Primer punt de l'ordre del dia: Gervasi Deferr, el gimnasta català d'origen argentí, em cau molt bé. En sóc un fervent admirador. Ha guanyat tres medalles en tres Jocs Olímpics diferents (ors a Sydney i Atenes en salt) i plata en terra a Pequin. Això vol dir mantenir-se, un mínim de 14 anys, a l'elit. No ens oblidem tampoc de l'or a la Copa Mundial de Glasgow.
Ara bé, als seus 30 anys, el de Premià de Mar, enceta una nova vida professional. Seguirà treballant per la gimnàstica i li posaran un despatxet (moníssim) a la Federació. D'altra banda, arrenca amb un nou gimnàs al barri de La Mina per mirar d'ensenyar tot el que sap a nois que, en principi, estan en risc d'exclusió social. No és cap secret que l'esport ha tret molta canalla dels carrers, de la droga, de les males companyies, de les bandes... Ho celebrem.
Però en Gervasi Deferr, un talent natural i un prodigi físic, ha estat un indisciplinat, un golfet, un contestari que mai s'ha mossegat la llengua i un autèntic enfant terrible. Què farà quan es trobi un plançó com ell? Què farà davant un rebel (amb causa o sense) al qui vegi potencial però que no pugui dominar? El deixarà fer? Es plantarà? Adoptarà el discurs tradicional, malgrat ser-ne ell mateix la negació ambulant, basant-se en allò del sacrifici, el respecte, la disciplina...?
Jo crec q si ell ha estat golfet sabra com manegar-los perfectament. Crec q esta fent una molt bona obra i q podria ajudar a molts nanos... es clar pero q ells n'han d' estar disposats, pero si no ja no t'apuntes a un gimnas.
ResponElimina