El Madrit guanya (amb 12) al Pizjuán (0-1)

1.- ¿Què dirà Mourinho després de l'escandalòs arbitratge d'Udiano Mallenco que ha sortit a xiular la semifinal anada de la Copa absolutament acollonit pel pes específic del tècnic blanc? L'àrbitre, a instàncies del pel-roig Fermín (un càncer pel futbol) s'ha empassat un gol de Luis Fabiano en el 45' quan Albiol ha tret la pilota en el moment en el qual el cuir estava dins de la porteria de Casillas. Udiano hauria hagut d'expulsar Arbeloa, Zokora i Lass (el Diarrà menys dolent), ha permès entrades violentes a dojo i no ha sancionat unes claríssimes mans de Xabi Alonso al davant de la corona de la gran pròpia en el 90'. Una autèntica vergonya. Goyo, treu la llisteta!

2.- Benzema ha decidit tocar els collons a Mourinho. El francès ha tornat a fer el gol del triomf blanc (0-1), aprofitant les enormes facilitats de la defensa del Sevilla, i ha quallat el seu millor partit des que va disfressat amb la samarreta del Madrit. Manolito Adebayor no deu entendre res. Per cert, les càmeres de C+han repetit entre 102 i 103 vegades la salutació entre el gat i el caçador per demostrar que el vestidor blanc està unit. Juas, juas

3.- Que li ho diguin a CR7. El portuguès ha d'estar emprenyadíssim. Tant és així que ja ha trucat al seu estilista avisant-lo que no es farà les celles ni es depilarà com a càstic, com a mínim, fins dissabte. El Madrit porta dos partits seguits guanyant per la mínima i ell no ha mullat. El crack de Madeira és d'aquells que és capaç d'estar ben feliç i amb la consciència tranquil·la si ell marca tres gols encara que el seu equip perdi el partit.

4.- Pell de gallina amb el Arrebato. No és Anfield, però d'eu n'hi do. Aquestes situacions de catarsi col·lectiva han de sorgir de manera espontània i no s'han de forçar des de les directives com ara el fracassat Boig pel Barça de l'era Laporta.

5.- Lamentable l'imbècil que, un cop l'àrbitre ha xiulat el final del matx, ha tirat una ampolla al cap de Casillas.

6.- Genial Andreu Palop. El valencià demanava tres homes en una tanca defensiva mentre amb la seva enguantada mà esquerra marcava dos dits.

7.- Els futbolistes del Sevilla no deuen tenir DVD a casa. A mi em fan el famós vídeo de motivació i surto a per totes. Ells han sortit exageradament atabalats i sense mossegar.

8.- Martín Cáceres no té solució. L'uruguaià ha sortir per substituir el mataroní Sergio Garcia en el 13' i ha deixat un enorme forat al seu darrera. L'ex del Barça s'ha obsessionat amb Cristiano i ha deixat una autopista que Arbeloa no ha sabut aprofitar.

9.- Perotti, un dels homes més decebedors d'aquesta temporada. Semblava que l'argentí del Sevilla havia de menjar-se el món i ha quedat estancat. Estancadíssim.

10.- Carlos Martínez i Michael Robinson han estat millor que mai. Ja m'entens, oi?

Dos autogols en sis minuts!

Tot un rècord. L'autor és Goeber, del Cabofriense, que tot solet es va fer dos gols en la seva pròpia porteria en la derrota contra el Botafogo per 5-0. Aquí tens les imatges...

Ronaldinho o de com la tècnica no es perd!

Gols des de darrera de la porteria:

Oh... els militars no prendran la davantera del Madrit!

Tant temps esperant... i m'he quedat amb un pam de nas. Com el Reial Madrit s'ha quedat sense davanter centre, i se n'ha fet una qüestió nazional, van començar a saltar a la palestra (gran paraula, per cert) una bona colla de noms. De candidats a substituir Benzemiau. Però jo, secretament, esperava una ordre del vicepresident Rubalcaba en la qual ordenés el sempre preparat i sacrificat exèrcit espanyol a entrar al vestidor del Bernabéu i prendre la samarreta blanca amb el dorsal 9 a un Benzemiau que, segurament, estaria fent una becaina al davant de la seva taquilla. Cas de força nazional, garçon!

Rubalcaba hauria d'haver ordenat que un escamot d'elit d'homes, especialment entrenats en la lluita cos a cos i en fer truites de patates, abandonés la defensa de l'illot de Perejil, per endegar una operació d'alta envergadura. Els hondurenys, bolivians i colombians que defensen l'honor patri ja es veien jugant la Champions. I de titulars, eh? Però, finalment, ens haurem de conformar amb Emmanuel Adebayor. I encara no sé què és millor. Mentre el vestidor del Manchester City deu estar en plena borratxera per celebrar la marxa del paràsit togolès, Mourinho afegeix més llenya a un vestidor fracurat i tensionat. La llàstima és que l'uruguaià arriba només com a cedit. Riurem.

Què farà Deferr quan es trobi un Deferr?

Primer punt de l'ordre del dia: Gervasi Deferr, el gimnasta català d'origen argentí, em cau molt bé. En sóc un fervent admirador. Ha guanyat tres medalles en tres Jocs Olímpics diferents (ors a Sydney i Atenes en salt) i plata en terra a Pequin. Això vol dir mantenir-se, un mínim de 14 anys, a l'elit. No ens oblidem tampoc de l'or a la Copa Mundial de Glasgow.

Ara bé, als seus 30 anys, el de Premià de Mar, enceta una nova vida professional. Seguirà treballant per la gimnàstica i li posaran un despatxet (moníssim) a la Federació. D'altra banda, arrenca amb un nou gimnàs al barri de La Mina per mirar d'ensenyar tot el que sap a nois que, en principi, estan en risc d'exclusió social. No és cap secret que l'esport ha tret molta canalla dels carrers, de la droga, de les males companyies, de les bandes... Ho celebrem.

Però en Gervasi Deferr, un talent natural i un prodigi físic, ha estat un indisciplinat, un golfet, un contestari que mai s'ha mossegat la llengua i un autèntic enfant terrible. Què farà quan es trobi un plançó com ell? Què farà davant un rebel (amb causa o sense) al qui vegi potencial però que no pugui dominar? El deixarà fer? Es plantarà? Adoptarà el discurs tradicional, malgrat ser-ne ell mateix la negació ambulant, basant-se en allò del sacrifici, el respecte, la disciplina...?

On collons enganxo el moc?

Mark Sánchez, quarterback dels jets de NY, en plena trapelleria. Mark Brunell, ets un amic, man! Sort que els directors d'orquestra de l'NFL són els únics jugadors que duen guants!