Paparazzo Piqué i la Puyinotícia

Gerard Piqué i el seu germà Carles Puyol han complicat la nit de divendres. En el twitter del barceloní, el 3 blaugrana ha començat a especular amb la Puyinotícia anunciant que el capità blaugrana és a punt de donar una informació que el faria molt feliç. Quina seria? Doncs la propera boda de Carles Puyol amb la model Malena Costa, que també hi diu la seva. Puyol, juga a fet i amagar, i avisa que no hi ha res del cert. Però Piqué es postula com a futur padrí. El de la Pobla repta el seu company a la defensa blaugrana animant Piqué a anunciar "alguna cosa".

El xicot de la Shakira acaba la conversa reconeixent que potser el seu "talp no estava massa ben informat". Mooooc Mooooc. Ho seguirem...

No deixen enterrar Samuel Wanjiru

Aquesta és una de les imatges que està donant la volta al món. Es tracta del cadàver del campió olímpic de marató, Samuel Wanjiru, que les autoritats kenyates no permeten que rebi sepultura. El cas és força embolicat. hores d'ara, no se sap si la matinada de dilluns l'atleta el van tirar pel balcó de casa seva, si es va treure la vida o si va ser un accident.

El cas és que sembla que Wanjiru hauria tingut una forta baralla amb la seva dona després que ell l'hagués enxampat amb una altra. Ara, però, la mare de l'esportista no ho veu clar i assegura que tot plegat ha estat un desgraciat assassinat. Per si tot plegat no fos prou complicat, casualment, les dues càmeres de seguretat de la residència de Wanjiru no van funcionar la nit dels fets.

I, amb el cos encara calent, han sortit dues dones més que asseguren ser les mullers del campió. Una, prenyada de cinc mesos i una altra. Totes dues reclamen part de l'herència.

La cançó preferida d'Abidal

Clavado en un bar. Dels mexicans Maná.

I Shakira està Rabiosa amb el seu nou look.

L'educació de Pau Gasol

Pau Gasol ha concedit una entrevista a Antoni Daimiel en la qual analitza la mala temporada dels Lakers i els desastrosos play-off dels californians en els quals el català no va estar massa inspirat. El 16 dels Lakers ha estat culpabilitzat per bona part de la premsa especialitzada dels Estats Units. Pau Gasol ho atribueix al fet de ser un "blanc fàcil" per la seva "bona educació, la seva simpatia i el rebuig al joc violent".

Compte. Tot i que puc comprendre el què vol dir l'aler-pivot dels Lakers, s'ha de ser molt curós amb aquesta mena de declaracions. Què passa? Que només els mal educats poden triomfar? És guai ser un noi dolent? Se li hauria de recordar, per exemple, que els jugadors del FC Barcelona, començant pel tècnic i seguint fins el darrer home, mai han tingut una mala paraula i ells sí que han estat un blanc fàcil. És que Messi, Iniesta o Xavi són mal educats?

S'ha d'anar al tantu amb aquestes afirmacions. A Pau Gasol li recordo, per exemple, que grans jugadors consagrats de qualsevol disciplina han tingut comportaments exemplars dins i fora dels terrenys de joc. Gary Lineker mai va ser expulsat i Ryan Giggs (encara juga al ManU després de 19 temporades a l'elit) no ha vist mai una targeta vermella.

Ja no són sorpresa els controls antidopatge al Barça

Gràcies al Madrit, que va vomitar merda a la COPE i la cadena dels bisbes va fer de ventilador, la UEFA no deixa tranquil·la al FC Barcelona. Millor. Així es callaran més boques. Les que calguin.

Però els periodistes esportius ja no podrem dir més allò de control antidopatge sorpresa de la UEFA. Els blaugrana ja en porten quatre aquesta temporada i, amb el d'aquest dijous, el segon en només 13 dies. Al final, la sorpresa serà fer un entrenament sense els vampirs. Demano que el Barça els habiliti una zona per a ells ja que formen part de la família blaugrana. Amb la seva cafetera, la seva TV, amb la premsa del dia...

Proposo que els futbolistes del Barça, si guanyen el 28 de maig al ManU, a l'hora de fer els agraïments de sempre a tècnics, utillers, metges... incloguin els vampis i diguin allò de "sense ells no hauria estat possible".

I és que els blaugrana van passar antiopatge en cinc dels sis partits de la fase de grup quan no és obligatori. A partir de vuitens, i com marca el reglament, dos jugadors escollits a l'atzar han passat les proves. Aquest dijous ha tocat a Thiago, Sergi Buquets, Maxwell, Bojan, Pinto, Iniesta, Afellay, Pedro i Milito. I sort que avui no era jo per allà, que sinó també pillo. Home, podrien haver aprofitat per mirar-me el sucre, el colesterol...

De la Peña, la imatge del dia

No m'agrada aquesta imatge. Plega, als 35 anys, un gran jugador de futbol que les lesions han maltractat. Sempre he estat molt crític amb De la Peña. Sempre he dit que ha estat un jugador fantàstic, increïble, amb l'ADN Barça gravat a les venes, amb el joc ofensiu palpitant al cor... però mai l'hagués volgut al meu equip. Ara bé, veure'l jugar, amb una altra samarreta, ha estat un espectacle. Les coses com siguim.

El seu cap (un cap que llegeix el futbol d'atac com ningú) vol seguir. Les seves cames, de cotó fluix, diuen prou. Barça, Lazio, OM i Espanyol han tingut Lo Pelat a les seves files i han pogut gaudir de passades de somni i d'una visió de joc alienígena. No m'agrada aquesta imatge perquè el càntabre, allà on ha estat, ho ha donat sempre tot.

Dissabte s'acomiadarà contra el Sevilla jugant uns minuts. I ès que, aquesta temporada, només ha pogut disputar mitja hora en tota la lliga. Va ser a la segona jornada (10 de setembre) al camp del Vila-real.