Qatar: tolerarem gais, però sense mariconades!

Quan encara cueja el meu post (i el de molts altres companys) en el qual em dedicava a comparar l'Uzbekiastian laportista amb el Qatar dels rosellons, arriba una notícia que em deixa glaçat.

Una informació que dóna detalls del Qatar que el Barça durà a la samarreta. Agafa't. Com aquest país organitzarà el Mundial 2022 de futbol, el president de la FIFA, Joseph Blastter, ja va preparant el món. I, en ple segle XXI, deixa anar aquesta perla. La traducció, més o menys, vol dir que si ets gai i vas a Qatar pel Mundial (o per qualsevol altra cosa) no facis mariconades en públic. És a dir... ni petons, ni abraçades, ni qualsevol activitat sexual. Una broma pesada de Blatter? Les veritats s'empassen millor amb una broma? D'entrada fa gràcia ja que als països àrabs, els homes acostumen a anar agafats de la mà. I és que al Qatar modern, un homosexual pot arribar a ser condemnat a cinc anys al talego i a rebre un cafarnaüm (com deia Josep Pla) de fuetades.

Blatter, però, creu que Qatar no posarà problemes "com a mínim, durant el Mundial". Déu. Gràcies, nois! "És una altra cultura i una altra religió" ha explicat el suís. Doncs anem tallant clítoris a les nenes amb fulles d'afaitar rovellades que també és un signe de cultura i religió! Ojut als futbolistes de les seleccions quan marquin un gol! Que no es facin massa abraçades, ni massa petons, ni copets amistosos al culet... podrien acabar en una presó qatarí que ha de ser un autèntic paradís!

This is Cornellà

La Curva del RCD Espanyol ja comença a escalfar el derbi de dissabte (20:00 C+Liga/Gol TV) entre el conjunt blanci-i-blau i el totpoderós FC Barcelona. This is Anfield. This is Cornellà. Mira el vídeo:

Un dels 10 videos més vistos a Youtube el 2010

És llarg però val la pena. El conductor és Ken Block. Rodat a França. Consulta la llista completa al bloc de Youtube.

Alves: tanca la boca!

Pep Guardiola i els seus homes tenen una norma fonamental gravada a l'ADN. Al marge de les habilitats futbolístiques, la llei del vestidor, la llei del silenci ordena no entrar en cap mena de polèmiques amb els equips rivals i menys amb el Madrit i amb Mou. Dani Alves, de sang calenta, s'ha passat les ordres de'n Pep per l'Arc del Triomf. No es pot caure en provocacions, no es pot caure en un intercanvi de missatges amb aquesta mena de gent, no se'ls ha de fer el joc. Que si l'inventor del futbol, que si Albert Einstein... El lateral blaugrana ha dit que (Mou) "es muy gracioso, yo me he partido el culo en casa después de que dijera eso. Es un tío muy cachondo y nos lo tomamos siempre a broma".

Sandro em contesta?

"L'Uzbekistan i Qatar no tenen res a veure", diu el presi del Barça. Vaja, doncs anava ben errat, jo!
No... si veient la imatge dels capos de la Qatar Foundation, em quedo més tranquil.

El dopatge (o no) d'Induráin...

Miguelón és un mite de l'esport espanyol. I ningú s'hi atrevirà. Potser per això és impossible trobar a internet, a excepció de fòrums especialitzats i de manera suau, l'entrevista rediofònica que li va fer el Butano a finals dels 90. José María García va ser directe amb el ciclista. "Contesti'm la veritat, si no me la diu, no em digui res. Ha usat alguna vegada substàncies dopants?. El campió navarrès, ja retirat en el moment de la conversa radiofònica, va etzibar "propera pregunta, si us plau". El Butano va seguir recordant-li que si no contestava feia bo allò de a buen entendedor... "Propera pregunta", va insistir Indurain. La veu de José María García tremolava. Evidentment, podria ser que Induráin estigués fins els ous d'aquesta mena de preguntes, però...

De fet, un exciclista francès del Banesto, company de files de Miguelón quan va guanyar els cinc Tours, no es va mossegar la llengua. Thomas Davy va explicar que "no sé si Induráin havia pres res il·legal, però crec que sí. El metge de l'equip, entre 1995 i 1996, ens injectava EPO a tots sense dir-nos el que era". Qui era el metge? Sabino Padilla. El doctor que va estar al costat d'Induráin en els cinc Tours del navarrès. Un paio que va anara parar a l'Athletic Club i, immediatament, va saltar el positiu del pobre Gurpegui. També va tenir temps de fer campió del món de marató a Martín Fiz. Només assenyalar que és conegut com a Sabino Pastilla.

De fet, Fernando Escartín va contestar a una pregunta sobre el dopatge qüestionant-se "si la gent es pensava que ho fèiem amb un plat d'espaghettis". Realment, Induráin va desaparèixer del panorama internacional després de perdre el primer Tour, a mans d'un rus més dopat que Marion Jones, que es deia Eugene Berzin. Miguelón ho avisava i així ho va fer. Però, curiosament, va plegar de manera sobtada just quan es va començar a detectar l'EPO. I això que la ONCE de Manolo Sáinz li oferia tots els diners del món i un equip competitiu per assolir la sisena Grande Boucle.

La meva opinió és que tots es dopen. Òbviament han de ser uns súperhomes, règims duríssims d'entrenament, sacrifici... perquè a mi m'injecten EPO i no pujo ni el Tibidabo. Induráin sempre ha callat i sempre havia pres Ventolín, amb l'excusa d'asmàtic. Un asmàtic pot guanyar cinc Tours o és que aquest producte maquillava, aleshores, l'EPO i altres substàncies. Ara bé, la culpa és dels ciclistes, de les audiències televisives que els fan complir etapes llarguíssimes demanant espectacle, els patrocinadors...

Necessitem una edició especial de La Nòria... juas, juas