Què li passa a la Saríssima?

Foto extreta del Facebook de la Longoria

La Saríssima, a qui l'espera una tardor calenta, sembla que no està gaudint massa de les seves vacances als Estats Units. Fixa't com l'estupendíssima periodista apareix en la fotografia que l'Eva Longoria ha penjat en el seu FB. La Carbonero és una autèntica Mujer Desesperada!. Casillas és insaciable al llit? Ens afecta el canvi d'horari? Estem ovulant? Ens hem oblidat el kit de supervivència que qualsevol dona-aparador porta sempre al bolset? No hem paït bé el sopar? Atenció, també, al tontaina que treu al cap al darrere. És l'Alejandro Sanz que es permet criticar Jorge Lorenzo per no posar-se la samarreta de la Roja a Montmeló. Té la barra, però, de fer-ho des de Miami! Paga els teus impostos aquí i, potser després, t'atorgaré el dret a criticar! De moment, tanca la puta boca.

Original celebració d'un gol a Islàndia!

Vist a la Primera Divisió Islandesa. No et perdis el salmó! Això és promoure la cultura pròpia. Proposo que el FC Barcelona aixequi, al Bernabéu, un 4 de 9 amb folre i manilles! Tenim, fins i tot, l'enxaneta: Bojan!

Sombra aquí, sombra allá, maquíllate, maquíllate...

Xavier Faus, vicepresident econòmic del FC Barcelona

En una cosa (ja sé que cosa no és periodístic ja que ningú és capaç de definir què és una cosa) no estic d'acord amb el senyor Faus a l'hora de presentar els números reals de Can Barça. Diu que els números són els números, que sempre són objectius i que no es poden interpretar. Juas! Que els ho digui als partits polítics que sempre guanyen a les nits electorals!

Ara bé, dit això, també em vull felicitar per l'estil de la nova junta. De moment, no han volgut fer llenya del Laporta caigut. Faus ha fet mans i mànigues per evitar el titular fàcil de 'Laporta i els seus han estat uns tramposos' i només ha admès parlar de maquillatge dels números del conjunt català. Curós, ha amputat qualsevol mena de judici de valor de la gestió de l'equip econòmic anterior. Es veu que, econòmicament, no estem tan bé com ens van fer creure els nois de'n Jan. Faus ha estat clar i català. "Els números presentats per l'anterior junta no s'ajusten a la realitat del club".

Jo no estic molt posat en qüestions econòmiques, ho admeto, però el que no puc entendre, com a simple mortal, és com amb un primer equip de futbol farcidíssim de jugadors del planter (que, teòricament són de cost zero), el Barça presenta el deute net més gran de la història que es xifra en 442 milions. El maquillatge, segons el vicepresident econòmic Faus (tot un senyor, per cert), rau en incloure en el darrer exercici diners que encara no s'han ingressat. I alguns dels quals, els famosos 13 milions pels drets televisius que té Mediapro, sembla que es trigaran a cobrar ja que la productora catalana està en ple concurs de creditors (l'antiga suspensió de pagaments).

Per no cansar, direm que el Barça ha perdut, en la darrera temporada, 77,1 milions d'euros i, per tant, res de res del benefici d'11 milions que anunciava el neocon Sala i Martín. Les despeses, segons l'auditoria, han passat dels 428,7 milions anunciats als reals 477,9 i els ingressos (anunciats com a rècord) no són de 445,5 milions sinó de 409.

Un altre punt de la polèmica són els famosos terrenys de Viladecans. El Barça els va comprar per 18,5 milions i, es veu, que avui no en valen més de 5,5. És clar que, la situació d'especulació immobiliària d'anys enrere no és l'actual. En fi. La nova junta de Sandro Rosell promet austeritat i asseguren ser capaços de reflotar la situació. Mira ahora, mira ahora, ya puedes mirar!

És necessari Zeks?

Sincerament, penso que ara no és el moment. Vagi per endavant que, des de fa molt temps, sóc un admirador de Cesc Fàbregas i penso que el seu destí natural ha de ser el Camp Nou, on no ha jugat mai, per cert. Però crec que s'ha d'anar molt en compte amb aquesta mena de fitxatges que demana la culerada en massa (recordes un tal Riquelme?). I, precisament perquè valoro el d'Arenys de Mar, penso que no seria just que un home amb el seu talent, la seva classe, amb la seva visió de joc, amb el seu gol, amb la seva personalitat, amb La Masia que ha mamat i amb la seva contundència veiés els partits a la banqueta.

Vicente del Bosque és molt gran. ja ho he escrit. El de Salamanca va convocar Cesc (imagina't que no ho hagués fet) però Ai las! A l'hora d'aplicar el sistema del Barça, no sabia on collons col·locar el capità de l'Arsenal. Per tant, el seleccionador estatal pràcticament va relegar el català al paper de revulsiu. Trist, no? Del Bosque, gat vell, deuria pensar... Buf. La patata calenta, per a Guardiola i, si el fitxa i sap on ficar-lo, em limitaré a copiar-ho per a l'Eurocopa.

Penso que Xavi i Iniesta són insustituïbles i, avui, encara estan un passet per endavant del maresmenc. El Barça té altres prioritats. Ho sento, però ho veig així! Es necessita un lateral dret amb garanties, es necessita un mig centre que reparteixi estopa i doni aire a Busquets i es necessita un davanter centre que, com a mínim, sàpiga on és la porteria que no és la teva. On col·loquen Zeks? És clar, sempre podrem dir que si les lesions, que si la temporada és llarga, que si podria jugar de segona punta... Òbviament, no s'ho mereix. Cesc ha de ser titular o titular allà on estigui! Que s'esperi una temporadeta. Tipus Villa, vull dir.

L'Arsenal, és clar, no vol tenir un jugador a disgust. I menys si és el capità. L'alsacià Arsene Wenger ha muntat els gunners dels propers cinc anys al voltant del català i sap que Cesc encara pot donar molt més. De passada, es mira el ManU i pensa la gran cagada que van fer els diables vermells amb Piqué. Deu pensar, Cesc és boníssim... però si resulta que, al Barça, supera la perfecció? No m'ho perdonarien mai!

Zeks està boig per venir al Barça (ho sé de primera mà), però el maresmenc ha de pensar que és molt jove i que no s'escaparà ni el Camp Nou ni l'estimació de la gent!

Iao Ming: experiment genètic de la Xina de Mao?

Iao Ming (2,29) és, segurament, l'esportista xinès més conegut de la història. Arrencat per Nike de les entranyes del comunisme va aparèixer a l'NBA a les files dels Rockets de Houston (2002) i ha donat un gran rendiment esportiu fins que les lesions el van obligar a passar-se en blanc la darrera temporada i ja veurem si torna a posar-se el dorsal 11 de la franquícia texana ja que el microtrencament que té a un os del peu esquerre sembla que no acaba de soldar-se. Fins aquí, la versió més o menys oficial.

Ara bé, la revista Time, en aquest article, va aventurar que el jugador havia estat fruit d'un acurat programa genètic del règim comunista de Mao Zedong orientat a aconseguir una mena de super raça d'atletes que havien de dominar el món. De fet, un dels seus primers entrenadors va assegurar que "la Xina havia esperat tres dècades a trobar un Iao Ming". Mao, mort l'any 1976, no va poder veure els fruits del seu programa genètic.

Es veu que els seus pares, exjugadors de bàsquet de la selecció xinesa, van ser amablement convidats pel règim de Pequín a fer un fill. La mare, Fang Fendi (mesura 1,88; un autèntic rècord tenint en compte l'alçada mitjana de les xineses), i el pare, Iao Zhiguan, no van perdre el temps i van concebre el 'petit' Iao. Fins i tot, van rebre una dispensa especial per tenir més d'una criatura obtenint el permís per saltar-se la política d'un fill per família.

Els metges de l'hospital (aquell 12 de setembre de 1980 a les 19:00h) ja van veure que una cosa estranya estava passant. Al paritori va aparèixer un nadò que fregava els sis quilos i mesurava 61 centímetres. Unes proporcions desmesurades que recordaven les d'un nen de força més mesos. La seva famílía, com a recompensa, va rebre atencions financeres, alimentàries i mèdiques de les autoritats comunistes com a compensació.

De fet, la mare era una dona absolutament convençuda de les delícies del comunisme extrem i havia format de les Guardianes Vermelles. Una temible facció de dones que es veu que es dedicaven a perseguir, torturar (físicament i psicològica) els disidents del règim. Pequín es va dedicar a treballar amb el cos de Iao, obligant-lo a entrenar hores i hores, amb la finalitat d'ensenyar al món un autèntic dominador en el camp de l'esport. Sigui com sigui, Iao (avui una de les persones més riques de la Xina i per qui els seus compatriotes senten una devoció gairebé religiosa) ha superat amb nota la missió que haurien encarregat als seus pares nou mesos abans de nèixer.

La Carbonero, nova noia Berlusconi

Que si el Play Boy del Brasil li ha ofert molts diners per deixar-se retratar, que si farem una peli (de fet, si ho fa la cocaïnòmana de la Esteban ho pot fer ella també, no?), que si ens casem amb Casillas. Aquesta toledana, que en quatre anys va passar de becària a subdirectora d'esports de Telecinco, serà una nova noia Berlusconi. A Il Cavaliere, que li agraden més les dones que a mi, li ha proposat a la Saríssima col·laborar en la plataforma italiana de televisió digital terrestre de pagament Mediaset Premium, propietat del primer ministre italià. No. Tranquil. La Carbonero no deixarà la pell de brau. Segons aquest web oficial de la cadena, la periodista informarà del treball d'O Merenguinho a Chamartín (extècnic de l'Inter) i de les evolucions de la Lliga espanyola. Mediaset controla Telecinco.