Danny per Nani. A pocs dies de començar el Mundial de Sud-àfrica, el seleccionador de Portugal, Carlos Queiroz, veia com l'extrem del Manchester United queia lesionat i Nani (si aquest xicot tingués gol estariem parlant d'un autèntic fora de sèrie) no podria ser de la partida lusa. A cuita-corrents, el de Moçambic va cridar Danny Alves (no confondre amb el lateral del Barça) per suplir el diable vermell. Danny és un veneçolà que juga al totpoderós Zenit d'una lliga russa, farcida de brasilers, que Sogecable ens ha intentat injectar per la vena per maquillar la pèrdua dels drets sobre la Premier que, per cert, ha recuperat de cara a la propera temporada.
Danny és un jugador amb enorme talent, que juga lluny dels grans mercats televisius, amb una molt bona tècnica individual però amb massa facilitat per evadir-se dels partits. El lusità nascut a Caracas és el protagonista d'una història, com a mínim, curiosa. El Dinamo de Moscou va apostar per ell i el davanter va passar pels millors tres anys futbolístics de la seva vida a la capital russa. Tan agraït estava que, en el seu avantbraç dret, es va tatuar l'escut del Dinamo i el dorsal que duia en aquell moment, el 10. Ai, Danny. El futbol és efímer. Va aparèixer el Zenit de Sant Petersburg amb tots els diners de Gazprom i van pagar 30 milions pel jugador, el traspàs més car de la història del futbol rus. Els seguidors del Zenit han de veure com el seu jugador estrella (sobretot després de la marxa d'Arshavin a l'Arsenal) es passeja pels terrenys de joc amb l'escut gravat a la pell d'un dels enemics del club. I, per acabar-ho d'adobar, amb el dorsal 19! Què hauria passat a les nostres latituds si Figo s'hagués tatuat a la pell, i en un lloc visible, l'escut del Barça abans de vestir la samarreta del Reial Madrid?
Els tatuatges, com els diamants, son para siempre. Oi Johnny Depp? Del 'Winona forever' vam passar al 'Wino forever' (Sempre borratxo) quan vas tallar amb la Ryder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada