El paraigües tecnològic de Joan Carles I a Mestalla (2)

1) Els periodistes que som a Mestalla, ens hem quedat, de cop i volta, sense cap mena de connexió a internet. El wifi que ens facilitava la Federació Española de Futbol havia quedat inutilitzat. Tota la premsa, que estava fent les seves prèvies bo i copsant l'ambient de Mestalla que feia aroma a bon futbol, es va quedar amb un pam de nas. Tothom es mirava i cercava la pantalla del veí amb l'esperança que el seu portàtil també estigués mort. Que fos una cosa generalitzada i no pas individualitzada. Es buscava la pobra dona que havia de domesticar la premsa que anava treient foc pels queixals. Trucades a les redaccions. Ups. Els mòbils tampoc funcionen. L'explicació, arribava de la mà del ciutadà Joan Carles. El monarca espanyol s'acostava a Mestalla i, per seguretat, es van tancar els wifis i la cobertura dels mòbils, de retruc. Un cop el campetxano va haver fet el seu paper, tothom va poder tornar a escriure. Amb dos dits. Com s'ha de fer.

2) No em va agradar el Shakira es una puta amb el qual el sector blanc de Mestalla va voler picar Piqué. Molt educats. La pobra noia, que era a la llotja, no deuria entendre res. O potser va entendre massa. Bonic detall de la colombiana-libanesa-catalana quan el seu xicot va passar per la llotja per recollir la medalla que l'acreditava com a subcampió de Copa. Una tendra abraçada.

3) Un servidor era a les grades de Mestalla i vaig veure com se m'acostava un seguidor amb aquella cara de vaig a donar una volta per veure si conec algun periodista i em faig una fotito amb ell. Anava amb una bufanda blanca del Reial Madrit a modus de bandana, una capa enorme amb una bandera espanyola, una samarreta d'Iker Casillas, els colors d'España a les galtes i una bandera, com a faldilla, amb l'inefable toto. Perdona... de qué equipo eres? Li etzibo amb tota la ironia. Del Madrit, em contesta ell tot orgullós. I va seguir el seu camí. Jo vaig somriure para mis adentros.

4) Sala de Premsa de Mestalla. Més petita que el meu pis. Que ja és dir. Pep escortat pels seus grans amics: David Trueba i Manel Estiarte. Patètic el paio de Marca quan apareix Mou. Arrenca a aplaudir... i es queda sol. Clap, clap. Silenci. Acota el cap i comença a teclejar.