Fer l'Indi o fer el Florentonto?

Merda de racistes! Quan l'empresari indi Ashan Aly Syed, amo i senyor del Racing, va celebrar el triomf del seu equip contra el Sevilla (3-2) se'l va titllar, amb sort, de tercermundista. I amb tota mena de titulars suposadament divertits del tipus "el president del Racing fa l'indi".

Ara, però, resulta que en Florentonto (siempre comedido) fa tres quarts del mateix quan marca en Benzemiau a Gerland. Com convien els analistes! Que si el constructor allibera tensions, que si un gesto muy expresivo, que si un detalle que lo humaniza...

La diferència? Un és blanc, espanyol i catòlic i l'altre és cafè amb llet, hindú i estranger. Un és l'amo i senyor del Caballero del Honor i l'altre no deixa de ser un nou ric que ha comprat un club petit i, per tant, humiliable.

Consell per al gran programa APM

Des de la modèstia, faig Alguna Proposta Més per a l'espectacular, intel·ligent, àgil i crític APM de TV3. Nois, dimarts vinent no cal que feu programa. Que l'equip faci la seva particular Setmana Blanca. Us recomano que emeteu, íntegrament, la retransmissió de TVE de l'Olympique-Madrit d'ahir. Sensacional. No es pot fer pitjor. Brutal en Manolo Sanchís en els seus comentaris tècnics (que fa en primera perrsona) que són tan interessants que fa bo en Michel, genial el locutor (no us perdeu els seus patètics intents de pronunciar en francès els noms dels jugadors gals), intenses dosis de vergonya aliena intentant fer una transmissió divertida i desenfadada, perdudíssima la noia que tenen a peu de camp, la Sílvia Barba, que és més inútil que la Carbonero i, a més, és més lletja que un pecat...

PS1: Es poden incloure, en l'APM de dimarts vinent, les declaracions de Sergio Ramos, que està fent un curs d'andalús a distància, que lamentava haver perdut els tres punts a Gerland. Noi, que és una eliminatòria el que teniu amb el Lió! S'ha de disculpar l'indi de Camas. Entre els llibres de text, la tensió per cultivar-se i les seves inquietuds culturals no és d'estranyar que, fruit de tanta pressió, se li escapin frases del tipus “Demano màxim respecte a Lituània perquè té jugadors internacionals”.

De Raül Agné... a Pepe Hucha

Zona Champions de Telemadrid. Brutal! Espectacular el brot de lucidez hispana que li desitgen al de Santpedor.

L'exalcalde Hereu té més munició antiShakira

L'exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu (ui, que encara no som el 23 de maig), segueix en la seva croada per convertir la capital catalana en una ciutat de tercera i com més provinciana i depenent de Madriz sigui, millor, No content amb multar la genial banda irlandesa U2 per massa soroll, el socialista es va centrar en la cantant Shakira per rodar un videoclip en els seus dominis sense casc! A més, la colombiano-libanesa-catalana va tenir la barra de banyar-se en una font pública. Ara, l'exalcalde ja ha vist les imatges més esperades de la parella més guapa del moment del carrer Muntaner. El seu caparró i els seus ulls bovins segur ja estan barrinant denunciar la noia per anar al cotxe de Gerard Piqué sense cinturó! Que el cotxe tot just s'estava engegant? No hi fa res! Multa al canto que la crisi és la crisi.

Al marge de la broma, la foto més esperada, publicada al web de la cantant, és aquesta. No és el Wakapetó, però anem agafadets de la mà. Per cert... la pregunta més inquietant. On és #eldelsquadres? Al maleter?

Si fan això amb un gol, què no faran amb una guerra...

Evidentment, l'acció d'AS d'esborrar Koikili per justificar l'inexistent fora de joc de Dani Alves és imperdonable. Per més que des de la caverna demanin disculpes, el mal ja està fet. Desinformació, manipulació, faltar a la veritat.... I tot això, en un trist partit de futbol que no era ni una final. Què deuen fer els grans mitjans, els veritablement influents, en situacions molt més transcendents tipus guerres, atemptats, manifestacions...? Les imatges que ens hem degut empassar donant-les per bones...

El fill de Gaddafi (ex del Peruggia) afronta la crisi líbia

Quina por que fan els dictadors, en general, i els fills dels dictadors en particular. Ja vam veure com les gastaven els fills de Saddan Hussein al capdavant de l'esport iraquià. A Libia, el coronel Gaddafi ha delegat en el seu fill l'encàrrec de negociar amb l'oposició democràtica que vol finiquitar 42 anys de dictadura i secretisme en un dels països més rics del nord de l'Àfrica. Al Saadi Gaddafi és un tipus curiós. Al marge de ser el president de la Federació de Futbol i ser considerat com el successor de son pare, el noi va voler practicar, tant sí com no, aquest esport a l'elit. Amb unes qualitats esportives i humanes més que dubtoses, l'any 2002 va intentar fer mans i mànigues per jugar a la Juventus aprofitant que papà Gaddafi volia comprar la Vecchia Signora. Afortunadament, no ho va aconseguir i va haver de conformar-se amb un lloc en el consell d'administració de l'entitat piamontesa, ja que la família Gaddafi va comprar el 7,5% de les accions de l'esquadra torinesa.

Però, és clar, quan ets un gran futbolista i no et fan cas al conjunt de Torí, Al Saadi va fer les maletes fitxant pel Peruggia. Ai las! Vam haver de deixar els despatxos de la Juve ja que el calcio no permet que un dirigent d'un equip jugui en un altre. El pas del fill de Gaddafi pel Peruggia va ser gloriós. Va ser capaç de donar positiu en un control antidopatge... des de la banqueta i sense arribar ni a debutar. La seva taxa de nandrolona en sang era excessiva. I és que Al Saadi es veu que tenia tentes ganes de triomfar que anava ben carregadet tot i que tenia les mateixes possibilitats que tenia jo per debutar en el Peruggia. Els jugadors de la Reggina, que eren els rivals del Peruggia en aquell matx de la Seria A, van donar gràcies per no haver de patir en les seves carns les habilitats futbolístiques de Gaddafi junior. Juas, juas.