Duran ha d'estar encantat amb l'intent d'agressió a Mestalla

Josep Antoni Duran Lleida, líder d'Unió, és un paio que seria capaç de vendre's la mare per un titular o per una fotografia de portada. N'ha donat un fotimer d'exemples. Curiosament, però, any rere any sempre és el polític espanyol més ben valorat en les enquestes.

Ara, en Duran ha d'estar més feliç que ningú. Ja ha sortit a la premsa que va ser agredit a Mestalla abans d'entrar a veure la final d'aquest dimecres. Es veu que li van tirar un parell de cubates al cap (Déu meu. Quins pocavergonyes) i que van intentar actuar, de manera violenta, contra el seu gendre. Com no hi ha més dades, puc entendre que deurien ser les típiques empentes, sempre bandejables, en una picabaralla amb el marit de la filla del polític de La Franja.

Però en Duran somriu. Després de filtrar a la premsa l'incident (hi posaria la mà al foc) ja queda com una víctima més del catalanisme davant els espanyols. Ja ho ha aconseguit. La seva imatge sortirà enfortida (és el que més l'interessa) i podrà seguir posant pals a les rodes del viatge independentista dels seus enemics de Convergència amb la tranquil·litat que dóna saber-se agredit per aficionats espanyolistes. Un tipus amb sort, en Duran. Si han fet això amb el més que moderat i conservador polític, què no farien amb el bo d'Uriel Bertran. En cas que el coneguèssin, és clar!