Notícia: Mascherano no era del Barça de petit!

Aquest dilluns al migdia, Mascherano havia de ser presentat com a nou jugador del FC Barcelona al vespre, em preguntava si podria anar fent la crònica de l'acte (que feina feta no té destorb) i després comparar-ho amb el que diria l'ex del Liverpool tot publicant un post comparant les dues versions. Que si és un somni fet realitat, que si vinc al millor club del món, que si sóc del Barça des de petit... Només una cosa m'ha frenat: Javier Mascherano és argentí i ja se sap que tots parlen com a psicòlegs. De fet, diuen que un argentí és capaç de trobar dos problemes a una solució!

Ara, seriosament. M'ha agradat el gest de sinceritat de Mascherano. Ha admès que no era del Barça des de petit, sinó que la seva voluntat de venir el Barça s'ha anat enfortint a mida que el club català s'ha convertit (ara de debó) en el millor club del món. Un exercici de sinceritat que l'honoro i que, de veritat, li agraeixo. Stop de Press (Pareu màquines). Ja n'hi ha prou de tanta hipocresia. La seva amistat amb Messi (de fet, ja busca casa al costat del 10 blaugrana a Castelldefels) ha estat cabdal a l'hora de renunciar a un 20% del seu sou per vestir el 14 de Thierry Henry. Un dorsal triat sense cap mena de superstició i que ha escollit perquè és el número que porta a l'albiceleste i era el que més li agradava dels que estaven lliures.

Mascherano, que tindrà una clàusula de 90 milions, ha demostrat un bon coneixement del seu equip. N'ha celebrat la política amb Unicef, el gran paper que s'està fent amb el planter, el fet d'haver-ho guanyat tot, que Guardiola havia estat un dels seus ídols i que serà un plaer jugar al costat de Xavi i Iniesta.

El Jefecito ha assegurat que sap que s'haurà de guanyar un lloc i que seria "un necio" si aterrava pensant que ho jugaria tot. "Al mig del camp del Barça hi juguen tres campions del món", ha recordat. Per cert, amb certa habilitat ha fintat les gilipreguntes de la caverna encaminades a caçar-li un titular polèmic a les primeres de canvi. No ha entrat a valorar el Madrid, no ha fet judicis entre la Liga i la Premier, ni ha perdut el temps en comparar CR7 amb Messi. Benvingut, Masche.

Et presento el porter més golejador de la història

Quan un pensa en un porter que marca gols, el cervell recorda el guaraní José Luis Chilavert i, després, el colombià René Higuita. Però el porter que ha aconseguit més gols oficials en la història del futbol és el brasiler Rogerio Ceni que defensa la xarxa del Sao Paulo. En porta anotats 90, 34 més que el paraguaià i 38 més que l'escorpí. Acostuma a tirar els tirs lliures directes del seu equip amb la seva cama dreta i alguna pena màxima. Als seus 37 anys, porta anotats cinc gols en el brasileirao. Al marge de la seva capacitat golejadora, Ceni té un impressionant joc de peus que li ha comportant no pocs problemes a la gespa quan dribla (i humilia) el davanter que li vol prendre la pilota. El darrer gol, aquest cap de setmana contra el Flu de Deco.

Àlex Santaló torna de vacances en plena forma

Un cop més, enorme el dibuixant-humorista.

Filiprim?

Ja em diràs què en penses i si filo molt prim. Però em va molestar especialment la celebració de l'espanyolista Osvaldo dels seus dos gols, diumenge, contra el Getafe. No una, sinó dues vegades, va metrallar i disparar (figuradament) contra el públic. Em sembla un gest molt poc elegant, infantil (que ja tenim una edat, noi) i que incita a la violència gratuïta. No té cap mena de sentit. Cal recordar que és un gest que serveix per acabar amb la vida de molta gent (sovint innocent). Opino que no s'hauria d'emprar mai, i molt menys, per a una celebració. O és que es permet que se celebri un gol alçant la mà al més pur estil feixista. Si la FIFA és especialista en sancionar xorrades (per exemple, un jugador que celebra un gol amb la samarreta a les mans) no creus que hauria d'actuar? I que consti que el post no és contra Osvaldo, sinó contra tots aquells futbolistes que fan aquesta mena de celebracions. Serà que no hi ha maneres d'expressar l'alegria...

Ja sé què vull ser quan sigui gran! :)

Tota la vida volent ser periodista (preferentment esportiu) i, aquest dilluns, he vist com n'he estat d'equivocat tots aquest anys. Ha caigut a les meves mans un estudi fet per científics anglesos que m'ha obert els ulls. Resulta que aquests paios porten mesos intentant trobar el millor sostenidor esportiu de la història. Enviaré el CV per esbrinar si hi ha alguna vacant a l'equip! :)

Resulta que a la Universitat de Portsmouth (Anglaterra) s'han passat l'estona veient com corrien dones amb sostenidors i sense. Amb uns sensors analitzaven el moviment dels pits i, per dissimular, deien que també controlaven la força amb la qual trepitjaven les noies contra el sòl.

Els científics han arribat a la conclusió que les noies sense sostenidors tendien a trepitjar més fort i pressionar amb la part interior del peu. Ein? Veus com encara n'haig d'aprendre molt de les dones...

Però el més divertit del cas, és que la conclusió a la que han arribat, després de veure milers de dones donant saltirons, és que és millor fer esport amb sostenidors i, sobretot, en aquelles que tenen una gran davantera (no confondre amb Messi-Villa-Pedro). Què gran! Quants diners hauran invertit en la recerca? Al final no caldrà que em recicli científic (o estudiós) de pits perquè els podria haver contestat això si m'haguéssin trucat abans! Mecachís!

Però és que, a més, tenen la barra d'argumentar-ho. Com si les dones que em llegiu fossiu tontes. Atenció. Si el pit no està ben subjectat, hi ha un moviment que pot acabar provocant lesions a l'hora de fer esforços ja que "l'exercici físic pot ser més difícil i perjudicial".

Però, ojut, que no ho sabíem tot. Aquí si que m'han atrapat! Es veu que, gràcies als sensors, es veu que els pits no només van amunt i avall (tipus Sabrina, per entendre'ns) o de banda a banda, sinó que fan altres moviments. Ein? Quins altres moviments? Caram. Potser l'estudi serà més interessant del que em pensava i encara aprendre'm alguna cosa de profit.

Després de recordar, amb saviesa, que les dones amb pits grans tenen més problemes que les altres per trobar uns sostenidors adequats, l'estudi avança. Llegi'm amb atenció. Es veu que els sostenidors amb arets redueixen els moviments verticals (els que ens fan dir sí als homes sense voler per culpa de seguir amb la vista aquell bé de Déu) però són incòmodes. En canvi, els reductors subjecten més embolcallant el pit. Es veu, segons aquests paios que ja són els meus herois, que el millor seria una combinació dels dos models.

I és que els responsables recomanen a les dones que volen fer esport i que vagin a una botiga a comprar uns bons sostenidors que els provin donant saltirons davant el mirall del provador! El consell? Que subjecti però que no oprimeixi.

Per cert, al mercat hi ha una gran varietat de sostenidors: N'hi ha que incorporen pulsòmetres, n'hi ha que són ionitzats, n'hi ha amb GPS (si et perds sempre et pots mirar les tetes) i n'hi ha amb vitamina E i aloe vera, que està molt de moda. Conclusió dels meus herois: encara no s'ha descobert el sostenidor perfecte per fer esport. MMMM se m'obre un camp d'investigació.

PS: en el segon enllaç hi ha un document amb les conclusions que et pots baixar.

Ensaïmada amarga en una lliga a l'escocesa

Aouate ha estat un mur

Sí. Tot el que vulguis. Que si estem al primer partit, que si ara la lliga s'atura, que si és molt d'hora, que si els experts diuen que fins a la sisena jornada no es pot calibrar l'abast real d'un equip...

Però, la realitat és que en una lliga a l'escocesa com la que es presenta (un claríssim cara a cara entre el FC Barcelona i el Reial Madrid) dos punts són un món. Sí. Ja a la primera jornada i a aquestes alçades. Florentonto ho pot comprar tot, menys el temps. I després de l'empat a zero del Reial Madrit a Son Moix i el claríssim triomf del Barça a Santander és més que evident que el que necessita O Merenguinho és temps. Els blancs no han tingut ritme, encara no saben a què juguen i han patit veure massa cares noves. A dalt, igual que la temporada passada: CR7 llançant tot el que s'acosta a les seves immediacions i un enorme Higuaín suant sang pel bé de l'equip. L'ensaïmada se'ls ha posat malament.

Dos punts, a aquestes alçades, ja són un món. El Barça de Guardiola ha enviat un missatge claríssim. Juguem abans, ens importa molt poc el que farà el Madrit després, ens coneixem, estem orquestrats i perdrem molts pocs punts aquesta temporada. El Reial Madrit ha d'anar a més. És evident i ho sap tothom. Però els dos punts que han volat de Son Moix poden ser una rèmora important.

Després de veure el Mallorca-Reial Madrit crec que Canalillo i Un pasito p'alante Di Maria no tenen, avui, lloc en aquest equip, que Fernando Carvalho està amb la llengua fora i que el puteru de Benzema no té remei. En canvi, Lass ha intentat ser l'Essien amb el qual somia O Merenginho (i se n'ha sortit força bé) i Khadira ha estat un bon reforç sortint des de la banqueta, tot i que s'ha beneficiat del cansament del Mallorca. Özil ho ha provat però ha vist com ja se'n duia alguna esbroncada de CR7. Benvingut al meu vestidor, xaval!

També s'ha de dir que el Mallorca de Michael Laudrup ha estat un equip molt incòmode per a un Reial Madrit massa verd. Han estat molt organitzats, han gaudit de poques ocasions de gol però el seu porter, Aouate ha estat fantàstic, sobretot en el darrer terç de matx quan els illencs ja estaven esventrats.