Vamos, Vamos Argentina!

Tinc una boda. La bona notícia és que no és la meva. la dolenta és que no podré veure l'Argentina-Alemanya (la final anticipada) ni el Barça B-Paragauai. Et deixo fins diumenge a la tarda.

Els charrúas, a semis gràcies a la vermella directa del seu davanter

Sempre s'havia escoltat, en el món de l'esport, que, a vegades, una sanció beneficia l'infractor. I això és el que ha passat, aquest divendres a la nit, en la semifinal del Mundial que enfrontava l'Uruguai i Ghana. Mai a la vida havia vist una situació semblant. El matx arriba amb empat a un a la pròrroga i, en el temps afegit, són les Estrelles Negres les que agafen el pes ofensiu. El conjunt sud-americà es limitava a veure-les venir per aprofitar un contracop per atorgar l'estocada final mercès a la velocitat d'homes com Diego Forlán o Luis Suárez. En el 120' de partit, quan faltaven escassos segons per a la tanda de penals, Ghana ha tingut el passi a semis. El xut d'un davanter africà ha estat rebutjat, amb el porter Muslera batut, pel jugador de l'Ajax Luis Suárez amb les mans i sobre la línia de gol. Vermella directa. Expulsió. Penal pels africans. No hi haurà temps per a res més. Suárez marxa plorant... havia condemnat l'Uruguai? Gyan assumeix la responsabilitat. Si marca col·locarà, per primera vegada, una selecció africana a les semifinals d'una Copa del Món. El davanter ghanès estavella la pilota al travesser. Les llàgrimes amargues de Suárez es transformen, en dècimes de segon, en llàgrimes d'alegria. Havia passat de ser la persona més odiada de l'Uruguai a tot un heroi nacional. No tenia cap més alternativa. El xut final de Ghana era gol o gol. Només podia posar les mans arriscant-se a l'expulsió. Xiulet final. Tanda de penals. Gyan, amb un gran gest, és el primer en tornar-ho a provar per a les Estrelles Negres en la tanda fatídica. Anota. Però els celestes s'han mostrat més sencers i, en el tir definitiu, el Loco Abreu ha fet honor al seu malnom. En el llançament des dels 11 metres més important i transcendent de la seva dilatada carrera... ha executat un penal magistralment interpretat a l'estil (sempre arriscat) Panenka. Ja tenim la primera semifinal definida, Holanda-Uruguai. Luis Suárez no la jugarà. Però ell ja ha fet la feina.

El Madrit de bàsquet es pensa que som tontos

El Reial Madrit de bàsquet, després d'una penosa temporada en la qual es van gastar molts diners incorporant grans noms i menyspreant homes amb la solidesa de Reyes o Bullock, acaba d'incorporar Sergio Rodríguez. Per tres anys i 1,5 milions per temporada. La caverna espanyola ja ens està fent creure que és el fitxatge de la dècada. Juas, juas. No tinc res contra el canari, personalment em cau molt bé, però torna a Europa amb el fracàs a les espatlles. I des de la Casa Blanca ens volen fer creure que ha rebutjat l'interès dels Knicks, dels Bobcats, dels Heat i dels Grizzlies! Qui s'ho creu? Un jugador, el gran error del qual va ser marxar a l'NBA massa jove per ocupar la sempre delicada posició d'1, que no ha entrat mai en la rotació dels tres equips en els quals ha estat. Casualitat? Una vegada pot ser mala sort (és el que li ha passat a Rudy que no ha estat a l'alçada quan ha hagut de substituir Brandon Roy, víctima d'uns esquemes de joc poc propicis pel mallorquí). Però el 'Chacho' ni ha jugat en els Trail Blazers, ni en els Kings, ni en els Knicks, tot i que s'ha de reconèixer que va arrencar fort a la franquïcia de Nova York per caure, en un parell de partits, en l'ostracisme més radical per part de l'staff tècnic. Ara, Sergio torna a Madrid. Traeix l'Estudiantes i s'enrola en el gran enemic de la capital espanyola. Quatre temporades a l'NBA i unes mitjanes de 4,3 punts (en els minuts de les escombraries) i 2,9 assistències. Dimarts el presenten. Quan començaran a descongelar Di Stefano per fer el paperet?

Cuatro no n'aprén

Després del pobre indigent d'Hamburg, arriba la 'nena paraguaiana'. Sense paraules. Cuatro. Deu ser el coeficient intelectual dels seus pensadors. Ara, en un parell d'hores, vindran les disculpes. Quina serà la següent enginyosa situació que perpetraran? Ja tremolo pensant en alguna cosa relacionada amb el Tribunal Constitucional i el nostre exEstatut. Des del Paraguai, ja acusen els espanyols de racistes.

Els penals no són cap loteria!

Partit de bàsquet. Imaginari empat a 69. Joan Carles Navarro o Jose Calderón (per dir uns tius més que segurs des dels 4,70) tenen dos tirs lliures amb el temps exhaurit. Heu escoltat que cap comentarista del món de la cistella, amb un mínim de cara i ulls, parli de loteria, de sort, de jugar-s'ho a cara o creu?... Estic cansat d'escoltar la penosa cançoneta: "anem a la loteria dels penals". En una loteria, per definició, és una situació en la qual hi influeix la sort, però tu no tens cap possibilitat de modificar-la o d'intervenir-hi. Com diu el mestre Cruyff "a la sort se l'ha d'ajudar". En els penals, en la sort suprema del futbol, juguen molts factors. Els nervis dels protagonistes, la serenitat, la concentració, el cansament després d'una pròrroga, la manca d'oxigen, el cor accelerat, el joc psicològic, l'ordre a l'hora de tirar, l'actuació dels porters, el pal, el públic, la manera de xutar, el joc de mirades entre els dos actors. No és una loteria. No senyor! És una situació més del joc i guanya qui s'ho mereix! I als futbolistes els va amb el sou assumir aquesta responsabilitat. Ho escric per si de cas...

Dos exmadridistes repudiats humilien el bluf Kaká

Saps per què ha perdut el Brasil? Sí. Ha tornat a passar! En Jagger va anar al camp per fer costat a la canarinha.

A Manuel Pelegrini el van obligar a quedar-se amb Van der Vaart i donar el passaport a la resta d'holandesos que colonitzaven el Bernabéu. Per tant, va haver-se de desfer, a contracor, d'Arjen Robben i de Wesley Sneijder que eren els dos únics tulipans que volia el xilè. Aquest divendres hem tingut la gran notícia del Mundial (no vull escriure sorpresa). Holanda ha liquidat el Brasil per 2-1. Cert és que els de Dunga s'han avançat en el marcador, per obra i gràcia de Robinho, i que han controlat els primers 45 minuts amb més o menys solvència. Però, a la segona meitat s'han desfet com un sucre en un cafè.

A la represa, un autogol de la verdeamarelha ha esperonat els oranje que han desfet la igualada amb una rematada de cap (sí, de cap), d'Sneijder. Ell i Robben han fet el que han volgut i han humiliat el catenaccinho de Dunga personificat en Gilberto i Felipe Melo. El Brasil ha decebut, no ha sabut jugar amb el marcador en contra i ha demostrat que era una selecció massa garrepa, sense esperit, ni líder al camp. Només Maicon i Robinho s'han salvat d'una desfeta que tindrà grans repercusions per a la pentacampiona del món. De passada, aquest Mundial, ha estat la confirmació del bluf Kaká. S'ha parlat molt d'Ibra... però la baixa forma del 10 brasiler és preocupant. I això que els espanyolistes comentaris del C+ s'esforçaven a celebrar qualsevol tímida aportació de l'exmilanista: com anunciant (desitjant) una suposada reacció pensant ja en la pretemporada blanca. El jugador (cobra mil euros l'hora, recordem-ho) està desconcertat. Absolutament i trista desorientat i ha convertit en un miratge aquell genial futbolista que vestia la samarreta rossonera.

En cap moment ha sabut posar-se l'equip a les esquenes, no li ha sortit, en tota la competició, ni una passada correcta i s'ha mostrat com un jugador tronquet, tronquet. Fins i tot, amb por a executar la seva terrible canonada. Al Bernabéu ja no saben com desfer-se del futbolista-capellà que (teòricament) s'ha perdut infinitat de partits amb els blancs per una presumpta pubàlgia crònica. Kaka. Sense accent. Per acabar-ho d'adobar, la canarinha s'ha dedicat a repartir llenya en els minuts finals quan haurien hagut de concentrar-se en perforar la porteria europea. I, aquest, el brasiler Felipe Melo estudia per capellà. Una mostra. Recordes el jogo bonito?