Quina novatada deuria patir Fran Vázquez?

La millor notícia per a la selecció estatal de bàsquet és el retorn del pivot del FC Barcelona, Fran Vázquez, a la seva disciplina. El gallec sempre havia renunciat, esgrimint motius personals, formar part del combinat espanyol. La seva renúncia no té (tenia) res a veure amb presumptes sentiments nacionalistes gallecs, sinó a una novatada que li van fer els veterans de la selecció que disputava l'Eurobàsquet de Sèrbia de 2005. El jove Fran, aleshores tenia 22 anys, va patir i va decidir renunciar a la samarreta vermella. Per sempre. Punt i final. I al de Xantada no li van els farols. El que diu, ho fa. El blaugrana ha estat capaç de menysprear l'NBA (escollit per Orlando en 11ena posició) tot i ser l'espanyol que millor ha quedat en un draft per darrera de Pau i Ricky.

Quan la novatada encara li feia mal, una nova convocatòria amb l'absoluta va acabar com el rosari de l'Aurora. Corria l'any 2006 i una suposada lumbalgia va provocar discrepàncies entre el pivot i la Federació Espanyola. El gallec va ser substituït per un jove (i encara tendre) Marc Gasol. Vázquez es va centrar en el seu club i va encetar el seu calvari particular al Barça víctima de la tirania d'un Dusko Ivanovic que va saber fer-li la vida impossible. Amb Xavi Pascual ha tornat a la superfície aquell jugador que meravellava a Unicaja o a Girona.

Ara, la confiança que ha dipositat Sergio Scariolo en ell, ha estovat un Fran Vázquez que ho torna a intentar. Tornarà a vestir-se de vermell. Sap que les comparacions són odioses i més quan és el relleu natural del monstre Pau Gasol. El gallec confia en el tècnic italià que ja es va enamorar esportivament d'ell quan era un júnior d'Unicaja.

Per Déu! Què li deurien fer? Jo sempre he procurat fer novatades carinyoses als becaris que han passat per les redaccions en les quals he estat. En una (en la millor) ens vam inventar el Dia del Becari Generós (que oscil·lava en el calendari a la nostra conveniència) per convidar al jove periodist@ que aprenia amb nosaltres a portar quatre croissants i quatre ensaïmades. I tots plegats feiem unes rises!