Sergi Rams: del bar al Congrés

Boníssim Kap (Mundo Deportivo)

Sergio Ramos ha bordat. La veritat és que no se li poden demanar massa coses a un home infraintel·ligent que no té res al cap, però el seu atac contra el català ha estat l'eix de converses a la societat real: bars, estancs, súpers, tallers mecànics, taxistes, oficines, consultes de metges, cues d'aturats... Però la sang no ha arribat al riu. S'ha maquillat amb un pobre noi, què li vols demanar?... Ara bé, que no ens enganyin, crec que la gran majoria d'espanyols ha tancat la boca perquè la crua realitat és que pensen el mateix que l'indi de Camas.

Però et proposo un exercici. Si el xicot s'hagués dit Sergi Rams, hagués nascut a la Bisbal d'Empordà, jugués al Barça, llegís l'escriptora portuguesa Sa Mago (traduïda al català) i hagués dit que no li donava la gana contestar en castellà... ja l'hauriem tingut armada. Què hauria passat? Una autèntica tempesta. Que si Espanya es desmembra, que si putos catalanbes agarraos...

El debat, hauria sortit dels fòrums populars, per arribar al Congrés. Rajoy i el PP, ZP i el PSOE s'haurien posat com a motos, la caverna hauria esclatat, l'Ana Rosa i la Griso es fregarien les mans, Intereconomia ja estaria disparant contra la marginació del castellà a Catalunya argumentant que els nen@s no el saben parlar, declaracions i contradeclaracions i més verí contra el nostre país. Sort que els catalans que triomfen a l'esport callen. I els pocs que rajen, mira com acaben! Oleguer, desterrat. Grimau, sense ni ser tingut en compte per a la selecció estatal, Masip, sort que es va retirar a temps...

Saps què els diu Kobe a les seves filles?

"Mengeu-vos-ho tot o vindrà en Pete Mickeal i sus endurà!"

De moment, el blaugrana té dues propostes sobre la taula que està considerant seriosament. Artur Mas l'ha trucat oferint-li ser el nou conseller d'Interior quan sigui president (li ha assegurat que no saber el català no és obstacle perquè tampoc el parlen ni l'escriuen ni Montilla ni Corbacho, entre d'altres) i Chuck Norris, el duríssim del cinema, li ha proposat que el dobli a les escenes perilloses.

Mentre, Ron Artest li ha dit a la seva psiquiatra, a la qual li va dedicar el darrer anell, que no pot dormir després d'aquesta jugada.

Entrenar poco y follar mucho!

"Entrenar poco i follar mucho". Aquesta sembla ser la particular dieta, no del cucurucho, sinó dels prop de 7.000 atletes que han tancat a la vila per a esportistes de Nova Delhi per celebrar els sempre atractius Jocs de la Commonwealth. Com hi ha hagut tants problemes d'organització (amb invasió de serps inclosa), els participants han decidit matar el temps aprofitant el regal de 8.000 condons que els ha facilitat l'organització. Juas, juas. Pobres! Es pensaven que quedaven bé i ja se n'han gastat més de la meitat quan encara no s'ha complert la primera setmana! Resultat, les canonades taponades pels més de 4.000 globets usats. I pensar que hi ha qui encara debat si hi ha d'haver sexe abans dels partits o no. El millor? La reacció dels organitzadors. Per comptes de calibrar el putiferi (o gàbia de conills) que tenen endegat a l'India es feliciten per què els esportistes han estat responsables. Home, és evident que ho han estat. I ho celebrem. Però això no és un Erasmus on, qui més qui menys, tracta d'omplir crèdits com bonament pot per la via vaginal. Se suposa que és una competició esportiva d'un cert nivell, no?

És clar que amb les esfereïdores xifres d'ús de preservatius que se saben, des de que Barcelona'92 va ser pionera regalant condons als atletes, amb 8.000 no n'hi ha ni per començar. Als Jocs de Sydney, els atletes van fer servir 90.000 condons (estic parlant, només, dels gratuïts que posava l'organització als esportistes), a Atenes 2004 es va duplicar la xifra australiana per dos: 130.000. A Pequín, fa un parellet d'anys, es van usar 100.000. I encara tenen sort que el golf no és olímpic ja que amb les necessitats de Tiger Woods, les xifres haurien augmentat espectacularment!

I jo em pregunto: Hi ha diferents mides? No deu ser el mateix un atleta del Senegal que un de les Filipines, no? I els que reparteix l'organització duen la simpàtica, ostiable i extremadament eròtica mascota de torn serigrafiada? Els atletes tenen els seus particulars pòdiums i medalles? Clar, com que tots parlen anglès...

Pete Who?

El matx entre els FC Barcelona i els Lakers (92-88) no va ser un amistós. Va haver-hi trash talking abundant entre els dos equips, jugades dures, competició, tècniques i polèmica arbitral, ganes de guanyar pels dos bàndols, intensitat defensiva i un protagonista, amb permís de Joan Carles Navarro, que és Pete Mickeal. No descobrirem ara el millor 3 d'Europa que es va posar els blaugrana a l'esquena en els pitjors moments. No sabem si esperonat per les declaracions prèvies al matx de Ron Artest en les quals l'home que es prenia brandy a les mitges parts dels partits preguntava, despectivament, "Pete Who?", referint-se a l'ex del Caja Laboral. I, en la primera jugada, topada de trens. Xavi Pascual i els 13 anells de Phil Jackson no van voler problemes i van canviar els marcatges. Mickeal es va emparellar amb un Kobe que va jugar molt més del que tenia previst i del que li deixaven els metges per la intensitat del matx. Mickeal i Kobe van seguir dient-se de tot a la pista. Al final, però, el 24 dels Lakers, que és tot un senyor, li va dir al 33 del Barça: "Tiu, hauries de jugar a l'NBA". I és que Pete el va deixar en un pobre 2 de 15. A més, va fregar el triple doble: 26 punts, 13 rebots i set assistències. Ron Who?

El periodista que feia la Premier a TVE raja.. a sac!

Que consti que a mi m'agradaven molt els comentaris de José Manuel Díaz quan comentava la Premier per a TVE. Ara, la millor liga de futbol del món ha anat a parar a Digital Pus i, és clar, no és el mateix. Llegeix com raja de l'ens públic. És llarg, però val la pena. Avui hi haurà segona part! Els periodistes esportius som una professió de risc!

Els genolls de Ronaldo haurien petat pel dopatge del PSV

A Itàlia ha aparegut la biografia no autoritzada de Ronaldo (el primer Ronaldo) titulada 'Por a la foscor'. El periodista Enzo Palladini ha seguit, de ben a prop, la carrera de l'ex del PSV, Barça, Inter, Madrid i Milan. A banda de destacar que el brasiler havia tingut afers sexuals amb la (tennista?) russa Anna Kournikova i amb tres travestis, assegura que els genolls de Ronaldo no van poder aguantar el dopatge que el PSV holandès va aplicar sobre el davanter.

Es veu, i sempre segons Palladini (que la meva economia no està per demandes) que l'equip de la Phillips va sotmetre al jugador a un estricte subministrament de vitamines i anabolitzants per augmentar el seu creixement muscular. Es veu que els seus músculs van anar guanyant volum (amb el augment de pes preceptiu) i els genolls del fenomen no ho van poder suportar. No haurien sabut aturar-se a temps. Aquesta seria la raó de les infinites lesions que l'ex del Barça va tenir en aquestes delicades articulacions. Buf, esperem que Alberto Bloody Mary Contador no li comencin a créixer els pits! És que el clembuterol es veu que és molt dolent!