Parlo amb Marta Xargay: sang catalana campiona de l'Eurolliga

Avui és d'aquests dies que la professió de periodista et dóna satisfaccions. He tingut el plaer de dialogar amb la gironina Marta Xargay, campiona de l'Eurolliga amb el Perfumerias Avenida. Les noies del conjunt de Salamanca es van imposar a la final al totpoderós Spartak de Moscou (68-59) que feia quatre anys seguits que guanyava l'Eurolliga femenina. Un conjunt en el qual hi ha a les seves files Diana Taurasi, probablment, la millor jugadora del món. Al llarg de la meva vida professional he tractat des de grans estrelles a esportistes més humils. I és molt més gratificant xerrar amb persones com la Marta Xargay que representa el present i el futur del bàsquet català i estatal. la WNBA l'espera i ella em confessa que ho vol provar. Sort!

Marta Xargay és una escorta moderna que està treballant per evolucionar com a base. Amb els seus 1,80, la gironina, de només 20 anys, és una jugadora enormement prometedora i molt poderosa físicament. Malgrat la seva joventut, té un futur envejable. Acaba de proclamar-se campiona de l'Eurolliga femenina amb el Perfumerias Avenida de Salamanca. Xargay, que ja ha estat temptada per les universitats estatunidenques, és conscient que encara li queda molt per millorar. Amb tot, sap que el salt a la WNBA es pot presentar en qualsevol moment. Aquesta estudiant d'ADE és una de les 10 millors joves d'Europa i va ser millor jugadora del passat Mundial Sub-19. Una competició que es va disputar a Tailàndia i, per la qual, les jugadores de la selecció estatal no van poder ni entrenar-se (es van veure per primer cop a l'aeroport de Barajas) i van acabar subcampiones. De moment, ja és a la llista de 24 de la selecció estatal absoluta que ha de disputar, aquest estiu, l'Europeu de Polònia. N'han de descartar vuit. A Salamanca és Tita. A Girona, Xargy. És una noia encantadora, molt xerrarire, amb un cap molt ben organitzat, amb una força de voluntat envejable i, al contrari del que m'havien dit, gens tímida.

La Marta m'explica que "dóna un xic de vertigen jugar amb i contra jugadores que has vist per la TV", que "no ha tingut cap mena de problema pel fet de ser catalana a Salamanca" i que una de les claus de l'exit del conjunt castellà "és que totes les noies viuen en el mateix bloc de pisos, a tocar de la Plaza Mayor".

Aquí tens l'enllaç de l'entrevista.