Coneix el club de futbol més atípic del món

La foto no està trucada. És el president Corny Littman (declarat obertament homosexual) retratat al costat d'un membre del seu equip. Concretament, el del porter. T'imagines Rosell i Messi així?

Em declaro seguidor del modest Sant Pauli (el segon equip de la portuària Hamburg, per entendre'ns) que juga a la Bundesliga alemanya. De moment, porta un partit guanyat i un d'empatat, en el que portem de competició, però aquesta no és la notícia. El Sant Pauli és el primer equip d'Alemanya que va prohibir els símbols feixistes i nazis al seu estadi, en els seus estatuts es declaren antisexistes, progressistes i antiracistes i la seva parròquia està formada per punks, okupes, anarquistes, gent d'esquerres, estudiants, indigents, immigrants (amb papers o sense) estibadors del moll, prostitutes... El que no entenc és el seu agermanament amb el catòlic Celtic de Glasgow que comporta que molts seguidors dels Pirates es traslladin per l'Europa continental per seguir i donar suport en els partits europeus dels verd-i-blancs.

Enceten la segona temporada seguida a la Bundesliga i ho fan sota les banderes del 'Che' Guevara i la del crani amb les dues tíbies creuades. El públic respón i de la mitjana de 1.600 espectadors s'ha passat a més de 25.000. Dels diners que deixen a les arques del club, una bona part es destinen a fer arribar aigua potable a païssos subdesenvolupats. Avui, són dels equips amb més públic a Alemanya, han rebutjat publicitat al seu terreny de joc quan consideren que es denigra la imatge de la dona i els jugadors salten al terreny de joc al ritme del Hells Bells de AC/DC, i després de cada gol del St. Pauli, sona la Song 2 de Blur.

El club és conegut com la Casa de Putes de la Lliga (tal i com s'encarreguen de proclamar els seus seguidors que es calculen en uns 11 milions). Els seus colors són el blanc i el marró (poc habituals) i destaca per una gran presència de seguidores en el seu camp, de fet, és l'entitat esportiva d'elit que més sòcies té a Alemanya. A Valladolid hi ha una penya del Sant Pauli que prepara un viatge a Hamburg per enguany per celebrar el centenari del club portuari.

Fidels al seu estil, van repartir més de 20.000 condons entre els seguidros quan els Pirates del Nord van ascendir a la Bundesliga.

Manolo Lama ja és notícia de portada

No. No posaré el lamentable video de Cuatro en el qual, en ple directe, el 'divertit i desenfadat' Manolo Lama va humiliar un pobre indigent envoltat de seguidors matalassers a les hores prèvies de la final de l'Europa League que es disputava a Hamburg.

Tothom s'ha centrat en acusar el periodista, les xarxes socials bullen d'indignació, però jo vull subratllar el paper patètic dels seguidors de l'Atlético que es van sumar, entusiastes, a la suposada broma. Tots, com un sol home, es van abraonar sobre el desorientat sense sostre oferint-li monedes, bufandes, mòbils, targetes de crèdit... em pregunto com es deuria sentir aquella persona, a la qual la vida ha tractat tan malament, quan els alegres matalassers, amb Lama al capdavant, el van deixar en pau. I què dir dels presentadors de l'informatiu (que ara callen com a putes) però que animaven i celebraven la vomitada de Lama?

L'estranya parella ja són portada. Mogut per la curiositat he anat a mirar les reaccions a la premsa alemanya i el Morgen Post d'Hamburg obre l'edició de paper amb aquesta portada.



Així, sabem que el pobre indigent es diu Kale, que té 49 anys i que acostuma a dormir al pont Reese d'aquesta ciutat portuària. L'home assegura "estar ferit" i confirma que no va "entendre res". El van convertir en el protagonista involuntari d'una situació per la qual, en cap moment, va donar el seu "permís".

Cuatro i els Manolos han intentat oferir una manera diferent de fer i presentar el periodisme esportiu però ja feia temps que caminaven en la fina línia que separa l'enginy amb la vergonya aliena. És el que passa quan un es creu extremadament simpàtic i 'campechano'. Buf, quina por em fa aquesta paraula, sobretot quan acompanya la Casa Real espanyola.

De tota manera, cal donar un espai al perdó. Lama ha assegurat que "educo els meus fills en la solidaritat. Demano disculpes a qui hagi pogut ofendre". La baixada de pantalons per algú amb un ego de l'alçada d'un campanar es mereix que ho tinguem en compte. Cuatro hauria de tallar caps? Lama i el seu somriure de perdonavides potser haurien de tornar a Hamburg i, en privat, disculpar-se. En privat, eh?. Estalvieu-nos més misèries, please!