Aquest dissabte al matí, el pivot del DKV Joventut, Antonio Bueno ha ingressat en estat greu a l'hospital Gregorio Marañón de la capital estatal. Segons les primeres informacions, el madrileny hauria caigut per la finestra de la cuina del seu domicili, que està situat en un tercer pis. Els fets haurien passat avui a la matinada. Com pot un home de les dimensions de Bueno caure per una finestra d'una cuina?. Estem parlant d'un gegant de 2.08 i més de 110 quilos!! Afortunadament, la cosa no derivarà (sembla) en complicacions neurològiques però el jugador presenta fractures als dos braços, als dos turmells, als dos canells, al sacre i a la zona lumbar. També li han detectat una petita hemorràgia interna. De moment, Bueno està en observació. La bona notícia és que, en principi, la seva vida no està en perill. Ànims, Bueno!.
Els C's ja són a les Finals de l'NBA (s'insinua el duel que volies, amic Dani Revenga). Per a molta gent l'èxit (inesperat) del conjunt de Boston ha vingut de la mà del seu coordinador defensiu, Tom Thibodeau, que ha fet caure en la seva teranyina els Magic de Superman Howard i els Cavs de LeBron. Però jo, que sóc un romàntic, penso que l'Ubuntú ha tingut molt a veure en un nou èxit de la franquícia amb més títols de l'NBA. Ubuntu és una paraula que s'usa en cinc idiomes africans que ve a significar unió, col·lectivitat, recerca d'un objectiu comú, ser alguna cosa amb l'ajuda dels altres i que els altres siguin quelcom gràcies a tu. 15 jugadors, una mentalitat. L'Ubuntu ja va portar els C's al títol de 2008. Van canviar el seu tradicional 1,2,3 Celtics pel crit d'Ubuntu. Hi ha dues teories sobre la instal·lació de la filosofia africana en el vestidor del Garden. Uns dies que va incorporar la paraula Kevin Garnett quan 'Big Ticket' va aterrar a Massachussets per guanyar l'anell. L'altra diu que la introduir el tècnic 'Doc' Rivers després de llegir la biografia del bisbe sud-africà Desmond Tutú que defensava aquest argument en la seva lluita contra l'apartheid amb un Nelson Mandela encara empresonat.
No. Res d'allò de "blancs i negres dinaran plegats sobre les roges muntanyetes de Geòrgia". El meu somni ha estat més... terrenal? He visualitzat un Cesc Fàbregas, vestit rigorosament de negre per a l'ocasió, anunciant el seu fitxatge pel FC Barcelona. Davant un núvol de càmeres de tot el món, el català confirmava que duria el 4 (número mític a Can Barça) i assegurava celebrar haver resolt el seu futur abans del Mundial. Ho deia assegut en un tamboret de bar (com m'agraden els que permeten reposar les plantes dels peus). Però els somnis, a vegades, provoquen coses estranyes. Primera, el capità de l'Arsenal ensenyava a la premsa un paper escrit a mà en el qual recomanava el fitxatge d'un tal David Suárez (us juro que no sé qui és) pel Barça de bàsquet. El d'Arenys el qualificava com "el millor 3 d'Europa!. Segona. Jo que segueixo en la meva batalla contra l'alcohol, en Cesc tenia una ampolla de cervesa (de la marca que patrocina el club) a la seva mà dreta. Pels malpensats@ assegurar que el somni ha estat d'allò més innocent i el migcampista i jo no ens hem conegut bíblicament :) Buf! Crec que necessito un descans!
Alvin Gentry (tècnic en cap dels Suns de Phoenix) trallant en una paperera en la primera meitat del partit que els d'Arizona han perdut a l'Staples davant els Lakers. (3-2) a l'eliminatòria a favor dels de Pau Gasol i Kobe Byant. L'home assegurava que se li havia posat malament l'alvocat que s'havia pres per sopar.
Es parla molt sovint del 'trash talking' dels jugadors de l'NBA. Però, en quina categoria posem aquets moviments de llengua del gegant Glen 'Big Bby' Davis dels Celtics? Es vol comunicar amb nosaltres? Té connexió directe amb una altra dimensió?
El nostre protagonista del video de dalt, groggy després de rebre un cop de colze de Superman Howard. Imatges de resum de l'any. Afortunadament va quedar en un no res, passat l'ensurt inicial. El que no passi a l'NBA...
Ja he escrit que Cristiano Ronaldo és tan orgullós, prepotent i egoista com bon futbolista. I t'asseguro que és un autèntic professional i dels jugadors més complerts que jo hagi vist mai. Però el seu narcissisme no té límits. El de Madeira està emprenyadíssim amb la genial fotògrafa Annie Leibovitz ja que considera que el va enganyar. Vanity Fair va decidir retratar alguns dels futbolistes més importants del moment en vistes a promocionar el Mundial de futbol de Sud-àfrica. Però CR9, que va accedir com els altres escollits a deixar-se retratar en slips, s'ha enfilat per les parets quan ha vist la portada de la revista. Es veu que el jugador del Reial Madrid se sent utilitzat per aparèixer a la portada en calçotets. Ja! Ho diu un tiu que és exhibicionista com pocs i que, a la mínima que pot, es dedica a ensenyar el seu cos apol·lini vingui a cuentu o no. Assegura que s'han vulnerat dels seus drets d'imatge i que ell, en cap moment, va donar el seu consentiment per obrir la publicació. De fet, l'empresa CR9 ja ha anunciat accions legals contra Leibovitz argumentant que els límits de la seva imatge (s'ha de reconèixer que és espectacular) els posa ell.
Però resulta, i segons una font molt propera a l'ex del ManU, que Cristiano Ronaldo no ha pogut tolerar haver de compartir portada amb el jugador del Chelsea Didier Drogba i que, en realitat, ningú de l'equip de la genial fotògraf estatunidenca l'havia advertit d'aquest extrem. Ronaldo es va retratar a Madrid i l'ivorià a Milà i, patapam, els dos han compartit portada. Coses del photoshop, de la genial Leibovitz i del director@ d'art de la publicació. El portuguès no ho ha pogut suportar no ser l'escollit, no ser el Déu del futbol. Buf. Sort que el nostre Messi no és tan guapo. Els disgustos que s'estalvia el de Rosario.
Els aturats som un perill. Tenim molt temps. Tant és així que, a vegades, em sorprenc a mi mateix empassant-me programes-escombraria sense cap mena de problema ni de remordiment (no sé què és pitjor). Des de fa un parell de dies, la colla de frikis del Jorge Javier (el del tomate) porta amenaçant l'audiència amb explicar perquè Miquel Àngel Nadal, que es veu que participava en la versió descafeïnada del Mira quien Baila, no va sortir a fer saltirons en el programa de comiat.
Dos ferms candidats al Nobel de la Literatura, Kiko Hernández i Lidia Lozano, han assegurat a la selecta audiència que "en realitat" no va passar res de l'altre món en el "petit accident" que, segons la presentadora del programa (que no et queixa-li mai), va patir l'exblaugrana. Accident que, tal i com va explicar bo i angoixada, el va deixar "indisposat". Es veu que, en realitat, The Animal (com el coneixia la premsa anglesa) va arribar amb una borratxera tan descomunal que no podia ni parlar. Ja no dic res de ballar. Es veu que la noia que havia de fer de parella de l'exfutbolista es va negar en rodó a sortir per por de prendre mal. Resulta que l'exdefensa (i, repeteixo, sempre segons aquestes goles pregones amb tan pedigrí) anava literalment "rodolant" pels passadissos de la productora i que, fins i tot, "es va baixar els pantalons i els calçotets per fer les seves necessitats en els passadissos". Quina mania amb els passadissos! Desitjo que no hi hagués moqueta! Encara bo que va atinar a baixar-se els calçotets, sinó hauriem fet un bon merder!. Kiko, amb la gran capacitat de comunicar que Déu li ha donat, ha tingut temps per explicar amb ets i uts el perquè de la borratxera. No m'ha quedat clar, encara, si el representant de Nadal tindrà trigèmins, si els tindrà l'ex del Barça o si els tindran el representant i l'exfutbolista plegats :). Déu meu!. Quin pais!.
PS: Hores d'ara, mutis pel que fa a l'entorn Nadal. Per quan la querella? Seguiem atents.
Sóc un periodista esportiu amb coses a dir. Algunes seran més interessants que altres però segur que passarem una bona estona plegats. Tinc molts vicis: La meva dona, la meva filla, el tabac, els llibres, l'esport... Com deia aquell heroi de joventut 'A por ellos que son pocos i cobardes'. Tinc dues carreres, sis dibuixos, dos nebots fantàstics i alguna que altra cicatriu al lloc en el qual resideixen els sentiments. Comparteixo un enorme terranova amb els meus sogres i procuro fer llimonades quan la vida m'ofereix llimones. Tinc la gran sort d'haver conegut centenars de persones bones a la vida i només dues de perverses. Dec ser un gran home perquè estic al darrera d'una gran dona:) He jugat a futbol (més malament que bé), he jugat a bàsquet (més defensa que atac) i he jugat a futbol americà (de linebaker, en diuen) Som-hi, que no hi ha enemic petit.
Laportismo, él lo creó y él lo enterrará, si quiere
-
Le montaron una moción de censura a toda velocidad porque estuvo una
temporada sin ganar nada y ellos, desde la directiva, ni vieron por dónde
les llegaban...