Malgrat que un periodista peruà anunciés, fa pocs dies, que Robert Enke no seria a la porteria de la selecció alemanya per lesió, el cert és que l'exjugador del FC Barcelona va decidir suïcidar-se víctima de la tremenda autoexigència que marcava la seva vida i que el va condemnar a no saber superar la por al fracàs. El porter de l'Hanover 96 patia greus depresions que volia mantenir en secret i no va digerir mai les seves pobres actuacions a les porteries del Barça, on només va arribar a jugar dos partits (suplent de Roberto Bonano i d'un jove Víctor Valdés), del Tenerife o del Fenerbahçe turc on li van arribar a llançar ampolles per recriminar-li la seva baixa forma en algún partit. En canvi, l'entrenador de la Mannschaft, Joaquim Löw, li havia assegurat que seria el porter titular de la selecció alemanya a Sud-àfrica. Però Enke no va suportar la pressió ni la por a un nou fracàs. Es va tirar al tren. Així de cru i així de violent. Va decidir posar punt i final a la seva vida a només dos quilòmetres del lloc en el qual està enterrada la seva filla de dos anys, Lara, que va morir per problemes cardíacs congènits. Enke va aparcar el seu Mercedes 4x4, que va deixar obert amb el bitlleter al seient, i va escriure una carta de comiat que queda per a la intimitat de la seva família.
Enke no volia que el món sabés que visitava un psiquiatra i que patia greus depressions per por que els serveis socials li prenguessin el bebè, Laila, que havia adoptat amb la seva dona i que només tenia vuit mesos quan el porter es va llançar contra el tren de Bremen. Vivia relativament apartat, en una granja, amb nou gossos, dos gats i un cavall. Sempre havia defensat els drets dels animals i havia prestat la seva imatge a diferents organitzacions contràries al maltracte amb els animals. Enke va deixar un buit al cor de molts seguidors del futbol i els seus funerals van ser un dels més multitudinaris d'una Alemanya reunificada. Avui, la seva selecció té l'obligació (té el deute moral) de guanyar el Mundial de Sud-àfrica per oferir-lo a la dona d'Enke, Teresa, que s'encarrega d'una fundació que vetlla per la salut mental dels esportistes i pels nens amb malaties cardíaques. Robert Enke (in memoriam).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada