David Beckham és (i ha estat) un futbolista que m'ha encantat. De ser un jugador desconegut del Manchester United, que
a la Masia van dir que no valia, es va fer famós quan es va començar a dir que l'Spice pija sortia amb el 7 del ManU. Després, aquell noiet va resultar ser un monstre del futbol i el matrimoni es va convertir en una empresa i una màquina de fer diners controlada, les 24 hores del dia, pel pare de la Victòria.
Però el
jugador sempre ha estat un enorme professional. Al marge de la seva indiscutible qualitat, ha sabut mantenir-se força al marge de tot el glamour i s'ha centrat en el que millor sap fer: el futbol.
Ha entrenat com el que més, ha fet gols importantíssims, ha col·locat pilotes mil·limètriques com si tingués un guant a la cama dreta i ha defensat, com un pit-bull, quan la situació ho requeria. Però, ai las. Un tal Fabio Capello sembla que sempre es posa al mig del genial jugador per amargar-li la vida.
Ara,
l'italià li ha etzibat a la cara que és vell i que no el vol als Pross. Poc elegant a un jugador que se li hauria de fer un monument. Però Beckham, que ha estat tot un senyor davant les formes de l'encara seleccionador anglès,
sap que Capello no l'aguanta. Però tot arrenca al Bernabéu. Recordes?
A Chamartín, van coincidir Capello i Beckham i mai es van entendre.
Un jugador de la classe, vocació ofensiva i talent no cap al cervell de l'italià que no podia digerir tanta màgia. Tant és així que el 14 de febrer de 2007 (Dia dels Enamorats), Capello va tenir els
sants colloni d'apartar Becks de la disciplina blanca quan l'anglès va anunciar que marxava a jugar a LA. Va dir que mai més tornaria a vestir aquella samarreta i Beckham, tot un senyor, va preferir callar.
El pitjor és que Capello, sabent que es jugava el títol de Lliga, va haver d'empessar-se el verí i tornar a convocar un Beckham que va acabar guanyant aquella lliga. Una baixada de pantalons com no recordo en el futbol!
Ara Capello, li ha dit vell. La resposta de sir Beckham? Sempre elegant. "Estaré sempre a punt per defensar el meu país". A més, no ha volgut almoïna i ha rebutjat el premi de consoloció de Capello que era un partit-homenatge. Genial!
