Duran ha d'estar encantat amb l'intent d'agressió a Mestalla

Josep Antoni Duran Lleida, líder d'Unió, és un paio que seria capaç de vendre's la mare per un titular o per una fotografia de portada. N'ha donat un fotimer d'exemples. Curiosament, però, any rere any sempre és el polític espanyol més ben valorat en les enquestes.

Ara, en Duran ha d'estar més feliç que ningú. Ja ha sortit a la premsa que va ser agredit a Mestalla abans d'entrar a veure la final d'aquest dimecres. Es veu que li van tirar un parell de cubates al cap (Déu meu. Quins pocavergonyes) i que van intentar actuar, de manera violenta, contra el seu gendre. Com no hi ha més dades, puc entendre que deurien ser les típiques empentes, sempre bandejables, en una picabaralla amb el marit de la filla del polític de La Franja.

Però en Duran somriu. Després de filtrar a la premsa l'incident (hi posaria la mà al foc) ja queda com una víctima més del catalanisme davant els espanyols. Ja ho ha aconseguit. La seva imatge sortirà enfortida (és el que més l'interessa) i podrà seguir posant pals a les rodes del viatge independentista dels seus enemics de Convergència amb la tranquil·litat que dóna saber-se agredit per aficionats espanyolistes. Un tipus amb sort, en Duran. Si han fet això amb el més que moderat i conservador polític, què no farien amb el bo d'Uriel Bertran. En cas que el coneguèssin, és clar!

El paraigües tecnològic de Joan Carles I a Mestalla (2)

1) Els periodistes que som a Mestalla, ens hem quedat, de cop i volta, sense cap mena de connexió a internet. El wifi que ens facilitava la Federació Española de Futbol havia quedat inutilitzat. Tota la premsa, que estava fent les seves prèvies bo i copsant l'ambient de Mestalla que feia aroma a bon futbol, es va quedar amb un pam de nas. Tothom es mirava i cercava la pantalla del veí amb l'esperança que el seu portàtil també estigués mort. Que fos una cosa generalitzada i no pas individualitzada. Es buscava la pobra dona que havia de domesticar la premsa que anava treient foc pels queixals. Trucades a les redaccions. Ups. Els mòbils tampoc funcionen. L'explicació, arribava de la mà del ciutadà Joan Carles. El monarca espanyol s'acostava a Mestalla i, per seguretat, es van tancar els wifis i la cobertura dels mòbils, de retruc. Un cop el campetxano va haver fet el seu paper, tothom va poder tornar a escriure. Amb dos dits. Com s'ha de fer.

2) No em va agradar el Shakira es una puta amb el qual el sector blanc de Mestalla va voler picar Piqué. Molt educats. La pobra noia, que era a la llotja, no deuria entendre res. O potser va entendre massa. Bonic detall de la colombiana-libanesa-catalana quan el seu xicot va passar per la llotja per recollir la medalla que l'acreditava com a subcampió de Copa. Una tendra abraçada.

3) Un servidor era a les grades de Mestalla i vaig veure com se m'acostava un seguidor amb aquella cara de vaig a donar una volta per veure si conec algun periodista i em faig una fotito amb ell. Anava amb una bufanda blanca del Reial Madrit a modus de bandana, una capa enorme amb una bandera espanyola, una samarreta d'Iker Casillas, els colors d'España a les galtes i una bandera, com a faldilla, amb l'inefable toto. Perdona... de qué equipo eres? Li etzibo amb tota la ironia. Del Madrit, em contesta ell tot orgullós. I va seguir el seu camí. Jo vaig somriure para mis adentros.

4) Sala de Premsa de Mestalla. Més petita que el meu pis. Que ja és dir. Pep escortat pels seus grans amics: David Trueba i Manel Estiarte. Patètic el paio de Marca quan apareix Mou. Arrenca a aplaudir... i es queda sol. Clap, clap. Silenci. Acota el cap i comença a teclejar.

Assegut a Mestalla (1)

1) El volum a Mestalla de la megafonia, a dues hores de la gran final és eixordador. Brital. Pobres veïns. I encara els espera l'himne... Potser volen que se'ns acostumin les orelles?

2) Dia de bogeria per València. Visita a l'hotel de la RFEF i xerrades amb Javier Clemente, amb Albert Soler, el nou secretari d'Esports del Govern espanyol escortat pel seu cap de gabinet, l'exblaugrana i ex de la Penya, José Antonio Montero. Montero és un tipus llest. Hem estat dialogant amb ell i, és clar, ha vingut el moment de la broma. Saps què recordo... M'ha fet un somriure i s'ha acomiadat de mí amistosament. Sabia que em referia al tap il·legal de Vrankovic en aquella final de la Copa d'Europa. Saludo Di Stefano. No vol parlar després de la que ha caigut. Està molt desmillorat i em diu que la seva filla viu a Barcelona.

3) Visita a l'hotel del Barça. Familiars i amics. Bojan i Valdés passejant pel jardinet. Ârabs amb molts pasta. Fins i tot, un lluïa orgullós la samarreta del Reial Madrid. Ambient un xic ranci. Hosteses amb unes faldilletes que feien bassarda de mirar que feien equilibris per insinuar i no ensenyar. Tot un exercici.

4) Nena de 14 anys, blaugrana, absolutament èbria als voltants del Fan Zone blaugrana. Feia tentines i ha estat a punt de plegar. Eren les 16:00h i la final serà la perdrà. Amb el soroll que fa, no voldria ser ella amb la ressaca que li vaticino.

5) No sé si es pot fumar o no. Però xerro amb el periodista Iñaki Cano i ens encemem una cigarreta plegats. Si te dicen algo, les dices que es culpa mia. Acte seguit, desapareix per fondre's amb una abraçada amb Hugo Sánchez.

6) Em trobo un bon amic. Feia temps que no el veia. És un bon dissenyador gràfic. Havia fet unes rèpiques exactes de les entrades. Passarà dins de Mestalla?

7) Bon ambient, m'ha semblat, per València entre les dues aficions. Parelles amb samarretes de cada equip, una família amb el pare i els dos nens de blanc i la mare, de blaugrana. Sexe dèbil?. Convivència a la zona blaugrana. Esquitxada amb samarretes blaques. Hi haurà la mateixa tolerància a l'altra banda de la ciutat on hi ha els seguidors blancs? A partir de les 17:00h ja ha començat a córrer massa alchol. No sé què està passant fora.

8) Toquen els valencians Seguridad Social. Déu. He rejovenit? El volum és tan alt que no t'ho pots ni imaginar. Quiero tener tu presencia, quiero que estés a mi lado...

9) Celtas Cortos comencen la seva actuació saludant el Rei amb un Viva la República!

10) Encara donant-li voltes a la meva conversa amb Javi Clemente.