El nostre Sant Pauli convoca el cap de premsa

Ja hem parlat, més d'una vegada, del nostre equip a la Bundesliga. El Sant Pauli és un club atípic que ens agrada molt. El conunt d'Hamburg és protagonista d'una situació, com a mínim, curiosa. Resulta que de cara al partit contra el Hannover 96 han convocat al... cap de premsa. Es veu que el conjunt marró-negre té moltes baixes en defensa i, per eixugar els problemes en aquesta línia tan compromesa, han cridat el responsable de comunicació a files. Es diu Hauke Brueckner i fa nou anys es veu que va arribar a jugar deu partits a la segona divisió alemanya. Prometedor currículum, sens dubte. L'entrenador Holger Stanislawski (tota una institució), que només té quatre defenses, ha trucat al cap de premsa ordenant-li que "en una hora" el volia veure entrenar amb el primer equip.

Home, d'entrada unes qüestions inquietants:
1) No tenen pedrera aquests xicots?
2) Si es lesiona el cap de premsa (esperem que no)... qui posaran al capdavant de l'àrea de comunicació? El segurata?
3) Si juga l'amic Breueckner, s'oferirà com a voluntari per a la roda de premsa? Modularà ell mateix les preguntes al mateix temps que les contesta? S'entrevistarà ell mateix com el gran Loco Abreu?

Coneix el club de futbol més atípic del món

La foto no està trucada. És el president Corny Littman (declarat obertament homosexual) retratat al costat d'un membre del seu equip. Concretament, el del porter. T'imagines Rosell i Messi així?

Em declaro seguidor del modest Sant Pauli (el segon equip de la portuària Hamburg, per entendre'ns) que juga a la Bundesliga alemanya. De moment, porta un partit guanyat i un d'empatat, en el que portem de competició, però aquesta no és la notícia. El Sant Pauli és el primer equip d'Alemanya que va prohibir els símbols feixistes i nazis al seu estadi, en els seus estatuts es declaren antisexistes, progressistes i antiracistes i la seva parròquia està formada per punks, okupes, anarquistes, gent d'esquerres, estudiants, indigents, immigrants (amb papers o sense) estibadors del moll, prostitutes... El que no entenc és el seu agermanament amb el catòlic Celtic de Glasgow que comporta que molts seguidors dels Pirates es traslladin per l'Europa continental per seguir i donar suport en els partits europeus dels verd-i-blancs.

Enceten la segona temporada seguida a la Bundesliga i ho fan sota les banderes del 'Che' Guevara i la del crani amb les dues tíbies creuades. El públic respón i de la mitjana de 1.600 espectadors s'ha passat a més de 25.000. Dels diners que deixen a les arques del club, una bona part es destinen a fer arribar aigua potable a païssos subdesenvolupats. Avui, són dels equips amb més públic a Alemanya, han rebutjat publicitat al seu terreny de joc quan consideren que es denigra la imatge de la dona i els jugadors salten al terreny de joc al ritme del Hells Bells de AC/DC, i després de cada gol del St. Pauli, sona la Song 2 de Blur.

El club és conegut com la Casa de Putes de la Lliga (tal i com s'encarreguen de proclamar els seus seguidors que es calculen en uns 11 milions). Els seus colors són el blanc i el marró (poc habituals) i destaca per una gran presència de seguidores en el seu camp, de fet, és l'entitat esportiva d'elit que més sòcies té a Alemanya. A Valladolid hi ha una penya del Sant Pauli que prepara un viatge a Hamburg per enguany per celebrar el centenari del club portuari.

Fidels al seu estil, van repartir més de 20.000 condons entre els seguidros quan els Pirates del Nord van ascendir a la Bundesliga.