Aviam. Intentaré ser el més objectiu possible en aquest post. Si jo fos seguidor del Reial Madrit estaria més que indignat amb Mourinho. Molt emprenyat més enllà de l'1-1. Ara, hi haurà temps, fins dimecres que hi ha la Copa, per analitzar el plantejament del portuguès i decidir si va fer bé o no presentant, davant el Barça, l'Inter vestit de blanc.
A veure, The Special Five no sap que el Madrit té un prestigi? Que no sap que (amb enorme diferència, justa o no) va ser el millor club del segle XX? Com pot el portuguès enviar un missatge al món de som un equip petit i jugarem a casa a no perdre! Com pot una institució com el Madrit saltar a la gespa dissenyant un equip en funció de com juga el rival? Els grans equips mai, mai, poden perdre la seva identitat. Com poden, després que en Florentonto hagi invertit gairebé 500 milions d'euros apostar, en el primer partit important, per Pepe de migcentre?
S'envia un missatge de debilitat que, a la llarga, qualla en els seguidors i, el més important, en els jugadors! Si jos fos del Madrit, aquest diumenge, em preguntaria moltes coses! El Madrit, mai de la vida, havia presentat una mitage tan trista, sense cap mena de personalitat i tan acoquinat. Això no estava en l'ADN de l'equip blanc. Mare de Déu. Amb (teòricament) la lliga en joc, en Mou deixa a la banqueta Özil, Adebayor, Higuaín, Kaká... Com pot enviar un missatge (disfressat d'haig de jugar amb les meves armes) de Ei, món. Som inferiors al Barça. No podem competir, en futbol, amb ells. Ni nosaltres (que som el Madrit) ni ningú del planeta Terra. M'esperava més de Mou. Sincerament.
I més xou de Mou a la roda de premsa
El tècnic del Madrid va voler defensar Karanka de la pantomima de divendres. "Si vosotros no habláis con mi segundo yo sólo debo hablar con los directores. A usted no le voy a responder porque usted no es el director de su medio y ustedes faltaron el respeto una persona como Karanka, mi segundo técnico, al marcharse"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada