Duran Lleida hauria ensenyat el dit als Ultra Sur a Mestalla

"Però home, no li fa vergonya a la seva edat?" Aquesta frase és la que, segons l'informe policial al que ha tingut accés Público sobre l'agressió a Duran Lleida a l'estadi de Mestalla abans de la Copa del Rei, li va etzibar un agent al polític català. Es veu, sempre segons aquest rotatiu, que el líder d'Unió hauria estat provocant els malalts d'Ultra Sur bo i ensenyant-los el dit i fent algún gest obscé. El grup radical del Madrit va intentar agredir Duran Lleida i alguns membres de la seva família que es veu que van rebre l'impacte d'un cubata.

L'agent, que no va saber que davant tenia Duran perquè no el va reconèixer, el va seguir renyant per fer aquesta mena de gesticulacions davant de dos nebots seus que són menors d'edat. Segons l'informe policial, Duran es va dirigir al policia que formava part del cordó que el protegia que no el cridés i que es tractés amb respecte.

Tot plegat lamentable. Ja no cal ni carregar contra els feixistes d'Ultra Sur, però si és veritat que Duran Lleida es va comportar d'aquesta manera, em sembla encara més patètic. Ell representa que és un representant del poble, que hauria de saber-se controlar els nervis i al qual se li presuposa una educació i un saber estar.

Al conservador català, que deuria estar més content que ningú per haver acaparat un titular (que és el que més li agrada del món), sembla que el tret li podria haver sortit per la culata.

Duran ha d'estar encantat amb l'intent d'agressió a Mestalla

Josep Antoni Duran Lleida, líder d'Unió, és un paio que seria capaç de vendre's la mare per un titular o per una fotografia de portada. N'ha donat un fotimer d'exemples. Curiosament, però, any rere any sempre és el polític espanyol més ben valorat en les enquestes.

Ara, en Duran ha d'estar més feliç que ningú. Ja ha sortit a la premsa que va ser agredit a Mestalla abans d'entrar a veure la final d'aquest dimecres. Es veu que li van tirar un parell de cubates al cap (Déu meu. Quins pocavergonyes) i que van intentar actuar, de manera violenta, contra el seu gendre. Com no hi ha més dades, puc entendre que deurien ser les típiques empentes, sempre bandejables, en una picabaralla amb el marit de la filla del polític de La Franja.

Però en Duran somriu. Després de filtrar a la premsa l'incident (hi posaria la mà al foc) ja queda com una víctima més del catalanisme davant els espanyols. Ja ho ha aconseguit. La seva imatge sortirà enfortida (és el que més l'interessa) i podrà seguir posant pals a les rodes del viatge independentista dels seus enemics de Convergència amb la tranquil·litat que dóna saber-se agredit per aficionats espanyolistes. Un tipus amb sort, en Duran. Si han fet això amb el més que moderat i conservador polític, què no farien amb el bo d'Uriel Bertran. En cas que el coneguèssin, és clar!