Compte amb el samurái blau

Ja he escrit en alguna ocasió que no estic per fer de Nostradamus, però les meves previsions es van complint. Quan ningú donava un euro per l'albiceleste, jo ja apuntava a l'Argentina com a clara favorita per campeonar. Quan es pensava en possibles estrelles a Sud-àfrica ja vaig alertar de les capacitats de Mesut Özil. Quan tothom apuntava que la revelació d'aquest Mundial fredolic serien els Estats Units jo pensava... i el Japó? Els nipons s'han classificat per a vuitens, tenen un creuament assequible amb el Paraguai i s'encomanen a les mans de Keisuke Honda. El samurái blau. Un jugador (no farem titulars fàcils amb els cognoms) que em va cridar l'atenció en el partit de Champions que el CSKA d'Honda va disputar al Pizjuán contra el Sevilla.

Honda és l'hereu dels grans Nakata i Nakamura. És el Messi asiàtic que executa les faltes amb la mateixa habilitat, potència i tècnica que CR9. L'he vist jugar de migcampista, de fals davanter i, fins i tot, de lateral esquerrà. De ben jovenet ja prometia i va deixar la seva Osaka natal per militar a les files del dèbil VVV Venlo holandès amb qui es va proclamar millor jugador de l'Eredivisie. El CSKA de Moscou el va incorporar a la seva disciplina per 5,5 milions d'euros. Ara ja val, com a mínim, el triple.

Amb el cabell tinyit (com deia la meva iaia), amb una potència física pròpia dels jugadors africans, amb una disciplina innata en els orientals, amb una tècnica reservada als jugadors sudamericans i amb una tàctica made in Europe, Keisuke Honda és una autèntica meravella. De moment, ja porta dos gols i una assistència. Té una gran visió de joc, és generós i té una brutal capacitat per pensar a mil per hora. Fa servir les dues cames amb una naturalitat impressionant.