"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dimecres, 23 de març del 2011

Sort de la barbeta de la rèplica de cera de Villa...


M'agradaria conèixer l'artista que ha fet la rèplica de cera del blaugrana David Villa per al museu de Madrid. Sort que el creador va decidir col·locar la barbeta que lluu el Guaje! Sense aquest detall, la figura podria ser el dependent del súper, el cambrer del bar de la cantonada, el conductor del bus o el metge que et cura l'orella. Déu meu, quina poca gràcia!

És clar, però, que cualquier parecido con la realidad, es pura coincidencia! Fixat't en Casillas i Raúl:


O el pobre Zidane!

dimarts, 22 de març del 2011

La Williams més... Serena???

No estava molt malament aquesta noia?

Ramaders, vaques i vedells catalans tremolen de por

Alberto Contador passa, aquest dimarts, per les comarques gironines, bo i participant en la Volta a Catalunya. Tot el bestiar estarà tancat i barrat, no sigui que el de Pinto vulgui fer un mos a mitja etapa. De viu en viu.

La Mútua del Betis passa de l'operació del català Miki Roqué


Com pot ser? No m'ho puc creure! El català Miki Roqué, afectat per un tumor maligne a la pelvis, ja ha iniciat el procés preoperatori. El jove jugador del Betis s'operarà a la barcelonina Clínica Dexeus però, sorprenentment, la Mútua del conjunt andalús no es farà càrrec de la intervenció. Per tant, un munt d'accions solidàries procedents del club verd-i-blanc s'afanyen a recaptar fons. A banda d'aquest compte de La Caixa (2100 2299 34 0200224103) amb el nom d'Ànim Miki, diferents penyes bètiques han començat a vendre polseres verdes amb el nom i el dorsal del defensa o samarretes commemoratives amb el nom del jugador més jove de la història del Liverpool en debutar a la Champions. El futur de Roqué era tan prometedor que, a banda de passar per Anfield, el totpoderós FC Barcelona i el Vila-real s'havien interessat pels seus serveis.

Jaume Llauradó, l'home que sempre patina

Sembla mentida. En Jaume Llauradó és un personatge de la societat civil catalana que m'apassiona. És l'etern aspirant a aconseguir alguna mena de càrrec de certa rellevància (suigi quin sigui, no importa quin) i, gràcies a les seves actuacions estel·lars, ha aconseguit quedar-se amb el sempre útil Fòrum Samitier. Algú sap què és? En Llauradó ho ha provat amb el Barça, amb el Palamós, amb el Lleida i sempre ha hagut de sortir cames ajudeu-me. Ara, ell i el seu plat de llenties, opten a la presidència de la Federació Catalana de Futbol. Diuen que la seva candidatura s'ajuntarà amb la del president sortint Jordi Casals que, entre els seus èxits, figura deixar un forat de tres milions d'euros, una FCF desprestigiada i un exitós Catalunya-Hondures.

Però, segons un reportatge del diari Gol, l'amic Llauradó ha anat a buscar diners al Kazakhstan. Un dels països del món en els que es respecten menys els drets humans i on els tribunals accepten les declaracions extretes sota tortura que sembla que és l'esport nacional de les comissaries d'aquest bonic país. Llauradó té el compromís teòric de quatre milions d'euros procedents de la companyia KazMunaiGaz a condició que l'home fort de la nova junta sigui Assylbek Karibayev que es veu que resideix a Girona. Karibayev seria el nou vicepresident de relacions internacionsl i màxim responsable de la presència exterior de la FCF. La petroliera presumptament salvadora del futbol de casa nostra és una de les 12 corporacions que menys informacions faciliten en tema de transparència. Tufillo, no?

Desgraciadament, la FCF és la institució amb menys prestigi del nostre país (partits polítics a banda) després del Palau de la Música.

Quin és el restaurant preferit d'en Sandro?


El Racó d'en Cesc, a l'Eixample de Barcelona. No és conya. Es veu que quan l'Alejandro surt del seu voluntari arrest domiciliari, se'l veu sovint per aquest restaurant. Casualitat?