Una setmana de puta merda

1.- El futbolista del Reus, Jordi Pitarque, ha mort, aquest dimarts a la matinada després de patir tres aturades cardiorespiratòries. Aquest diumenge, el futbolista tarragoní va jugar amb tota normalitat el partit de Lliga que enfrontava el seu conjunt amb el Prat. El davanter no va poder acabar el matx ja que va ser expulsat per doble amonestació en el minut 74. Durant la tarda de diumenge es va trobar perfectament i se'n va anar al cinema. Res feia suposar la delicada situació que viuria només unes hores després.

Pitarque, de 23 anys, ha mort a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa després que els metges li practiquèssin un coma induït. El tècnic del conjunt reusenc, Santi Castillejo, havia suspès l'entrenament de la tarda i va donar permís als seus homes per estar-se al vestidor esperant notícies del seu company. El davanter, natural de l'Ampolla, havia superat totes les proves mèdiques que se li havien practicat des que va fitxar pel Reus, l'estiu de l'any passat, procedent de l'Amposta. S'havia format a les categories inferiors del Nàstic.

2.- Mor el pilot Shoya Tomizawa al GP de San Marino. 19 anys. Tomy, el somriure del Mundial de Moto 2, sempre serà recordat com el primer pilot que va guanyar una cursa en aquesta nova categoria. Tenia enamorat tot el paddock, malgrat els problemes d'idioma, i era considerat un pilot amb un gran futur. "L'única paraula que conec en italià és Coca-cola", deia. 40 minuts de massatge cardíac no el van poder remuntar. Tres dels quatre darrers morts en curses de motos han estat nipons.

3.-Mor el massatgista de l'Sky, Txema González, per una infecció alimentària durant la Vuelta: 43 anys

4.- Mor el primer ciclista mediàtic de la història: Laurent Fignon: 50 anys

Descansin en pau!

Adéu, Laurent!

Laurent Fignon va ser el primer gran ciclista mediàtic modern en un moment en el qual aquest adjectiu no es feia servir amb l'alegria d'avui. Recordaré sempre les evolucions d'un ciclista que, aquest dilluns, ha perdut l'esprint més important de la seva vida. Disputava una llarguíssima etapa contra un càncer a les vies digestives que ha acabat per derrotar-lo als 50 anys. Avui mateix, no sé en quin diari, llegia unes declaracions en les quals Fignon anunciava que se li acabaven les forces. A les 12:31, el parisenc deixava de respirar a l'hospital Pitié-Salpêtrière de la capital gala.

El bicampió del Tour (1983,1984) i del Giro (1989), geniüt, malcarat, sacrificat i lluitador, ha mort. Neix el mite. Sempre ens quedaran a les retines les imatges de les seves ascencions als ports d'alta muntanya, les seves ulleretes, la seva cua de cavall, la seva calvorota frontal, la seva lluita amb Perico Delgado i la seva escopinada a la càmara. No era un escalador... però pujava com ningú, no era especialista contra el crono però ningú li anava al darrere en les contrarellotges, no destacava en res però era el millor en tots els terrenys. El ciclista rebel i total, en direm a partir d'ara. Fins el darrer instant ha estat al peu del canó, treient forces d'on no n'hi havien, per comentar, aquest juliol, el seu darrer Tour des del lloc de periodista de France 2.

La seva vida no van ser flors i violes. Amant d'un dels esports més durs que hi havia (i més desprestigiat avui) Fignon va admetre que no s'havia escapolit a la temptació del dopatge prenent còctels d'amfetamines i cortisones per millorar el seu rendiment sobre l'asfalt. Atacant pur, sempre combatiu, Fignon es va inclinar per aquestes substàncies prohibides que augmenten l'agressivitat. Curiosament, mai va prendre EPO que estimula la resistència. Els metges, però, mai han relacionat aquests productes amb el càncer que se l'ha endut.

Incorformista que presumia de no haver-se agenollat mai davant de res, es va revelar contra un cos que li presentava un complicadíssim càncer de pàncrees. L'any 2009 va escriure un llibre 'Quan érem joves i rebels' en el qual acabava escrivint: "He estat només un home que ha fet tot el possible per obrir-se camí cap a la dignitat i l'emancipació. En definitiva, ser un home". Ens quedem amb això, oi?