Ignorant: Mira que pensar-te que Andorra no té mar...

En què s'assemblen Belén Esteban i Sara Carbonero?

Que les dues són atletistes! Ein?
La periodista ho ha confessat al programa d'Ana Rosa mislibrosmelosescriboyo Quintana tot afanyant-se a subratllar que el seu veritable equip és la selecció estatal. L'altra, pobra, ho va dir fa uns dies.

Targeta vermella al segurata?

Odio els espontanis, que es deia abans, però penso que el segurata que va placar el Superman italià que va saltar a la gespa en el primer minut del Reial Madrid-Milan es va passar tres pobles. El pobre tontaina ja era per terra i no calia tanta violència. I només quan eren 25 contra un. Si això es fa davant les càmeres de tot el món, què passarà dins dels budells del Bernabéu? I a les comissaries? Buf. No m'ho vull ni imaginar.

L'Olympiakòs destrossa el Madrit a cop d'estelades

Aquest dilluns es va encetar l'Eurolliga d'enguany amb un interessant Olympiakòs-Reial Madrit al port del Pireu. Novament, el conjunt blanc d'Ettore Messina es va convertir en una joguina en mans de l'equip grec: 82-66. El conjunt d'Atenes sempre ha tendit a identificar-se amb el FC Barcelona i amb tot allò que representa (o hauria de representar, Sandrusku) el club català a diferència dels seus rivals de la capital grega, el Panathinaikòs que tendeixen a ser fanàtics del Reial Madrid. La humillació d'ahir del conjunt espanyol va ser celebrada, a les grades, amb tres grans estelades.

Albert Om es convida a can Mengual

Vagi per endavant que mai he sabut classificar el periodista Albert Om. Hi ha moments que em captiva i moments que em desconcerta. Però haig d'admetre, sense cap mena de recança, que el cosí de Taradell està perpetrant el millor programa de TV que es pot veure avui en dia. El Convidat és un format novedós en el qual Om viola les cases de personatges interessants (em nego a escriure famosos) per endinar-se en la seva intimitat durant un cap de setmana de 48 hores. Om ha aconseguit el que semblava impossible. Que les cases, en un programa honest, es quedin en un segon terme; sempre allunyades del caspós model Julià Peiró, per entendre'ns. Un 10 per a TV3. Col·locar un programa intimista, amb excel·lents resultats d'audiència, en prime time, és ser valent.

Retrata els personatges sense caure en l'adulació, si els ha de posar entre l'espasa i la paret, els posa, viu moments molt íntims (a Om se li queien les llàgrimes quan la gran Teresa Gimpera explicava la mort del seu fill víctima de les drogues i la sida. No es va caure en la pornografia fàcil. Hi havia primers plans del periodista desfet però les càmeres només van ensenyar el clatell del convidat mentre la Gimpera, tendra, li eixugava delicadament els ulls). Genial. Fantàstic l'exministre Punset endormiscat al costat d'Om en un sofà. Cop amistós al genoll del cinetífic. Somriure còmplice de dos cervells potents.

Brutal el moviment de la càmara. Sensacional el treball dels muntadors i realitzadors. Impressionants les músiques. Esfereïdors els silencis. Altament recomanable. Hi ha una esportista en el menú de programes per emetre. Ho celebro. No deixaré de veure el de la Gemma Mengual com no me'n perdo cap. Serà capaç Om de treure-la de l'agua? Li preguntarà si, quan es dutxa a casa seu, també somriu i saluda?

El convidat aconsegueix que els entrevistats, els qui dormen a l'habitació del seu costat, amb els qui comparteix el menjar o un partit del Barça, s'oblidin de les càmeres amb el perill (o no?) de mostrar-se davant Catalunya tal i com són. M'agrada especialment que els amfitrions que fumen, treguin fum. Només faltaria. Són al seu territori. És pecat treure algú amb una cigarreta a la TV? Crec que segons més perilloses segons quines opinions que es vomiten en segons quins programes que es passen l'horari infantil pel folre. O segons quines narcocanisseries o matances afganes que es trien per encapçalar els TNs. Albert Om, felicitats. Volem més esportistes relaxats a casa seu. N'hi ha que tenen històries fantàstiques. Et convido a descobrir-les.

El Negro Cáceres m'ha emocionat

No viurà. Quedarà com un ficus. Tres operacions. Coma. Respira sense ventilació mecànica. Ha obert els ulls. Ja parla. Menja sol. Demana les empanades de sa mare. Discuteix de futbol amb son germà. Un miracle.

Buf. Sabia que l'exjugador del Celta, València, Real Zaragoza i Còrdova, Fernando Cáceres, havia passat un autèntic calvari després que dos adolescents l'omplissin de bales per robar-li el BMW que conduïa. El van balejar (com diuen a l'Argentina ara farà un any i dimecres es coneixerà la sentència). Els metges no donaven un euro pel central. El món sencer ha destacat que Diego Armando Maradona va jugar, dissabte, un partit en suport del Negro. Però jo em quedo amb la història del contundent defensa argentí que, sempre més, estarà en una cadira de rodes. Sí, es podrà dir, fent demagògia, que ell ja tenia el futur arreglat, que pitjor són els que estan en el seu estat i dormen al carrer tot demanant almoïna. Però jo em vaig quedar sense respiració veient un pobre malalt, abraçat al Déu del Futbol, plorant com un nen després de compartir, per uns instants, l'olor d'un vestidor amb companys, amics i exrivals.

El dia de l'accident, Cáceres (que era el cap del planter d'Independiente) conduïa pels voltants del Gran Buenos Aires amb la seva xicota. En una cruïlla va ser interceptat per quatre nois que volien robar-li el BMW. El defensa va fer marxa enrera per evitar complicacions. Un dels lladres va disparar dues bales contra el vidre frontal del vehicle. Una va traspassar l'ull dret del futbolista rebentant-li el globus ocular. El cotxe es va estampar. Mai li van poder treure el projectil malgrat les tres intervencions que va resistir el Negro. Els metges ja parlaven de "perill imminent de mort", de "danys irreversibles", de "lesió neurològica" i de "gravíssimes seqüeles si acabava vivint". Tenia fracturada la base del crani.

Va perdre la visió de l'ull, l'oïda i pateix una greu paràlisi en la meitat esquerra del cos (ja saps que el cervell està creuat, oi?). Però està viu. El va disparar Cuqui. 17 anys. El fiscal demana 38 anys. Cáceres seguirà la seva recuperació a Cuba i assegura que ningú de l'AFA l'ha trucat des dels desgraciats fets.