. El conjunt blaugrana va esborrar de la pista els blancs (89-55) en un gran matx en el qual el marcador no reflecteix del tot l'enorme superioritat dels de Xavi Pascual que van arribar a guanyar de 40 punts (74-34 al 29'). El Barça ha creat enormes dubtes en un Messina que està devalunat-se cada cop que juga contra els catalans i és que de nou enfrontaments entre els dos equips des que l'italià és a la banqueta blanca el parcial és demolidor (8-1).

De fet, el d'ahir, deu ser el clàssic més descompensat de la història. El Barça, amb una enorme defensa i de la mà d'un Terence Morris espectacular, va demolir un Reial Madrid, farcit de cares noves, que no sabia com aturar l'huracà blaugrana. Vols dades? 31-8 al tercer quart pels blaugrana, parcial de 22-0, 40 rebots catalans per només 25 de castellans, un sensacional percentatge de triples del 59% (13/22) tenint en compte que la línia de tres és ara a 6,75 i a 6,60 als laterals... Els nous fitxatges del Mdrid (Tucker, Suárez, O'Fisher i Sergio Rodríguez) van fer aigües per tot arreu demostrant el que era evident. Que la defensa no és la millor virtut d'aquests homes. Avui, a les 19.00 (Teledeporte) arriba la gran final contra un Power Electronic que em va agradar molt.

divendres, 24 de setembre del 2010

O Merenguinho, al més pur estil Toshack!

El tècnic del Madrid, un cop s'ha tret el llast del damunt que significava Canalillo (ja ho vaig vaticinar) i abans d'eliminar definitivament un pasito p'alante Di María, segueix la recepta del gal·lès John B. Toshack al peu de la lletra. "Els dilluns sempre penso en canviar 10 jugadors, els dimarts a set o vuit, els dijous a quatre, els divendres a dos i els dissabtes ja penso que han de jugar els mateixos cabrons".

Romàrio i Bebeto no només són rivals a les urnes brasileres

L'exblaugrana Romàrio i l'exdeportivista Bebeto no només competeixen a les urnes. També ho fan a les passarel·les de moda. Les seves filles lluiten per fer-se un lloc en el complicat món de les models.

Moniquinha, la filla de Romario


Sthephannie Oliveira, la filla de Bebeto

No entenc el suïcidi del wide receiver dels Broncos


Kenny McKinley era un jugador dels Broncos de Denver de l'NFL, amb possibilitats d'una certa progressió a la lliga de futbol americà, que va aparèixer mort, a casa seu, als 23 anys el dilluns passat. Es veu que era un xicot alegre i la franquícia estava molt contenta amb el seu marge de millora. Tot era a punt per a la seva segona temporada en una de les Grans Lligues. La notícia de la seva mort ha commocionat uns Broncos que engrandeixen la llegenda de la mala sort. Tres morts en tres anys: L'1 de gener de 2007, Darrent Williams va ser assassinat a Nova York després d'una festa de Cap d'Any, mesos després perdia la vida Damien Nash mentre disputava un partit der bàsquet benèfic. I ara, Kenny McKinley. Venia de passar el diumenge amb la seva família i la policia ha confirmat que es tracta d'un suïcidi després d'haver dit allò de "mort en estranyes circumstàncies". No ho entenc. No pretenc ser un CSI ni tinc nocions de criminologia però... com es pot suïcidar un paio que té un tret al cervell, que té el cap sota el coixi del llit i, al damunt, la pistola?. Vull dir... Com es podria rebentar el cervell i després amagar el cap sota el coixí i desar la pistola al damunt? Si l'haguéssin trobat amb les mans lligades també dirien que es va fotre un tret per treure's voluntàriament la vida?.