El que passa a Las Vegas, es queda a Las Vegas?

Llegeixo, amb una certa preocupació, que laSexta inundarà amb minimicros (gran paraula que m'acabo d'inventar) de darrera generació les àreas del Bernabéu per captar, i escoltar, tot el que es diuen els jugadors del Reial Madrit i del Barça de cara al superclàssic de dissabte (22:00h).

Home, d'entrada pot sembla una notícia espectacualr de cara al públic. És una nova manera de ficar-se dins del partit i de formanr-ne part. Ara bé, sempre s'ha dir que el que passa al camp, s'ha de quedar al camp. El que passa a Las Vegas, es queda a Las Vegas. Estic segur que els futbolistes no els farà cap mena de gràcia. Amb les pulsacions a 120, amb els nervis a flor de pell, ni uns ni altres diran Vatua l'olla, Córcholis o Mecahis la mar. Ningú dirà Escolta, Sergio Ramos, series tan amable de no agafar-me del braç?, o Perdona CR7 per haver-te fet aquesta entrada tan lletja que estic segur que no et mereixes o Senyor àbritre: està segur que no vol reconsiderar la decisió de no xiular aquest clar penal que m'ha fet aquest bon amic meu que vesteix una samarreta diferent a la meva? Probablement hi haurà insults, picabaralles, records a les mares de l'adversari i altres fineses que portaran cua. Què et sembla aquesta aposta?

Aportarà alguna cosa? Es limitarà a afegir morbo i problemes a un partit d'alt risc? Els jugadors es diuen de tot i, la majoria de les vegades, quan l'àrbitre xiula... tan amics. Ho entendrà el públic?

Desitgem, a més, que cap dels dos equips dini favada o altres delícies gastronòmiques riques en flatulències perquè també ens podrem veure amenitzats amb un concert de vent.

I això, deixant de banda les possibles sancions a posterior. És a dir, si un home com Kobe Bryant, enormement sensible amb la causa dels gais i les lesbianes, ha estat sancionat, aquesta matinada, amb 70.000 euros de multa per dir-li a un àrbritre "fuckin' faggot"... què no passarà al Bernabéu?

Aquest seguidor del Schalke no s'assembla a Raúl; és Raúl

Raúl González Blanco, que viu la tercera o quarta joventut a Gelsenkirchen, va marcar, aquest dimecres, el seu gol número 72 a la Champions (es converteix en el màxim anotador de la hisòria de la Copa d'Europa) i va classificar el sorprenent Schalke 04 per a les semis contra el ManU. El madrileny, que va fer un gol contra l'Inter i va donar l'assistència del segon, espera jugar la final contra el "seu" Reial Madrit. De moment, viu en una bombolla d'alegria. Fixa't com va celebrar la classificació històrica dels miners del Rhür. El capità de l'equip, el porter Neuer, li va ordenar al 7 que anés, si volia, amb els seguidors del Schalke 04 que, d'altra banda, són els aficionats de més bona pasta que hi ha a Europa. El porter Manuel Neuer li va dir a Raúl que la grada el reclamava. "Avui et toca", li va comunicar a l'ex del Madrit. Es veu que va cantar alguna cosa que "no era exactament alemany". Deuria ser, segurament, la Santa Espina o L'Empordà :)

Mira les Torres Maradona projectades a Buenos Aires

Aquesta és la imatge, la maqueta del projecte. Si a NY hi havia les Torres Bessones, si a Kuala Lumpur hi ha les Petronas, a Madrid, les KIO i a Barcelona els dos monstres de la Vila Olímpica, per què Buenos Aires no podia tenir el seu edifici emblemàtic? Doncs ja està dissenyat i, com no, s'han encomanat a Deú. Bé al déu del futbol. Diego Armando Maradona i el seu mític 10. Sern dos edificis de 26 pisos (res a veure amb el gratacel d'1,6 km que projecte a l'Aràbia Saudita) però fan patxoca. Alberto Ciofreddi ja ha registrat el projecte a l'Argentina i només demanan 1,2 milions d'euros per vendre'l amablement a l'interessat o interessats. Hi haurà pisos, oficines, centres comercials i el desig de l'amic Ciofreddi és que pugui allotjar, en el seu interior, les diferents seleccions internacionals que facin estades o tingun compromisos a la capital austral.

Parlo amb Marta Xargay: sang catalana campiona de l'Eurolliga

Avui és d'aquests dies que la professió de periodista et dóna satisfaccions. He tingut el plaer de dialogar amb la gironina Marta Xargay, campiona de l'Eurolliga amb el Perfumerias Avenida. Les noies del conjunt de Salamanca es van imposar a la final al totpoderós Spartak de Moscou (68-59) que feia quatre anys seguits que guanyava l'Eurolliga femenina. Un conjunt en el qual hi ha a les seves files Diana Taurasi, probablment, la millor jugadora del món. Al llarg de la meva vida professional he tractat des de grans estrelles a esportistes més humils. I és molt més gratificant xerrar amb persones com la Marta Xargay que representa el present i el futur del bàsquet català i estatal. la WNBA l'espera i ella em confessa que ho vol provar. Sort!

Marta Xargay és una escorta moderna que està treballant per evolucionar com a base. Amb els seus 1,80, la gironina, de només 20 anys, és una jugadora enormement prometedora i molt poderosa físicament. Malgrat la seva joventut, té un futur envejable. Acaba de proclamar-se campiona de l'Eurolliga femenina amb el Perfumerias Avenida de Salamanca. Xargay, que ja ha estat temptada per les universitats estatunidenques, és conscient que encara li queda molt per millorar. Amb tot, sap que el salt a la WNBA es pot presentar en qualsevol moment. Aquesta estudiant d'ADE és una de les 10 millors joves d'Europa i va ser millor jugadora del passat Mundial Sub-19. Una competició que es va disputar a Tailàndia i, per la qual, les jugadores de la selecció estatal no van poder ni entrenar-se (es van veure per primer cop a l'aeroport de Barajas) i van acabar subcampiones. De moment, ja és a la llista de 24 de la selecció estatal absoluta que ha de disputar, aquest estiu, l'Europeu de Polònia. N'han de descartar vuit. A Salamanca és Tita. A Girona, Xargy. És una noia encantadora, molt xerrarire, amb un cap molt ben organitzat, amb una força de voluntat envejable i, al contrari del que m'havien dit, gens tímida.

La Marta m'explica que "dóna un xic de vertigen jugar amb i contra jugadores que has vist per la TV", que "no ha tingut cap mena de problema pel fet de ser catalana a Salamanca" i que una de les claus de l'exit del conjunt castellà "és que totes les noies viuen en el mateix bloc de pisos, a tocar de la Plaza Mayor".

Aquí tens l'enllaç de l'entrevista.

Fixa't en la foto que publica Serena al seu twitter

Quina és la notícia? Que es torna a entrenar? Que es dissenya ella mateixa els vestits? Que ja està recuperada dels seus greus problemes físics?

El Corinthians dóna permís a Adriano per beure alcohol un dia a la setmana

Sense paraules...
La notícia no fa gràcia. El titular, que és cert, pot sobtar però amaga un greu problema d'alcoholisme d'un jugador com Adriano que ho tenia tot, tot, per triomfar. Vaig conèixer un paio a qui al pare del seu marit (un home ja gran) el metge li va receptar les quantitats d'alcohol que podia ingerir al dia. El doctor va estimar que l'abstinència el podria afectar més que no pas seguir consumint amb una moderació receptada i controlada. L'home, doncs, anava pels bars del poble amb la llista-recepta.

El cas d'Adriano és, sens dubte, molt pitjor. L'Emperador és un home jove, té només 29 anys, que ha intentat ser futbolista d'elit, que no ha sabut mantenir una disciplina i ha consumit quantitats ingents d'alcohol. Tant és així que va estar a punt de treure's la vida en el bo i millor d'una borratxera sensacional.

Ara, el brasiler s'arrossega al Corinthians. Els metges del club li han destinat un dia per tal que el davanter "es prengui unes cerveses" sempre i quan "ho faci amb moderació i mantingui una dieta alimentària fonamentada en verdures, amanides i carn". Els doctors del Timao volen tenir controlat l'Emperador. Un Adriano que ha estat perseguit per depressions de cavall, que va arribar a dir-li a sa mare que estaven millor quan eren pobres, que necessitava beure per poder dormir...

Sembla que l'exjugador de l'Inter i de la Roma (els gialirossi van col·locar una clàusula en el contracte del brasiler per poder-lo acomiadar sense pagar-li un euro si el detectaven ebri) es va posar a beure compulsivament ja que mai va poder superar la mort del seu pare, l'agost de 2004. Adriano ha admès arribar tard als entrenaments per culpa de les ressaques, presentar-se borratxo a les sessions i veure com els seus companys l'estiraven a les lliteres de la infermeria perquè dormís la mona mentre dèien a la premsa que tenia problemes musculars...

Adriano no tenia manies: whisky, vodka, vi i "cervesa, molta cervesa". L'Emperador sempre ha destacat que, durant la seva etapa a l'Inter, només Mourinho va creure en ell i va lluitar perquè Moratti no l'acomiadés.