Conversa (de sucre) entre Raúl i Metzelder

Vestidor del Schalke 04. Després del primer entrenament de la temporada:
-Hola
-Hola
-¿Te acuerdas de mí?
-No sé, no. No caigo.
-¿Cómo está Mamen?
-A qué te parto la cara...
-He jugado de central contigo en el Madrid tres años...
-Coño, Woodgate... ¿Como estás?
-No. No soy Wood-no se qué. Soy Metzelder!
-...
-Sí, un defensa que ha jugado un partido la última temporada com el Madrid. ¿Cómo nos reíamos de Pellegrini, eh?. Casi ganamos la liga, eh? Me hubiera gustado ir contigo a Neptuno. Soy mejor que Puerta de Madera. Al menos yo no he marcado contra mi porteria dos veces en un partido!
-Òstia chico. No caigo...
-Ya. Siempre me pasa. No soy nada mediático.
-¿Que tal?
-Nada. Que si quieres un traductor y eso...
-No sé, no. El idioma del fútbol es internacional
-Ya, però com el alemán es tan complicado. Yo lo hablo bien, eh? He nacido aquí y todo. Además, estoy haciendo Económicas. Si quieres, puedes venir a clase con yo. En plan Erasmus, digo.
-Me alegro. No sé, no
-Felicidades por ser campeón del mundo. El 7 de España! Joder, cuándo se lo diga a mi mujer...
-(...)
-Bueno, pues nada. Nos veremos por aquí, vale?. Si necesitas algo, ya sabes... ¡Hala Madrid!
-Sí, sí... Hala Madrid.
-Adiós
-Adiós, Julien Faubert!

Raúl: et desitjo el millor al Schalke 07

Haig d'admetre-ho. Si hagués estat un seguidor del Reial Madrit, hauria estat raulista fins al moll de l'os. Quin enorme jugador! Quina professionalitat! Quin sacrifici! Quina capacitat de decidir partits! Quin olfacte dins de l'àrea rival! El problema del 7 blanc ha estat no dir-se Van Raaúl, Raulowski, Raulinho o Raulini. Aleshores, al Bernabéu no hi hauria hagut discusió sobre si havia de jugar o no, ser titular o no. Però com és un noi de casa, i tot el que arriba d'altres països sembla que ha de ser el millor, doncs el madridisme no ha estat just ni en els seus darrers anys ni en el comiat. Nosaltres, tampoc ens podem queixar ja que som uns especialistes en fer sortir per la porta del darrera els grans jugadors del Barça que pleguen.

Ha estat un esportista modèlic que ha defensat els interessos del seu club (només faltaria) fins el darrer minut. Ara inicia una nova singladura al Schalke 04 alemany. Si els espanyols tenen problemes en dir Zeks, com anomenaran la ciutat minera de Gelsenkirchen?. La Bundesliga guanya audiències televisives incorporant un home que, als seus 33 anys, encara té molts gols a celebrar. Però, què deu passar pel cap d'un gran campió que arriba a un club que té menys palmarès i menys títols que ell?

Lluirà el 7 (l'ha cedit amablement Hao Jumin), cobrarà gairebé tres milions d'euros per temporada i el club de la conca minera del Rhur (l'exmadridista ha ensenyat un roc de carbó en la seva presentació) podrà gaudir de Raúl si els capricis de la UEFA fan que juguin contra el Reial Madrit. No hi ha cap clàusula que ho impedeixi. Al club blanc-i-blau tenen previsions de vendre 50.000 samarretes amb el nom del davanter.

De moment, Felix Magath, el tècnic del conjunt de la Renania del Nord que ha lluitat per incorporar l'espanyol, ha explicat que Raúl "és un jugador de futbol excepcional i de classe mundial". Hi estic d'acord. La seva esposa, Mamen, ja està buscant casa per traslladar la família. La cambra hiperbàrica cabrà en un camió?. Raúl, et desitjo el millor.

Què injust ha estat el públic amb Raúl!

Al marge dels meus sentiments, s'ha de reconèixer, per sobre de tot, l'enorme categoria futbolística de Raúl González Blanco. Ho ha donat tot pel Reial Madrit (també ho ha cobrat, és clar), ha guanyat infinitats de títols, ha estat un referent pel club de Chamartín i els merengues li han donat l'esquena en el moment més amarg de la seva carrera professional. Ha marxat per la porta del darrera del Bernabéu (a Can Barça en som especialistes), no ha confirmat que marxi al Schalke 07, i només 500 persones han assistit a les llàgrimes del gran capità. 94.000 merengues es van aplegar per donar la benvinguda, ara fa un any, a Cristiano Ronaldo. Un portuguès, per cert, que ja ha iniciat els tràmits per tornar a ser CR7! Preguntat sobre quin ha estat el seu millor rival, Raúl no ho ha dubtat. "Em quedo amb Guardiola".