L'himne espanyol atronarà a Mestalla fins els límits que tolera l'oïda humana

Els espanyols sempre fan les coses a la seva manera. Imposant. Tant és així, que per minimitzar la xiulada que es va endur l'himne espanyol a l'anterior final de València entre el FC Barcelona i l'Athletic Club, la Federació Espanyola ha decidit elevar el volum fins els 120 decibels per blindar la Marxa Reial. Com si l'espanyolisme s'adquireixi a crits. El límit que pot suportar l'oïda humana. Més alt, podria comportar problemes de salut als assistents a la final de Mestalla d'aquest dimecres. 120 decibels és una barbaritat: equival a un avió volant baix i el màxim permès en un concert de rock és de 110. A partir de 55, ja es considera molest. Pim, pam.

Com sempre, les xarxes socials ja treuen fum al nostre país. Les propostes, de moment, van des d'entrar tots els seguidors del Barça un cop hagi sonat l'himne, posar-se d'esquena, posar-se d'esquena i ensenyar el cul o, directament, denunciar la Federació Espanyola per contaminació acústica. I pensar que el millor política català de la història, Jordi Hereu :), va multar els U2 al Camp Nou... Sort tenen els espanyols de qui tenen governant al Levante Español (com diu Interconomia) o la Comunidaz Valenciana (com diu Antena 3). No veig jo la Rita massa decidida...

Gràcies Marina Ferragut per un quart de segle a l'elit!

Saps qui ha estat la persona que més vegades ha vestit la samarreta de la selecció estatal de bàsquet? Epi? Amaya Valdemoro? No. Aquest honor ha estat per a la catalana Marina Ferragut. La barcelonina s'ha col·locat 253 cops la samarreta vermella i acumula un palmarès envejable entre els quals es poden comptar dos Jocs Olímpics, tres Mundials i cinc Eurobaskets amb medalla d'or incluïda l'any 1993 a Itàlia.

Aquesta pivot ha acumulat una carrera en el món del bàsquet femení de 25 anys! Va començar a donar les primeres passes esportives en el Fontvella Manresa per acabar passejant els seus 1,92 metres amb les New York Liberty de la WNBA passant per un equip dominador a finals dels 90 com el Ros Casares de València. Ara, farà de consultora per a l'Associació de Jugadores de Bàsquet. S'acomiada amb una carta a la FEB. Ofertes per entrenar es veu que no li manquen a aquesta enorme jugadora (de l'any 1972) que va començar a jugar amb 15 anys i als 16 ja debutava amb l'absoluta femenina.

T'imagines un esportista masculí amb 25 anys de carrera al màxim nivell? El sexe dèbil, en diuen. Juas, juas...

Tinc total confiança en Pinto!

Tinc una total i absoluta confiança amb José Manuel Pinto. No sé si del club de fans del gadità només som Guardiola, el vestidor del Barça i jo; però celebro que el tècnic de Santpedor hagi declarat, des de fa molts mesos, que només hi ha un futbolista del Barça que té segur jugar d'inici a Mestalla. És Pinto.

A veure, lluny de colors, ja fa molt temps que vinc dient que el millor porter del món és Iker Casillas. Des de fa molts i molts anys. Però també fa temps que dic que Víctor Valdés ha arribat a un frec a frec interessantíssim amb el capità blanc en el lideratge mundial sota pals. De fet, ja preguntava si el de Gavà és el millor porter de la història del Barça. Sóc conscient que hi ha molta culerada que apostaria per la seguretat del de la pedrera sota pals a València, però el meu parer coincideix amb Guardiola. Ha de ser la nit de Pinto. Sempre ha jugat la Copa, va guanyar el títol a Mestalla fa dues temporades contra l'Athletic Club i el pes de l'andalús al vestidor és enorme.

Diferents mitjans em van preguntar, la temporada del Triplet, quina havia estat la clau del trèvol de Guardiola. Hi havia (òbviament) molts factors, però, per a un servidor, el moment més decisiu va ser el penal aturat per Pinto a Son Moix. El Madrit retallava a la lliga i la competició domèstica no era al sac. Amb la pena màxima que havia d'executar Martí, es podria haver quedat eliminat, pel Mallorca caient a les semis de la Copa. Però la picardia del porter, amb aquell tripijoc psicològic, va injectar una moral, una empremta i una empenta al FC Barcelona que els va catapultar al regnat a Europa. Un regnat que durarà mentre Guardiola s'assegui a la banqueta del Camp Nou.

Pinto és un tipus curiós. Amb un Zamora a les esquenes amb el Celta (saps què significa ser el porter menys golejat amb el Celta?) que no és com fer-ho amb el Barça o el Madrit que et xuten tres cops per partit. Al final, el gadità escalfava banqueta a Vigo i va venir l'oferta blaugrana per suplir el lesionat Jorquera. Per a la cessió de mig any, els blaugrana van pagar 500.000 euros! Pinto va pensar que, per ser suplent al Celta marxo al Barça i aniré sumant títols. I aquí el tenim. S'estarà quatre temporades al Barça i es retirarà amb un palmarès envejable. A la final, i davant un equipàs com el Madrit, pot passar qualsevol cosa. I més a un partit. Però jo tinc total confiança en Pinto!

El pare d'Abdul-Jabbar, el darrer Buffalo Soldier

El gran Kareem Abdul-Jabber (qui escriu aquestes ratlles es va aficionar al bàsquet gràcies a aquest enorme pivot dels Buks i dels Lakers nascut com a Lew Alcindor abans d'abraçar l'Islam) està preparant un interessant documental sobre son pare. Es deia Ferdinand Alcindor i va ser un autèntic Buffalo Soldier. El darrer. Qui eren els Buffalo Soldier? Eren unitats de l'exèrcit dels Estats Units que estaven integrades exclusivament per negres i que van arribar a lluitar a Europa contra els nazis en una de les seves darreres missions després que, afortunadament, s'eliminessin les diferències racials a la màquina de guerra més poderosa de la terra. Una unitat a la qui Bob Marley li va retre un homenatge en forma de cançó. Com es nota que tinc la carrera d'història, eh?

En Alcindor pare, amb el seu escamot de negres, va entrar al camp nazi de Buchenwald per rescatar els pobres jueus allà acorralats (de corral) per part dels dimonis del Tercer Reich. Va alliberar un nen que, avui, és el principal rabí de Tel Aviv, Meir Lau. Un Lau que no oblida com els seus ulls van veure un enorme negre que el rescatava de l'infern nazi quan només tenia vuit anys. Alcindor pare va morir amb el desig que el seu fill, màxim encistellador de la història de l'NBA, pogués volar a Israel i saludar el nen que ell va salvar.

En la seva visita a Tel Aviv, l'ex 33 dels Lakers presentarà el seu darrer treball en el món dels documentals. Es titula A les espatlles dels gegants i retrata els Harlem Rens, el primer equip de bàsquet professional integrat exclusivament per negres.

Abdul-Jabbar es va convertir a la religió de Mahoma l'any 1971 i va abandonar el nom amb el qual havia vingut al món: Lew Alcindor. Bonica història d'amor i respecte entre un musulmà i un jueu que m'emociona. Abdul-Jabbar, l'home de l'sky hook, té actualment 64 anys i em va donar una gran alegria quan, fa pocs mesos, anunciava que deixava enrere una rara leucèmia que havia amenaçat un dels més grans de la història del bàsquet. Ara, i com a homenatge pòstum, farà un documental sobre el seu pare: el darrer Buffalo Soldier.

Una foto de Serena Williams que pot ferir sensibilitats

Primer va ser aquest modelet, tipus el xiclet Boomer de la meva infància, i ara han estat aquestes imatges de la Serena Williams prenent el solet a Miami. Sento haver-te amargat les vacances de Setmana Santa. Quan aquesta noia deixi el tennis, competirà amb en Falete i en Ronaldinho per un lloc a la piscina de l'Orca Ulises a San Diego. I ella que deia en una entrevista íntima "tinc el cul i els pits grans". I panxa i cuixes, nena. I panxa!

Has vist l'anunci d'Adidas de la Copa?

Els jugadors del FC Barcelona i del Reial Madrit es repten amb pilotetes decorades i pintades amb missatges (políticament correctes) a l'estil dels marines dels EUA abans d'entrar en combat. La piloteta va de Madrid a Barcelona. L'escrit que més m'agrada? Leyenda Blanca. Ojut a Granero i a l'Espartà Arbeloa que demanen a crits un paper en alguna sèrie.