Mitrofán

Fa uns anyets, el ciutadà Joan Carles I va decidir aturar la seva intensa i important tasca per anar a caçar a Rússia. Li van emborratxar (amb vodka i mel) un ós domesticat que els qui el van criar des de petit el van batejar com a Mitrofán, li van plantificar al davant el plantígrad i el gran estadista el va liquidar. Segurament, el Borbó ja havia venut la pell de l'ós abans de caçar-lo. S'havia assegurat el tret a sang freda i blava. En canvi, la caverna mediàtica espanyola no n'ha après del seu estimat ciutadà. Tota la comèdia de l'ÑBA, de si complir a Turquia amb els tràmits del Mundial de Bàsquet fins arribar a la final amb els Estats Units... juas, juas

El seleccionador estatal, Sergio Scariolo, hauria d'haver emborratxat el gall francès. La selecció gala, amb més absències que presències, va donar una lliçó d'humilitat als virtuals campions del món, segons la caverna. Resulta que els francesos van baixar el cul, van treballar, van defensar (quan ho fan els altres és joc soterrat, és violar el reglament, és no respectar l'actual campiona del món, és ser violent; quan ho fa la selecció estatal és noblesa, raça i hombría) i van desterotar els espanyols que no van ni assolir els 30 punts a la mitja part i no van arribar ni al 50% en els tirs lliures! Si fins i tot el desastrós Gelabal va ser el millor home dels francesos!

Ràpidament, la caverna ha recordat la derrota del Barça B de Del Bosque contra Suïssa en el primer partit del Mundial de Sud-àfrica que acabarien embutxacant-se els jugadors del club català i quatre amics més. Comencem bé. Resulta que s'ha d'apel·lar a l'èpica, que s'ha de recordar els temps de la Fúria quan, només 24 hores abans, es parlava de talent natural. Juas, juas i recontrajuas!