Adéu, Laurent!

Laurent Fignon va ser el primer gran ciclista mediàtic modern en un moment en el qual aquest adjectiu no es feia servir amb l'alegria d'avui. Recordaré sempre les evolucions d'un ciclista que, aquest dilluns, ha perdut l'esprint més important de la seva vida. Disputava una llarguíssima etapa contra un càncer a les vies digestives que ha acabat per derrotar-lo als 50 anys. Avui mateix, no sé en quin diari, llegia unes declaracions en les quals Fignon anunciava que se li acabaven les forces. A les 12:31, el parisenc deixava de respirar a l'hospital Pitié-Salpêtrière de la capital gala.

El bicampió del Tour (1983,1984) i del Giro (1989), geniüt, malcarat, sacrificat i lluitador, ha mort. Neix el mite. Sempre ens quedaran a les retines les imatges de les seves ascencions als ports d'alta muntanya, les seves ulleretes, la seva cua de cavall, la seva calvorota frontal, la seva lluita amb Perico Delgado i la seva escopinada a la càmara. No era un escalador... però pujava com ningú, no era especialista contra el crono però ningú li anava al darrere en les contrarellotges, no destacava en res però era el millor en tots els terrenys. El ciclista rebel i total, en direm a partir d'ara. Fins el darrer instant ha estat al peu del canó, treient forces d'on no n'hi havien, per comentar, aquest juliol, el seu darrer Tour des del lloc de periodista de France 2.

La seva vida no van ser flors i violes. Amant d'un dels esports més durs que hi havia (i més desprestigiat avui) Fignon va admetre que no s'havia escapolit a la temptació del dopatge prenent còctels d'amfetamines i cortisones per millorar el seu rendiment sobre l'asfalt. Atacant pur, sempre combatiu, Fignon es va inclinar per aquestes substàncies prohibides que augmenten l'agressivitat. Curiosament, mai va prendre EPO que estimula la resistència. Els metges, però, mai han relacionat aquests productes amb el càncer que se l'ha endut.

Incorformista que presumia de no haver-se agenollat mai davant de res, es va revelar contra un cos que li presentava un complicadíssim càncer de pàncrees. L'any 2009 va escriure un llibre 'Quan érem joves i rebels' en el qual acabava escrivint: "He estat només un home que ha fet tot el possible per obrir-se camí cap a la dignitat i l'emancipació. En definitiva, ser un home". Ens quedem amb això, oi?