"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dijous, 29 de juliol del 2010

Cesc ho pot dir més alt, però no més clar


Mentre l'Arsenal fa servir la imatge de Cesc Fàbregas com a reclam, el migcampista català ha donat un pas més a l'hora de fixar la seva posició en aquesta mena de Camí de Santiago inacabable que l'ha d'acabar portant al Camp Nou. Se li reclamava al capità dels gunners una declaració formal. Doncs els de l'Emirates només han de llegir la revista DIR Emocions.

Cesc Fàbregas ho deixa ben clar. "Sóc del Barça, sóc soci, com el meu avi, el meu oncle, el meu cosí. Sento els colors des de petit. Sóc català. Sóc d'Arenys i he sortit de La Masia. Sóc capità de l'Arsenal, sóc un gunner. Allà em vaig fer jugador i he madurat com a persona".

El genial futbolista reconeix que el seu fitxatge pel club de la seva vida "és difícil" i admet que la darrera reunió que va tenir amb l'alsacià Arsene Wenger ( aqui defineix com "un segon pare. És la persona més important de la meva vida després del meu pare. Sóc part de la seva família") el va deixar "molt tocat". "Ell no vol que marxi. Aquella conversa va ser un dels moments més difícils de la meva carrera". Tranquil Cesc, si no és avui; serà demà!

Fàbregas repassa el tarannà dels qui, algún dia, seran els seus companys. "Són els meus amics, hem passat molts anys junts i hem passat plegats per moltes experiències. Puyol em transmet confiança i es porta amb mi com un germà gran, Piqué és tot un personatge, Bojan significa la calma, Busi és senzill, normal i autèntic, Messi és senzill, tímid i bona persona, Xavi és el mestre, Iniesta té molta paciència i Víctor Valdés, una enorme personalitat".

Aletes de pollastre Wright apareix mort en un bosc de Memphis


Lorenzen Aletes de pollastre Wright ha estat trobat mort, aquest dijous a la matinada, en un bosc de Memphis (Tennesse). El gran Andrés Montes el va batejar d'aquesta manera arran del restaurant que va muntar. Wright va ser company d'un jove Pau Gasol que acabava d'aterrar a l'NBA als Grizzlies. Les circumstàncies de la seva mort no són massa clares. Sembla que no tenia un dòlar i vivia a casa de la seva germana a Atlanta. El passat 19 de juliol va ser el darrer cop que se'l va veure en vida. Hi va haver un xic de confusió ja que el seu pare, que va jugar professionalment a bàsquet a Finlàndia, havia anunciat que el seu fill marxava a Europa. Agafava un avió que l'havia de portar de Geòrgia a Memphis per trobar-se amb la seva exdona i els seus sis fills. Ningú en va saber res més. L'autòpsia ha confirmat que el cos trobat és el de l'expivot. Presentava diferents trets i, ara per ara, s'ha descartat el suïcidi. Sembla que la hipòtesi del robatori és amb la que treballen els agents de la policia. Altres fonts, però, asseguren que el jugador només presentava un tret al cap i s'especula amb què hagi decidit acabar, voluntàriament, amb la seva vida. Lorenzen, descansa en pau i gràcies per la teva lluita sota les cistelles!

Barni o Hereuet?


S'estan disputant els Europeus d'Atletisme de Barcelona que no passaran a la història per la seva mascota. Per què collons hi ha d'haver una mascota en aquesta mena d'esdeveniments? Ah, sí. Que tontu! (amb U) Per vendre. Però resulta que la gran majoria d'aquests ninots no és que no facin gràcia, és que fan vergonya aliena. És un model estatunidenc que no s'adapta massa a Europa.

Mentrestant, les enquestes vaticinen una trompada històrica de Jordi Hereu. Només fan que confirmar una mort política més que anunciada. L'alcalde de Barcelona (és el de l'esquerra a la foto) té la popularitat per terra. Jo proposo que substitueixi Barni per recuperar punts. Ningú se n'adonarà. Es podria vestir de pubilla i ballar un xotis (els socialistes són integradors. Ja es va veure quan gairebé tots van votar a favor del martiri dels toros i de seguir drogant els animals per tal que apareguin ben estabornits a la plaza) a l'Olímpic de Montjuïc. Amb la seva panxeta farcida dels diners pagats amb els teus diners i els meus, l'Hereuet quedaria molt mono. Molt fotogènic. A més, amb els pocs cabells esbullats que ens queden i amb la pel·lícula de suor que tenim al front (com la rosada matinal de primavera) ens donarien un toc més humà. Que sempre va d'allò més bé per a qualsevol polític amb aspiracions.

A més, Hereuet, té més possibilitats que Barni. L'Hereuet parla! (Vull dir crida cacofònicament). Només li caldria obrir la boca, fer alguna proposta per a la ciutat, proposar algun referèndum o opinar sobre qualsevol cosa i ja tindria el públic a la butxaca. Tothom s'escollonaria i les grades serien un autèntic niu de disbauxa i xerinola. Quin país!

Conversa (de sucre) entre Raúl i Metzelder


Vestidor del Schalke 04. Després del primer entrenament de la temporada:
-Hola
-Hola
-¿Te acuerdas de mí?
-No sé, no. No caigo.
-¿Cómo está Mamen?
-A qué te parto la cara...
-He jugado de central contigo en el Madrid tres años...
-Coño, Woodgate... ¿Como estás?
-No. No soy Wood-no se qué. Soy Metzelder!
-...
-Sí, un defensa que ha jugado un partido la última temporada com el Madrid. ¿Cómo nos reíamos de Pellegrini, eh?. Casi ganamos la liga, eh? Me hubiera gustado ir contigo a Neptuno. Soy mejor que Puerta de Madera. Al menos yo no he marcado contra mi porteria dos veces en un partido!
-Òstia chico. No caigo...
-Ya. Siempre me pasa. No soy nada mediático.
-¿Que tal?
-Nada. Que si quieres un traductor y eso...
-No sé, no. El idioma del fútbol es internacional
-Ya, però com el alemán es tan complicado. Yo lo hablo bien, eh? He nacido aquí y todo. Además, estoy haciendo Económicas. Si quieres, puedes venir a clase con yo. En plan Erasmus, digo.
-Me alegro. No sé, no
-Felicidades por ser campeón del mundo. El 7 de España! Joder, cuándo se lo diga a mi mujer...
-(...)
-Bueno, pues nada. Nos veremos por aquí, vale?. Si necesitas algo, ya sabes... ¡Hala Madrid!
-Sí, sí... Hala Madrid.
-Adiós
-Adiós, Julien Faubert!

dimecres, 28 de juliol del 2010

Sport i MD patinen

Acabat el Mundial de Sud-àfrica, amb els futbolistes encara mig de vacances i amb uns Europeus d'atletisme que interessen de manera relativa, els diaris esportius afronten la seva particular canícula. Han de ser cada matí al quiosc i han de vendre. Per tant, és indiferent si hi ha o no notícia. S'ha de crear i resar perquè parlin de nosaltres. Bé o malament, se'ls en fot! T'explico com funcionen. Es reuneixen els capitostos per fer la reunió de portada (akelarre, es diu) i decideixen què obrirà el diari de l'endemà. Si ha quelcom destacable, perfecte. Si no, ens ho inventem. "Amb qui intoxiquem avui?" es pregunten. Fan servir, ells mateixos, aquest verb.

Mundo Deportivo no té ni nom. Quan Mourinho encara està donant gràcies a la Verge de Fàtima per haver-se tret de sobre el mort de l'Ibra, va aquest rotatiu i, amb un parell d'ous, obria venent que O Merenghinho està interessat en el suec! Juas, juas. I, vinga, a vendre diaris. "Òstia, el tema Ibra ens va anar bé", van dir. Doncs seguim. Escriuen que "el Barça ha escollit Senna". Juas, juas. Quan ho vaig llegir, et juro que vaig pensar "mira, Guardiola vol donar una oportunitat a l'expilot d'Hispania, Bruno Senna", que és el nebot del gran Ayrton. Doncs no, tu. Era el del Vila-real. Un paio que ja no s'aguanta els pets i que ha de fer de Touré en una posició en la qual Guardiola exigeix màxima inversió física. No contents, MD ha anat a parlar amb el pobre hispano-brasiler que, sorprès, ha admès que "ningú del club s'ha dirigit a mí". Senna, pero i per si de cas, ha tirat del diccionari de tòpics per assegurar que "seria un honor i un somni vestir de blaugrana" (només faltaria, xato) i per subratllar que encara li queden "dues o tres temporades més". Vaig ser el primer a dir que l'Eurocopa es va guanyar, en part, gràcies al seu treball al mig del camp, però ja ens ha passat l'arròs. I el Soso Gallego? Pregunto.

I què dir de l'Sport. El fins ara DOJL (Diari Oficial de Joan Laporta) té, per endavant, la difícil missió de passar de Laportista a Rosellista en un temps rècord: ens hem de reposicionar abans que acabin les vacances i comenci el curs futbolístic. Per si de cas, una cortineta de fum. Anuncien, com si fos un delicte, que CR9 (comportament immaculat al camp, deixant de banda el seu ego) ha estat enxampat sortint d'un bar gai a Nova York. I? Què és un delicte? I si és gay, què? Llegeix amb atenció la notícia que enllaço.

"Lo cierto es que a Cristiano Ronaldo le persigue una aureola sospechosa, propiciada por noticias como la que salió hace pocos días de que se había pintado las uñas de los pies de color negro". Ui, dolentot, dolentot. "Ha sido visto saliendo de un bar gay de Nueva York al que había acudido acompañado por Lance Bass, ex integrante de N'Sync y que hace unos años confesó ser gay". No millorem, no. Atenció a la traca final. "Cristiano Ronaldo aparece con un ajustado pantalón corto de color blanco, una gorra de color rosa y una flor en su cabeza". La realitat deu ser que CR9 s'ha allitat, tot solet, amb més dones que tota la redacció de l'Sport junta!

El que preocuparia fos que l'haguéssin enxampat sortint de determinats edificis dels madrilenys carrers de Génova i Ferraz.

Raúl: et desitjo el millor al Schalke 07



Haig d'admetre-ho. Si hagués estat un seguidor del Reial Madrit, hauria estat raulista fins al moll de l'os. Quin enorme jugador! Quina professionalitat! Quin sacrifici! Quina capacitat de decidir partits! Quin olfacte dins de l'àrea rival! El problema del 7 blanc ha estat no dir-se Van Raaúl, Raulowski, Raulinho o Raulini. Aleshores, al Bernabéu no hi hauria hagut discusió sobre si havia de jugar o no, ser titular o no. Però com és un noi de casa, i tot el que arriba d'altres països sembla que ha de ser el millor, doncs el madridisme no ha estat just ni en els seus darrers anys ni en el comiat. Nosaltres, tampoc ens podem queixar ja que som uns especialistes en fer sortir per la porta del darrera els grans jugadors del Barça que pleguen.

Ha estat un esportista modèlic que ha defensat els interessos del seu club (només faltaria) fins el darrer minut. Ara inicia una nova singladura al Schalke 04 alemany. Si els espanyols tenen problemes en dir Zeks, com anomenaran la ciutat minera de Gelsenkirchen?. La Bundesliga guanya audiències televisives incorporant un home que, als seus 33 anys, encara té molts gols a celebrar. Però, què deu passar pel cap d'un gran campió que arriba a un club que té menys palmarès i menys títols que ell?

Lluirà el 7 (l'ha cedit amablement Hao Jumin), cobrarà gairebé tres milions d'euros per temporada i el club de la conca minera del Rhur (l'exmadridista ha ensenyat un roc de carbó en la seva presentació) podrà gaudir de Raúl si els capricis de la UEFA fan que juguin contra el Reial Madrit. No hi ha cap clàusula que ho impedeixi. Al club blanc-i-blau tenen previsions de vendre 50.000 samarretes amb el nom del davanter.

De moment, Felix Magath, el tècnic del conjunt de la Renania del Nord que ha lluitat per incorporar l'espanyol, ha explicat que Raúl "és un jugador de futbol excepcional i de classe mundial". Hi estic d'acord. La seva esposa, Mamen, ja està buscant casa per traslladar la família. La cambra hiperbàrica cabrà en un camió?. Raúl, et desitjo el millor.