"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dimarts, 19 d’abril del 2011

Tinc total confiança en Pinto!


Tinc una total i absoluta confiança amb José Manuel Pinto. No sé si del club de fans del gadità només som Guardiola, el vestidor del Barça i jo; però celebro que el tècnic de Santpedor hagi declarat, des de fa molts mesos, que només hi ha un futbolista del Barça que té segur jugar d'inici a Mestalla. És Pinto.

A veure, lluny de colors, ja fa molt temps que vinc dient que el millor porter del món és Iker Casillas. Des de fa molts i molts anys. Però també fa temps que dic que Víctor Valdés ha arribat a un frec a frec interessantíssim amb el capità blanc en el lideratge mundial sota pals. De fet, ja preguntava si el de Gavà és el millor porter de la història del Barça. Sóc conscient que hi ha molta culerada que apostaria per la seguretat del de la pedrera sota pals a València, però el meu parer coincideix amb Guardiola. Ha de ser la nit de Pinto. Sempre ha jugat la Copa, va guanyar el títol a Mestalla fa dues temporades contra l'Athletic Club i el pes de l'andalús al vestidor és enorme.

Diferents mitjans em van preguntar, la temporada del Triplet, quina havia estat la clau del trèvol de Guardiola. Hi havia (òbviament) molts factors, però, per a un servidor, el moment més decisiu va ser el penal aturat per Pinto a Son Moix. El Madrit retallava a la lliga i la competició domèstica no era al sac. Amb la pena màxima que havia d'executar Martí, es podria haver quedat eliminat, pel Mallorca caient a les semis de la Copa. Però la picardia del porter, amb aquell tripijoc psicològic, va injectar una moral, una empremta i una empenta al FC Barcelona que els va catapultar al regnat a Europa. Un regnat que durarà mentre Guardiola s'assegui a la banqueta del Camp Nou.

Pinto és un tipus curiós. Amb un Zamora a les esquenes amb el Celta (saps què significa ser el porter menys golejat amb el Celta?) que no és com fer-ho amb el Barça o el Madrit que et xuten tres cops per partit. Al final, el gadità escalfava banqueta a Vigo i va venir l'oferta blaugrana per suplir el lesionat Jorquera. Per a la cessió de mig any, els blaugrana van pagar 500.000 euros! Pinto va pensar que, per ser suplent al Celta marxo al Barça i aniré sumant títols. I aquí el tenim. S'estarà quatre temporades al Barça i es retirarà amb un palmarès envejable. A la final, i davant un equipàs com el Madrit, pot passar qualsevol cosa. I més a un partit. Però jo tinc total confiança en Pinto!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada