Apostes?

Fem apostes. Vinga!
1.- Quants cops creus que el francès Eric Abidal haurà d'explicar com fa ell el Ramadà? El jugador del FC Barcelona crec que ja ho ha dit un centenar de vegades per activa i per passiva. Però, un any més, s'acosta el mes més important pels musulmans (Abidal, com Ribéry, ho és per via vaginal. És a dir estan casats amb dones de l'Islam) i arrencarà dimecres o dijous depenent de la lluna. És clar, caurà en ple agost, amb altes temperatures i amb el kenyata de pretemporada. Tornarà a dir que ell ho fa els dies de descans o quan acaba el calendari de competicions? Que ell i Keita tenen un seguiment especial per part dels metges del Barça?
2.- Quantes lesions musculars acumularà De la Peña? Sempre he defensat la màgia del migcampista de l'Espanyol... però mai el voldria al meu equip. Des que vesteix la samarreta blanc-i-blava encadena lesió muscular rere lesió muscular. Quants partits seguits jugarà? Quan es lesionarà?
3.- Quan trigarà el Bernabéu a xiular Kaká? Fixa't que no pregunto si el xiularan sinó quan ho faran. El brasiler no ha arrelat a Madrid i, juntament amb Ibra, van ser les grans apostes decebedores de la temporada passada. I... seguint amb el Madrit. Quants autogols es marcarà Albiol?

La felicitat del kenyata

Eric Abidal està content. Ha estat el primer mundialista que s'ha incorporat a la pretemporada del FC Barcelona i el defensa gal s'ha mostrat enormement satisfet. Per a aquest jugador, la felicitat és cabdal. Quan està a gust i content, el seu rendiment es multiplica per mil. És el típic jugador que es creix en una dinàmica positiva i de companyonia. Durant la darrera temporada de Rijkaard, el kenyata estava trist i això es notava al terreny de joc. Abidal necessita enormes càrregues de treball en els entrenaments i treballar dur. A més, es trobava desorientat en un vestidor en el qual no acabava d'encaixar i enyorava els sopars en grup amb els seus companys. Estava cansat de "grupets". Amb l'arribada de Pep Guardiola, tot va canviar com una mitja. Abidal va començar a dibuixar un enorme somriure en el seu rostre.

Pencava als entrenaments, se sentia un més, va aconseguir convidar a sopar tota la plantilla (amb les respectives) a casa seva (barbacoa per a tots i, per a ell, crudités ja que no tasta la carn) i tot això va significar, per a mí, que la darrera campanya va ser la millor del gal (fins que va caure lesionat) des de que vesteix la samarreta blaugrana.

Avui ha dit que "durant el Mundial, pensava cada dia que feliç sóc al Barça. Cada dia pensava en el club", ha admès. És molt positiu aquest esperit. Molt. Abidal ha reconegut que el paper dels bleus a Sud-àfrica va ser un "desastre" i no ha dubtat en qualificar-lo com el "pitjor moment" de la seva carrera. De fet, devia ser molt greu el que es deuria viure en el vestidor de Raymond Domènech ja que el lateral del Barça, sempre professional, li va demanar "expressament" no jugar al seu tècnic el darrer matx de la competició. "Mai m'havia passat. Estava totalment desconcentrat", ha justificat.

Abidal ha assegurat que la selecció estatal es va fer amb la Copa del Món "amb el patró i molts jugadors del Barça", que es va "alegrar" per Iniesta quan va marcar el gol de la final davant Holanda i ha valorat de manera molt positiva la incorporació de Villa. "Marca molts gols, menys mal que l'hem fitxat". Sacrificat i disciplinat ja ha avisat que si, com sembla, Guardiola el farà de jugar de central no tindrà "cap problema" ja que, de fet, és la posició que ocupa (ocupava?) amb els bleus.